dimarts, 29 de gener de 2008

Els accidents de treball es situen en el 12 % a Girona, 84 accidents per dia

Un 12% de les treballadores i treballadors de les comarques gironines han patit un accident de treball durant el 2007, cada dia hi ha 84 accidents de treball. Durant el 2007, 30784 persones van patir algun tipus d’accident de treball –sense baixa, lleu, greu, mortal, o in-itinere anant a treballar- del total de persones registrades al regim general de la seguretat social no arriba a les 260.000 -257.551 al mes de setembre-, de les persones que treballen com a autònoms no hi ha registre de sinistralitat laboral.
La reducció d’accidents respecte el 2006 només ha baixat un 0,88%, fet que demostra la manca de seguiment per part de l’administració a l’hora de garantir el compliment de la llei a totes aquelles empreses que no la compleixen, que en són moltes com es desprèn d’aquestes dades.
Cada mes mort una persona en la seva feina a Girona, 12 accidents mortal a la feina més 5 morts més in-itinere durant el 2007. Així de cruel i dura és la dada, perquè darrera cada una hi ha una persona que ha perdut la vida, no calen grans anàlisi que puguin justificar aquesta crueltat, cal que les empreses compleixin la llei i que l’administració creí un cos d’inspecció de treball que pugui arribar a tot arreu, per evitar el màxim d’accidents.
Mentre moltes empreses tinguin la sensació d’impunitat difícilment podrem reduir aquesta lacra que és la sinistralitat laboral, només cal que s’apliqui la llei, com passa amb d’altres lleis: com les tributaries o les mediambientals entre d’altres.
Treballar per viure o viure per treballar, potser que abans de parlar tant de modernitat, competitivitat, innovació, recerca, qualitat del producte,... mirem primer dins de cada empresa i arreglem les condicions de treball en seguretat i en qualitat i després potser arribarem a ser competitius.
Consulteu document comparatiu en accidents de treball 2006 -2007 Catalunya, demarcacions i sectors.

dilluns, 28 de gener de 2008

La nau: Premi Just Casero 2007

Cada any m’agrada llegir el Premi Just M. Casero de literatura, hi han dos perque’s: una, perquè intenta donar espai a aquella gent que escriu per primera vegada, i aquest sensació es palpa en la majoria dels premiats, es nota la il·lusió de l’escriptura del primer llibre; dos, perquè neix de la promoció de la literatura des de vaig no pretén buscar gran noms sinó grans obres de novel·la curta.
El 2007 el premiat ha estat en Pau Planas amb La Nau, una novel·la que en forma de dietari ens porta a un viatge, que en alguns moments em recorda a un món feliç d’Aldous Huxley i d’altres en situa en l’incertesa del destí una viatge que així se’n defineix en la contraportada:
“Una nau, 200 tripulants i un destí: Xeix. Tot el necessari per viure-hi una llarga temporada. Un món planificat al mil·límetre. Un exterior fosc, estàtic i glaçat com l’entrada d’una caverna endimoniada.
Què és Xeix? Què els espera en aquest destí enigmàtic? Un viatge a un univers desconegut ple de sorpreses que t’atrapa com una droga i finalment no et deixa indiferent.”
No deixeu de llegir aquesta història que darrera de la simple lectura superficial, podeu trobar certa crítica al món que se’ns vol vendre i el que hi ha darrera d’una fantàstica i magnifica oferta de treball.

dissabte, 26 de gener de 2008

La catosfera fent camí

Sota el paraigües de la catosfera: aquesta catalana definició de la gent que omplim amb escrits en llengua catalana la blocosfera, tenim les primeres jornades en les que es plantegen diversos debats al voltant dels blocs i l'anomenada web 2.0.
Les opinions són quasi tantes com blocs hi ha, així s’ha pogut escoltar durant el primer dia de la jornada, tant quan es parlava del paper i la funció dels blocs: alguns pontificant la revolució que internet ha portat als ciutadans siguin protagonistes directes respecte al poder saltant les organitzacions socials i polítiques tradicionals, d’altres dient que els blocs tenen la seva importància i sense que hagin de substituir les estructures, segurament el primer plantejament seria discutible en internet, ara la realitat fora d’Internet que encara hi ha vida humana no és pas aquesta, les estructures i organitzacions socials i polítiques segueixen tenint un paper fonamental, i així és com ha de ser sinó estaríem situant un discurs individualista força preocupant. Crec que es confon l’individualisme amb la llibertat individual, jo crec en la llibertat individual i l’organització de la societat en base a una forta estructura social.
Quan s’ha parlat d’un possible codi ètic en la catosfera, pràcticament tothom s’ha mostrat en contra d’aquest codi, però al mateix temps aquest mateixos ponents i públics han dit algunes pautes mínimes que haurien de tenir els blocs i els blogguers, la contradicció en estat pur: codi ètic en el sentit periodístic no, però unes pautes o comportament a seguir si?.
El que es veu en la jornada de la catosfera celebrades a Granollers, són les ganes de trobar-se, de parlar de conèixer aquella gent que veus des de la pantalla de l’ordinador força sovint. Aquestes jornades són un bon espai per debatre, aprendre i trobar-te gent que tenies ganes de conèixer: en el meu cas l’Eduard Diaz que quedem que quedarem per parlar de Girona també. Divendres també hi ha estat de Girona en Jose A. Donaire i la Pia Bosch.

