Tot va començar fa uns dies quan van arribar uns sms secrets a quasi tothom, no és podia dir el contingut, però la intenció era crear una estratègia per deixar a la crisi en una solitud sobtada a veure si de l’ensurt marxa i ens deixa tranquils.
S’ha quedat sola a les empreses, als bancs i caixes, a la borsa, a les oficines de treball, a les ciutats,... allà a on tothom estava i ella aprofitava per ampliar el seu virus demolidor, que primer entre per l’euribor, després per l’IPC tot junt et destrossa la nòmina i finalment et fulmina la feina.
El primer SMS rebut a finals de juliol ens deia: de nit a casa i sense fer sorolls prepareu les vostres maletes, esperar més instruccions. La gent silenciosament i amb la llum tancada, va començar a omplir les maletes amb tot allò imprescindible: ulleres de submarinisme, cremes solars, tinto de verano, barrets de palla, para-sols, novel·les de més de 500 pàgines,...
El segon SMS rebut el 30 de juliol deia: aneu a omplir el dipòsit de gasolina i espereu l’avís per sortir corrents de casa. Aquí es va córrer algun risc ja que alguna gasolinera tot el cars que estan els preus es van quedar sense existències.
El darrer SMS deia: els que el vostre cognom comenci entre l’A i la F, marxeu el dia 1 a partir del migdia, la resta el 2 al matí.
I així tot i quedar col·lapsades totes les carreteres de la costa tant del nord com del sud, les ciutats van quedar desertes, la crisi no sabia que havia passat va quedar en estat de xoc, no trobava ningú per contagiar, fins i tot com que es trobava tant malament va anar d’urgències i no hi havia ningú, només un cartell que posava tancat per vacances, ella no va saber que era allò de les vacances, la crisi no fa mai vacances ja que les platges, els restaurants, els hotels, els apartaments,... estan plens de gom a gom.
El millor antídot contra la crisi i el pessimisme instal·lat són unes bones vacances, si en féssim onze mesos i en treballéssim un, només tindríem un mes de crisi a l’any.
S’ha quedat sola a les empreses, als bancs i caixes, a la borsa, a les oficines de treball, a les ciutats,... allà a on tothom estava i ella aprofitava per ampliar el seu virus demolidor, que primer entre per l’euribor, després per l’IPC tot junt et destrossa la nòmina i finalment et fulmina la feina.
El primer SMS rebut a finals de juliol ens deia: de nit a casa i sense fer sorolls prepareu les vostres maletes, esperar més instruccions. La gent silenciosament i amb la llum tancada, va començar a omplir les maletes amb tot allò imprescindible: ulleres de submarinisme, cremes solars, tinto de verano, barrets de palla, para-sols, novel·les de més de 500 pàgines,...
El segon SMS rebut el 30 de juliol deia: aneu a omplir el dipòsit de gasolina i espereu l’avís per sortir corrents de casa. Aquí es va córrer algun risc ja que alguna gasolinera tot el cars que estan els preus es van quedar sense existències.
El darrer SMS deia: els que el vostre cognom comenci entre l’A i la F, marxeu el dia 1 a partir del migdia, la resta el 2 al matí.
I així tot i quedar col·lapsades totes les carreteres de la costa tant del nord com del sud, les ciutats van quedar desertes, la crisi no sabia que havia passat va quedar en estat de xoc, no trobava ningú per contagiar, fins i tot com que es trobava tant malament va anar d’urgències i no hi havia ningú, només un cartell que posava tancat per vacances, ella no va saber que era allò de les vacances, la crisi no fa mai vacances ja que les platges, els restaurants, els hotels, els apartaments,... estan plens de gom a gom.
El millor antídot contra la crisi i el pessimisme instal·lat són unes bones vacances, si en féssim onze mesos i en treballéssim un, només tindríem un mes de crisi a l’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada