Que vol dir el Q3 per Catalunya

La confirmació que l’Audi Q3 es farà a Catalunya és una noticia que alguna gent li treuen importància o d’altres la critiquen pels ajuts públics rebuts, però cal situar la noticia en el seu lloc i moment per veure l’importància i la dimensió.
És la primera gran i bona noticia relacionada amb la crisi i durant la crisi, per un costat mantindrà i crearà nous llocs de treball i per l’altre és un exemple clar de política industrial.
El Q3 mantindrà prop de 1600 llocs de treball a la SEAT directament i indirectament mante o crea prop de 10000 llocs de treball, en el sector de l’automoció per cada lloc de treball directa se’n creen entre 5 i 6 llocs de treball indirectes, la major part d’ells en empreses petites i mitjanes per tant es trenca el mite que no s’ajuda a les empreses petites, a Catalunya la major part de les grans empreses són empreses de capçalera o tractores i per tant arribar acords amb aquestes genera riquesa i llocs de treball en les petites i mitjanes empreses, al mateix temps el sector de l’automoció està en bona part a l’àrea metropolitana de Barcelona però al mateix temps hi ha empreses arreu de Catalunya.
Es parla dels ajuts públics rebuts prop de 200 milions d’euros –que són més crèdits que subvencions-, alguns qüestionen aquest ajuts, un exemple de que els ajuts en política industrial són generadors de riquesa: si 10000 treballadors amb un salari anual de 20000 euros es queden a l’atur, les seves prestacions d’atur en un any sumen 200 milions d’euros, per tant no només és mantenen llocs de treball, sinó que també l’administració no ha de pagar atur i el mateix temps les empreses paguen impostos i els treballadors també, per tant part dels ajuts és recuperen.

Ara, UGT de Catalunya

Dimarts 21 d’abril comença el 13è Congrés Nacional de la UGT de Catalunya, que sota el lema ARA, vol posar al dia tant el seu ideari com la seva estructura.
Un congrés que evidentment la qüestió més important i urgent és com fer front a la crisi econòmica sense retallades social, però la crisi no ha d’eclipsar la resta de qüestions importants en la estratègia sindical cap a el canvi de model productiu, la qualitat en l’ocupació, salari mínim 1000€, les politiques d’igualtat, la formació professional,...
I des del punt de vista intern a on també es produiran canvis importants: una nova estructura per la regió metropolitana més àgil i coordinada, les estructures sindicals necessiten canvis per adequar-les a les noves realitats empresarials i sectorial, cada cop la col·laboració entre les estructures sectorials i territorials són més importants.
Esperem dels bons resultats d’aquest congrés, per carregar nous reptes i il·lusions.

L’Esquerra que pren bones decisions

Quan un partit i els seus dirigents saben trobar més les coses que uneixen que les coses que separen, és quan es construeix i es creix, llàstima dels temps perduts innecessariament, però és el moment de tornar a mirar endavant cap a la gent i el país.
L’acte “l’Esquerra que decideix”, va ser important per passar-se el testimoni entre els dos màxims dirigents d’ERC –Carod i Puigcercos- una nova manera de fer política s’instal·la a ERC, aquesta és la política que suma, saber deixar pas és una decisió intel·ligent i també hauria de ser intel·ligent el que agafa el pas.
La imatge i el fet és el que es recordarà per sobre de tot, però seria bo també recorda el contingut, tant de Carod com Puigcercos vam reafirmar l’espai propi d’Esquerra: l’esquerra nacional que per politiques de dreta ja hi ha la dreta nacional.
L’Esquerra ha decidit tornar a allò que la va fer créixer: el consens i una estratègia de discurs social i nacional, Esquerra torna a caminar cap a la majoria social, perquè només es pot ser majoria sumant tant a dins com a fora.

Que hi ha darrera la mar

Després de la línia final de la mar, que hi deu haver
Com definiries l’impacte del sol radiant en el teu cos
Quina musica sona quan la pluja cau constant i delicadament.

Si la natura ens aporta pau, perquè la destrossem
Si la paraula tranquil·la ens agrada, perquè cridem
Si la carícia ens relaxa, perquè ens peguem.

Si l’amistat és el millor, perquè ens discutim
Si hi ha més coses que ens uneixen, perquè busquem el que ens allunya
Si podem fer un món millor, perquè no fem res.

Segur que darrera la mar hi ha el que busquem, no paris de navegar.

Potser és un miratge en el desert

Aquest dies ha tingut lloc el congrés de la UGT confederal, quedi dit per endavant que com a mínim soc escèptic abans i ara tant dels intens de pedagogia i o de federalisme entre Catalunya i Espanya, però encara que sigui per uns instants, per uns dies, hi ha hagut un congrés absolutament confederal.
Josep Maria Alvarez, va presidir el congrés, i com va dir en clausurar, en les resolucions d’aquest congrés hi ha una mica de tots, la mica de Catalunya no ha estat menor, d’entrada d’en Frederic Monell a una secretaria de primera línia com política institucional conjuntament amb acció sindical els responsables del diàleg social, esmenes acceptades, transaccionades o guanyades en votació, sobre situar una quota menor d’afiliació per menys 1000 €, sobre a les balances fiscals i el finançament, 1000€ salari mínim per la contractació de serveis a l’administració pública, possibilitat de que organitzacions es puguin confederar amb l’UGT de Catalunya,... i més, i tot amb un clima de consens i bon rotllo.
No s’ha de perdre l’horitzó, ja es veurà si és un miratge en el desert de l’incomprensió i l’inconpliment cap a Catalunya, o si el miratge és un oasi, sigui el que sigui cal continuar treballant pels treballadors i treballadores de Catalunya, perquè els que anteriorment han intentat arreglar n’han sortit escaldats, com a mínim la sensació que estàs en una confederació que no només respecte Catalunya sinó que també accepta les seves propostes, és una bona sensació i es treballa millor.