dijous, 24 de gener de 2008

Amb una vegada no n’hi ha prou

Amb una vegada no n’hi ha prou, vine a donar sang. Aquest és el missatge que ens transmet la Generalitat de Catalunya perquè tothom que puguem, anem a donar sang –els homes quatre cops l’any les dones tres-.
La donació de sang ajuda a mantenir vides en certes malalties, i a salvar-ne en casos d’accidents greus de treball o de transit. Un gest necessari i més ara que el nivell de donacions està baix.
Ja feia dies que pensava en anar-hi, i aquest matí he decidit anar a l’Hospital Josep Trueta de Girona, una atenció agradable i tranquil·la, que s’agraeix especialment per aquella gent -com jo- que som molt aprensius a la sang i a totes aquestes coses, no m'he marejat, primer mite que ha anat per terra, no us passarà res i fareu molt.
Uns minuts estirat i una bossa plena de la teva sang; un gest necessari i segurament imprescindible. Donar sang és un gest cívic de ciutadania per a tota la ciutadania, perquè tu i jo o algun persona estimada algun cop en podem necessitar. I si llavors no n’hi ha prou sang, tractarem al veí d’insolidari quan potser nosaltres ho hem estat abans.
Un gest que t’aporta una tranquil·litat interior de vegades tan oblidada i enyorada i intercanviada per l’estrès i la histèria dels ritmes de treball i del món en general, que sembla que aquest món s’ha d’acabar avui mateix, i no és així, si és vol hi ha temps per tot. Però també pot ser que algú se li acaba el temps i el món abans d’hora perquè tu no vas tenir temps d’anar a donar sang
.

dimarts, 22 de gener de 2008

La UGT 1a força sindical de les comarques gironines

UGT 2535 delegats CCOO 2297 delegats, aquest ha estat el resultat del període d’eleccions que ha finalitzat el desembre del 2007 a les comarques gironines, la UGT partíem l’any 2003 de -18 delegats i hem aconseguit finalitzar amb 238 delegats de diferència, per tant la UGT és confirma de manera clara com a primera força sindical de les comarques gironines.
Durant la dècada del 90 i 2000 les diferències anaven 50 amunt, 50 avall, i aquest cop la UGT és consolida com a primera força tant en la majoria de comarques com de sectors econòmics de les nostres comarques.
Som un sindicat arrelat al territori, amb implantació permanent a totes les comarques amb gent de cada comarca, i amb representació real en les empreses de cada sector des de la més petita fins a les més gran, aquesta ha estat la clau d’aquest tant bon resultat, arrelament en el territori i en l’empresa, les dues columnes vertebrals d’un sindicalisme real i amb capacitat de resposta sindical.
Un equip de gent compromesa que pot donar resposta al problema concret d’un lloc de treball i que al mateix temps té el compromís sindical de transformar la societat cap a quotes més altes de benestar, tot treballant per la cohesió social i la integració de les persones que entren de nou en el mercat de treball.
Un compromís de lluita contra la precarietat laboral, per un salari mínim de 1000€, la conciliació laboral, personal i familiar, unes polítiques d’ocupació adreçades a la qualitat del treball, una economia que aporti benestar i equilibri territorial, una representació institucional i reivindicació mediàtica que doni resposta als problemes reals dels treballadors i treballadores.
La suma d’un bon treball, d’una bona reivindicació i sobretot d’una bona gent compromesa, fan que la UGT de les comarques gironines siguin el referent sindical i social, i l’eina útil pels treballadors, així s’ha demostrat amb els vots de la gent.
Parlar i criticar el paper dels sindicats i la seva representativitat és desconèixer la realitat, ja que més del 60% dels treballadors de les comarques gironines tenen representació sindical.
Gràcies a les delegades i delegats, afiliats i afiliades, organitzadores i organitzadors sindicals, delegacions comarcals, sindicats intercomarcals, unió territorial, federacions nacionals de Catalunya i secretariat nacional de Catalunya pel treball conjunt i el bon rotllo, i a la classe treballadora pel suport.
La UGT continuarem treballant per donar una resposta sindical basada en la defensa del dret individuals dels treballadors tot construint una societat més justa i lliure.

