dimarts, 27 d’abril del 2010

Una cortina de cendra

Quan erem joves es parlava de les cortines de fum, però l'evolució de l'especie ha anat a més, que no necessàriament vol dir a millor: Ara per despistar de les coses importants que passen, ja no ni ha prou de retornar a l'època a on els indis van crear les senyals de fum, deien que era per donar senyals als seus i els americans va i s'ho van creure , i mentre intentaven descodificar els missatges, els indis anaven per l'altre costat, i en el sentit metafòric els hi robaven la cartera, és a dir els hi calaven foc al Saloon del fort de playmobil.
Quan van descobrir que no en tenien prou, van fer baixar els núvols fins a terra, i així van inventar la boira baixa, l'objectiu era que mentre tu no veus res, els de sempre venen i et roben les gallines amb els ous i les paelles incloses.
En els temps moderns van deixar de manipular-nos amb la natura, tot i que van mantenir la terminologia, van crear unes coses anomenades mitjans de comunicació, amb l'objectiu que quan uns personatges anomenats poderosos els hi vingues de gust, ens poguessin robar el que volguessin: drets laborals, salarials, condemna vitalícia amb una hipoteca, tot això creant-nos una cortina de fum, que consisteix en inventar-se problemes a on no n'hi han, que els immigrants són delinqüents, que si el català s'imposa a Catalunya, la gent comença a discutir de tot i més, i mentrestant ells es van omplint encara més les butxaques amb els nostres diners i els nostre esforç.
Però quan ja semblava que havien arribat a la màxima creativitat xoriça, doncs no! La ment malèvola torna als orígens de la natura,quan aquí troben que la crisi continua i hi ha taxes d'atur més enllà del 20%, els bancs s'han petejat el diners públics que els hi han donat només amb els seus client preferents, quan una majoria molt amplia de la societat catalana no vol deixar que quatre jutges reencarnats de Felip V retallin allò que el poble va decidir votant, quan la dreta dels poderoses i la corrupció ha entrat a la seva cuina,...ens diuen que un volcà de molt lluny ha entrat en explosió i vinga tothom a mirar si el núvol arribarà o no, cinc dies parlant de la cendra que farà estavellar els avions, fins que en Niki Lauda els hi desmunta l'invent. Per uns instants no hagués estat malament que la cortina de cendra, fos la cendra dels milers de folis cremats de les 5 sentencies contra l'estatut i així finalment ens deixin viure en pau..

dissabte, 17 d’abril del 2010

Som una nació

La manca de respecte cap el poble català continua, i tant serà a aquestes alçades amb o sense sentència. L'especulació permanent davant de la sentencia del TC, tant per les possibles noves dates com per les retallades, cal donar una resposta clara a aquesta agressió a la voluntat democràtica dels catalans i catalanes, manifestada en el referèndum d'aprovació de l'Estatut.
La societat civil i política catalana ha d'articular una resposta el màxim d'unitària possible que doni cabuda a les diferents sensibilitats del país. Cal fer una demostració de democràcia, reafirmant que la màxima expressió de la democràcia és el que vota la ciutadania a les urnes i no el que pugui decidir un grup de jutges del Tribunal Constitucional que no fan justícia sinó política.
Catalunya és una nació que va exercir el seu dret a decidir el juny del 2006 i va aprovar per majoria el seu ordenament jurídic pels propers anys, i per tant, cap altra institució ni judicial, ni política pot modificar el proposat pel Parlament de Catalunya, aprovat pel Congrés de Diputats i ratificat en referèndum pel poble de Catalunya.
Cal emplaçar a les organitzacions culturals, sindicals i polítiques més representatives del país a treballar per trobar els màxims consensos possibles, la millor resposta serà la que pugui aglutinar la major representativitat de la pluralitat del país.
Si l'estatut no és valid, Catalunya i les seves institucions hauran de tornar a exercir el seu dret a decidir, i igual que no es poden posar portes al camp, tampoc és pot ni retallar ni limitar la voluntat d'un poble a auto organitzar-se amb llibertat.