diumenge, 31 de desembre de 2006

continuem el camí, el 2007 també

hi ha sens dubte qui estima l'infinit,
hi ha sens dubte qui desitga l'impossible,
hi ha sens dubte qui no vol res,
tres tipus d’idealistes, i jo cap d’ells:

perquè estimo infinitament el finit,
perquè jo desitjo impossiblement el possible,
perquè vull tot, o una mica més, si pot ser,
o fins i tot si no pogués ser...


Álvaro de Campos o Fernando Pessoa

dijous, 28 de desembre de 2006

un dinar per l'onyar

Un dinar per la Girona del voltant de l’Onyar, un dijous d’hivern com avui, amb poc fred, el vent suficient per tenir un cel clar, com si la tramuntada de l’Empordà intentés arribar sense aconseguir-ho, però si que ha arribat a taula, amb un dels millors vins de l’Empordà, el Finca Malaveïna, en nivell qualitat-preu, acabat de sortir del celler, tot i que en el preu cada any hi apliquen l’IPC gastronòmic.

La Girona de Nadal, ja no és la mateixa, et trobes en els restaurants i en els carrers gent que no parla català, ni castellà i que han decidit disfrutar de Girona per uns dies. O potser eren els 900 passatgers que ahir Ryanair va deixar a terra per la boira i encara esperaven tornar, o d’altres que ja no podran marxar lluny de Girona i voltants, que persones gironines cosmopolites també en tenim. I l’hotel i sobretot el descans lluny de casa, encara que no descansis en tot el dia amunt i avall, qui ho paga.

Realitats i vivències a part, l’abric d’hivern li queda millor a Girona, que la samarreta d’estiu.

dilluns, 25 de desembre de 2006

desitjos reials

Missatge de nadal que ens ofereix la gent de www.aixotoca.com

Una manera real i reial de passar-ho diferent, o el que potser reialment pensa l'home del vídeo.

dijous, 21 de desembre de 2006

Formar part d’una estadística o s’ha mort un amic del poble


Sovint ens quedem en el número, sobretot quan parlem de morts en accidents de treball, de transit, a l’Irak,... si són pocs no és tan important ja hi estem acostumats, ara quan passen del miler tothom a córrer.

Però de vegades un d’aquests pots ser tu, o algú molt proper a tu, llavors aquest UN és el més important.
Perquè no perdis algú important, cal treballar per qui no et sembla important, perquè pots ser tu mateix: el d’accident de treball a la construcció, el de l’accident de trànsit,...
Si només penses en tu,
arribarà el dia que només seràs tu,
però com que no hauràs ajudat a ningú,
ningú quedarà per ajudar-te a tu.

Sigues egoista i ajuda a tothom.

En record d’en Kuki un amic de Vallromanes, que ha mort d’accident de treball en la construcció. Quan encara tenia molt per fer i sempre tenia un somriure i una broma.

dilluns, 18 de desembre de 2006

La mar ens diu que cal continuar

La mar mai para de bategar, no se sap on comença ni on acaba, pot semblar que acabi a la platja però segurament allà torna a començar. La mar diuen que és silenci i tranquil·litat, però la mar mai para de crear la música que et deixa escoltar i de generar les onades que et mouen.
La mar ens diu que cal continuar, que no et deixis frenar, encara que sigui per timidesa, encara que sigui perquè faci fred, a la platja cal anar-hi tot l’any, perquè el teu mon s’aconsegueix cada dia.

Reflexió sobre la llengua catalana després de la Nit de Santa Llúcia, i per pensar en moltes sensacions i moments.

dimecres, 13 de desembre de 2006

La universitat del poble

Ens trobem davant el 30è aniversari de l’escola d’adults de Salt. Algú podria dir que és el moment de la reflexió i el debat, però en aquest cas no és així. Aquesta escola i sobretot la gent compromesa que la fet realitat durant aquests 30 anys tenen/teniu la virtut de saber reflexionar, debatre i actuar sempre des d'una idea de transformació i progrés social.
Cada dia, que l’escola obre, doneu sentit al que són els serveis públics entesos com un instrument de millora de la societat al servei de les persones, indistintament de l’origen i la condició social. Per això, en un moment de grans discursos però de poca acció política per transformar la societat, vosaltres demostreu que el més important en els serveis públics són els objectius, no, com sembla de vegades, que el debat s’acaba en la gestió i l’optimització de recursos, perdent el nord, quan el nord de qualsevol servei públic és la millora de condicions de vida de gent, especialment d’aquelles que més ho necessiten.
No aconseguirem universalitzar el drets i l’igualtat d’oportunitats només des dels discursos, i per això que vosaltres, tot i que el nom oficial és l’Escola d’adults de Salt, la realitat és que sou la universitat del poble. L'educació la dueu a terme a partir de descobrir coneixements, i no “titulitis”, i això és el que fa la gent més lliure, perquè la llibertat i la justícia social s’aconsegueixen des del coneixement dels drets, ja que si no es coneixen no és poden exercir.
Sou universitat del poble perquè treballeu per la integració de la immigració amb drets i deures, i per tant, per la cohesió social del país , i treballeu pel que deia en Joan Fuster, que som un sol poble, quan molta gent, la immigració, que per cert són dones i homes com tothom, la voldria només com una màquina més en les fabriques, i quan s’acaba la jornada laboral s’apaga la màquina i ja està.
Molts no hem passat per les aules de l’escola, però vosaltres ens heu ensenyat què és el compromís polític i la defensa dels drets de la classe treballadora, sempre des d’una visió oberta i plural, moltes de les grans mobilitzacions que s’han fet a les comarques gironines han nascut de l’escola on heu tingut un paper clau, per tant, en aquest sentit feu realitat el que hauria de ser una universitat del poble, un espai d’aprenentatge, de reivindicació i mobilització.

L’educació, cal que entre tothom la situem en el lloc que li pertoca, que és el centre de l’estat del benestar, tot escoltant aquella cançó que diu: “si només els rics estudien, només els rics sabran”.

article meu publicat en el llibre del 30 aniversari, compreu el llibre perquè els ingressos van per l'alfabetització de Nicaragua.

dimarts, 12 de desembre de 2006

En record dels xilens i catalans morts pel feixisme


No hi ha res en la terra que s’hagi fet tot sol, independenment de la voluntat humana, de la decissió i del caràcter, si no és la dictadura, la tirania, la corrupció i la podridoria. La democràcia, a tot arreu on existeix, s’ha fet fent-la, practicant-la, guanyant posicions, engrandint l’espai, dominant l’estat, estenent la intel·ligència, amb lluita constant amb esforç continuat, sovint amb sacrifici evident però d’un rendiment insuperable. Els catalans estem cridats a aquest tasca i l’hem de complir. Ja ho hem fet bé o malament en els curs de la història, i seguiren fent-ho, vulguin o no, en l’avenir.



text de Manuel Serra i Moret



dijous, 7 de desembre de 2006

trobar el color

Vivim un moment de contrastos, tant ens trobem en una posició entre el blanc i el negre i no hi ha més alternativa, i quan es troba l’alternativa es converteix en gris, en el sentit trist del color. Hem de defugir dels blancs i dels negres i hem de treballar perquè el gris sigui la suma de la majoria per anar endavant. El gris, per contradictori que sembli, pot ser el camí, perquè entre el blanc i el negre tenim tots els colors dels mon.