diumenge, 20 de gener de 2008

Major seguretat de les obres del TAV per Girona

El debat de l’obra pública és de màxima actualitat, principalment perquè les preses han provocat la suma de tots els possibles problemes que poden sortir en diferents obres públiques tots en aquest cas s’han concentrat en una sola, l’entrada del TAV a Barcelona.
El primer que cal fer per garantir l’èxit de l’obra, és garantir la seguretat del treball: vetllant per reduir els riscos a la mínima expressió i així reduir el màxim la sinistralitat laboral; reduint al mínim el nivell de subcontractacions; apostant per un treball de qualitat tant en formació, salari tot evitant les jornades maratonianes.
És des d’aquesta perspectiva que la UGT de les comarques gironines hem proposat aquesta setmana crear una comissió de control i seguiment per les obres del TAV al seu pas per la ciutat de Girona i Sarrià de Ter, en concret pel tram que va soterrat 3660 m dels quals mes de la meitat s’ha de fer en túnel.
Aquesta comissió hauria d’estar formada pels agents i les administracions del territori: Generalitat, administració de l’estat, ajuntaments de Girona i Sarrià, la unió temporal d’empreses –FCC, Dragados i Copisa- i els sindicats UGT i CCOO. I les seves funcions serien: fer un seguiment l’execució del projecte, el seguiment permanent a peu d’obra, la seguretat en el treball, vetllar perquè les obres no afectin als edificis per on passa, i garantir la màxima informació i transparència al conjunt de la ciutadania i especialment donar la mateixa tranquil·litat i confiança a les persones que viuen per allà on passa el traçat.
Està demostrat que allà a on s’han creat comissions d’aquestes característiques l’obra pública ha estat un èxit i la qualitat del treball a augmentat i la sinistralitat laboral s’ha reduït. Tenim exemples com el cas del Jocs Olímpics i el fòrums de les cultures, o especialment les obres de la L9 del metro de Barcelona -aquesta és una pràctica habitual de la Generalitat- que pel tipus d’obres i túnels té moltes similituds a les obres de Girona.

Consultar:
Document complert de la proposta del TAV per Girona

dissabte, 19 de gener de 2008

En defensa de la literatura

Ens envien un globus sonda que ens diu que volem reduir en l’ensenyament les hores de llengua i literatura, per preparar la gent en qüestions que les faran més competitives, que vol dir ser més maquines i menys persones.
L’educació ha de tenir dos pilars: un el coneixement cultural i personal que ens ha de convertir en persones lliures i cultes, i l’altre que ens ha de formar per desenvolupar un treball amb les màximes capacitats possibles, tot des de la formació continua al llarg de la vida.
Afirmo que els llibres, la lectura i escriure són el que m’han format millor. L’assaig per una bona formació que t’aporta capacitat de critica i anàlisi i la literatura com a enriquiment personal i cultural que et fa més obert al món i al teu entorn i l’escriptura per crear el meus propis pensaments des del pòsit d’escoltar i llegir.
No vaig tenir la sort que a l’escola m’eduquessin en el plaer dels clàssics de la literatura catalana i universal i en la literatura moderna, i per tant em nego que la joventut d’avui també els hi neguin el que jo tampoc no vaig tenir.
Llegir: Jose Saramago, Mercè Rodoreda, Gabriel Garcia Marquez, Jaume Cabre, Goliarda Sapienza, Fiodor Dostoyevski, Salvador Espriu, Frank Kafka, Josep Pla, Ian McEwan, Eduardo Mendoza, Emili Zola, Montserrat Roig, Fernando Pessoa, Javier Cercas, Sandor Marai, Miquel Marti i Pol, Maria Mercè Roca, Manuel Vazquez Moltalban, Quim Monzó, Ryszard Kapuscinski, Prudenci Bertrana,... no és una obligació sinó el plaer de llegir i endinsar-se en un món tan imaginari com real.
En conclusió que retallin hores d’estudi en no se què, si s’ha de retallar d’algun lloc, però en literatura i llengua no, volem persones per viure, no maquines per treballar només.
Tot el que jo m’he format i preparat ha estat gràcies a escoltar, i sobretot el llegir escoltant les lletres tot aprenent de llibres d’assaig, de poesia, de literatura clàssica i moderna,... Jo milito en la defensa de la literatura clàssica i moderna.

dijous, 17 de gener de 2008

Hi ha dies
de vegades hi ha setmanes
algun mes fins i tot
que tot pot canviar.

De sobte l’ensurt
apareix davant
a on et portarà
al camí incert de la felicitat.

La felicitat quina
la de compartir
la de caminar junts
la de compartir sempre.

L’enyorança t’apropa
la proximitat mai t’allunya
l’amistat el millor regal
l’amor el millor desig.

diumenge, 13 de gener de 2008

Construint la societat civil i el país

Bons temps venen per la societat civil catalana plataformes com: Dret a Decidir i Sobirania i Progrés o el Cercle d’Estudis Sobiranistes,... estant aportant vitalitat, il·lusió, nous discursos per nous temps, i sobretot nous espais de treball i per tant no reduint només la construcció del país a l’àmbit polític. Això se’n pot extreure de la jornada de Torroella de Montgrí.
Unes reflexions positives i necessàries en temps a on la negativitat, la resignació i l’autoflagel·lació ocupen masses àmbits, i sobretot buscar camins perquè des de diverses procedències puguem treballar i caminar plegats.
Des de l’anàlisi de que s’ha iniciat un nou cicle polític, fruit del desgavell del procés estatutari, i que la societat civil també ha de fer política, situant debats sobre el dret a decidir, però no només per aquell dia, sinó sempre i per totes aquelles qüestions importants tan nacionals com socials, el dret a decidir com un exercici de radicalitat democràtica, la gent s'ha d'acostumar a opinar votant no només en les eleccions.
El paper d’aquesta societat civil que s’està estructurant de manera important i la crítica o la desafecció cap a la classe política dirigent, en ve a la memòria una frase zapatista: no hem ni de canviar, ni ampliar la classe política, hem d’encerclar-la -llegir més frases-.
Un agent mobilitzador que vol donar contingut social a les màximes aspiracions nacional, el dret a decidir per construir el país mirant al món, que va molt més enllà de la meseta.
El repte de la centralitat del dret a decidir s’està transformant en una realitat que pot ser permanent, si es treballa des de la suma, com hi ha molta gent treballant ara, una suma que ha d’aconseguir que molts sectors socials que fins no eren contraris, però tampoc propers puguin tenir també el seu espai construint el dret a decidir des de la cohesió social per arribar a la plenitud social i nacional.

divendres, 11 de gener de 2008

El problema està en l’economia de la gent

El món s’acaba, l’economia d’anar entre molt bé i perfecte resulta que de sobte ara entrarem en una crisi galopant, les previsions meteorològiques anuncien un tsunami en el sector de la construcció. En conclusió certs sectors empresarials i alguns gurus de l’economia estant posant més pa que formatge en la situació econòmica actual, ja que el nivells de creixement econòmic i de beneficis empresarials aquest any 2007 han continuat, potser no són tants però encara en tenen força.
El problema no esta ni en la macroeconomia ni en les comptes de resultats de les empreses, el problema real està en l’economia de la ciutadania o familiar: en els sous de les treballadores i treballadors, que aquest 2007 amb els impactes de la inflació, la pujada dels tipus d’interès, la pujada de productes de consum bàsic com els aliments i la gasolina, el preu de l’habitatge,...
Per tant davant dels discursos catastrofistes per part de certs sectors empresarials, cal dir que no són reals i el que busquen són suport i ajuts públics per seguir tenint el mateix ritme de beneficis empresarials sense que aquest reverteixin en increments salarials per la majoria de la gent que és a on està el problema.
Si es vol rellançar el consum i fomentar la recuperació de la construcció, el que cal és pujar els sous perquè la gent pugui arribar a nivells de preus que en aquests moments patim.
Si la política econòmica europea i de l’estat tingues com a eix central l’economia de la gent i no vigiles només la inflació de la macroeconomia europea les coses anirien millor per a tothom, el banc central europeu només vetlla per la inflació i no l’importa pujar el tipus d’interès, encara aquest retalli les possibilitats de consum de l’economia familiar i situa les hipoteques en una situació límit que pot provocar unes situacions d’impagaments de difícil solució, especialment quan estem parlant de primeres residencies.
Continuarem parlant de l’economia però cal centrar-la en el problema real que té cada cop més la gent per arribar a final de mes i no en que es redueixin els beneficis empresarials.

dimecres, 9 de gener de 2008

Publicar, editar i compartir documents

Això de donar voltes per internet de vegades fins i tot no et perds, ja feia dies que buscava la manera de poder compartir escrits més amplis que els del bloc, i finalment via google es pot fer i de forma gratuïta en format word, però també exportables en pdf i d’altres. Un cop trobat l’indret és tan simple com donar-se d’alta, si teniu domini propi el podeu direccionar, jo gràcies a l’artuditu - anomenat tècnicament corretge- m’ha creat docs.camilros.cat.
Les opcions són diverses: poder crear documents conjuntament en línia, per això cal autorització de compartir documents, poder-los visualitzar tots, també cal autorització, i també podeu publicar-los amb l’adreça de cada document, i poder-los col·locar en el teu bloc i que tothom els pugui consultar, la darrera opció és la més oberta i la millor crec de d'una visió de blocaire.
Crec que els escrits dels blocs no han de ser massa llargs, amb aquesta opció et permet fer una síntesi en el bloc, i el mateix posar l’enllaç del document concret. Exemple: l’escrit Pallach la democràcia per fer què?
També pots crear un apartat d'enllaços per penjar tots aquells documents que consideris oportuns, en el meu cas he creat textos i fragments, a on de moment s´hi pot trobar fragments de llibres que considero interessants per compartir i més endavant també i aniré enllaçant d’altres documents.

diumenge, 6 de gener de 2008

La Girona cremada

Si de la Tordera enllà es parla de la Catalunya emprenyada, de la Tordera cap aquí, des de fa poc, es parlar de la Girona cremada, tot es va consolidar en la tarda-vespre del 5 de gener pels carrers de la ciutat de Girona, mentre grans i especialment petits havien omplert tots els carrers per veure passar els estimats i desitjats reis mags, sobretot pel que porten.
Amb una operació d’una enginyeria estratègica sense precedents a Girona, i des de l’anonimat total, ningú encara no sap: ni el com, ni el perquè, ni el qui,... tot i que l’autoritat judicial ha demanat -a patges, mainada, pares i fotoperiodistes- totes les fotografies i vídeos, aquesta decisió el darrer cop va servir per identificar els autors materials, a hores d’ara no se’n sap res més ja que s’ha decretat el secret de sumari.
Quan tot anava perfecte, el Rei Ros saludant amunt i avall, a l’estil reial, i repartint caramels arreu, de sobte tot fa començar a fer una pudor i en segons tot va quedar fosc per un fum gris i negre i finalment d’entre el fum va sorgir el foc, aquell foc que feia mesos que no es veia, la carrossa del Rei Ros va quedar ben rostida, i el seu rei va tenir que saltar ràpidament i acabar de fer el recorregut a peu, els més innocents diuen va ser un accident fruit d’un curtcircuit fortuït, ja que a la carrossa li tocava el pla renove l’any passat.
La oficialitat gironina comença a estar molt preocupada per la imatge que Girona donà al món, cada cop que apareix gent de la reialesa apareix el foc, tothom és pensava que aquest foc només apareix quan venen els reis de Madrid, però enguany s’ha estes als que venen d’Orient, tot i que aquests ni els mantenim i ens porten regals. S’estarà expandint el virus república a d’altres part de la societat, el ja segur és que foc, rei i Girona, són inseperables.

dijous, 3 de gener de 2008

El 2008 fa anys....


Fa 1000 anys
el 1008 Oliva és escollit Abat dels Monestirs de Ripoll i Cuixà -aportació Jordi Martinoy-
Fa 800 anys
2 de febrer del 1208: neix a Montpelier Jaume I el Conqueridor
Fa 150 anys
27 de setembre del 1858: neix a Girona l’escriptor Joaquim Ruyra
Fa 100 anys
17 de gener de 1908: neix Marc Aureli Vila, geògraf i fundador d’ERC
9 de febrer del 1908: inauguració del Palau de Música Catalana
8 de març del 1908: 129 treballadores moren en un incendi en una fàbrica tèxtil mentre reclamaven la jornada laboral de 10 hores
26 de juliol del 1908: neix Salvador Allende
10 de setembre de 1908: neix Mercè Rodoreda
10 de setembre de 1908: Pau Casals debuta al Palau de la Música Catalana
12 de setembre del 1908: Ferran Agulló bateja la Costa Brava
Fa 75 anys
19 de novembre del 1933: primera vegada que voten les dones a Catalunya
25 de desembre del 1933: mort Francesc Macià, 122è President de Catalunya
Fa 50 anys
1 de gener de 1958: entra en vigor el tractat de Roma
Fa 25 anys
10 de setembre del 1983: primera emissió de TV3
25 de desembre del 1983: mort el pintor català Joan Miró


Feu les vostres aportacions de commemoracions i aniversaris, en la línia social, nacional i internacional, deixant un comentari o al correu camil@camilros.cat, i seran incorporades.
Per cert, l'aniversari d'aquell va estar per Girona al setembre, no cal.