dimarts, 26 d’octubre de 2010

Ser esquirol un dret

L'enciclopèdia catalana diu: Obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga. Aquesta és la definició d'Esquirol.
En aquesta modernitat que ens trobem avui dia, resulta que hem passat a beatificar, des d'un fals progressisme liberal, el que els nostres avantpassats anomenaven esquirols.
De ser la persona que directa o indirectament anava contra que els treballadors tinguem més millores laborals, ara resulta que és un dret constitucional a protegir, que per damunt del dret de vaga, que intenta mantenir o guanyar drets, hi ha el dret a l'individualisme, l'egoisme i que cal protegir al pilota de l'empresa.
Si l'avi Siset aixequés el cap i veiés a tertulians, progres liberals deien el mateix que les dretes i els empresaris retrogrades, tot en nom de la llibertat. Si agafés l'estaca, potser no sabria a on donar o potser sortiria corrents dient: jo no soc d'eixe món.
Són aquest mateixos i mateixes que volen prohibir els piquets aquí perquè coarten els drets dels esquirols, però al mateix temps elogien les vagues franceses, com si allà no hi haguessin piquets sinó les floristes de la Rambla repartint roses arreu i així tothom fa vaga.
El dret de vaga com el dret a l'autodeterminació: quan més lluny millor. La vaga de França perfecte, allò si que és compromís, enveja sindical; el dret d'autodeterminació per Sàhara i el Timor oriental, i tant, i amb referèndum inclòs. El dret a vaga aquí i allà es fa des de la mobilització amb piquets inclosos, sinó no seria una vaga, seria potser una costellada d'un diumenge de primavera.

divendres, 22 d’octubre de 2010

Seguim plantant cara a la reforma laboral

La vaga general no ha estat el final sinó l'inici de les mobilitzacions contra les polítiques laborals del govern i a l’igual que en les vagues generals del 2002 i el 1988, el rèdits de la vaga mai han estat ni ràpids ni immediats, per tant ara cal continuar el camí de rebuig a la Reforma Laboral.
En els propers mesos demostrarem que la Reforma Laboral generarà més acomiadaments, més barats, més precarietat laboral,... i per tant un mercat de treball pitjor i amb més conflictivitat.
La UGT de Catalunya es mobilitzarà contra l'aplicació de la reforma laboral: l'aplicació de les causes objectives d'acomiadament tant individuals com col·lectives, acomiadaments per absentisme, distribució irregular de la jornada, contractacions ETT's ... combinant les denuncies jurídiques amb les mobilitzacions.L’objectiu és que la reforma laboral no s’apliqui, tant des de la mobilització, com de la denuncia publica i judicialització. Fins que la patronal per un costat i el govern per un altre, no demostrin de manera clara que volen entrar en la negociació per modificar la reforma laboral, el nostre rebuig serà frontal, totes aquelles empreses que decideixen aplicar de manera arbitraria i autoritària la reforma laboral, tindran el nostre rebuig i seran elles les responsables del increment de la conflictivitat a Catalunya.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Fem fora la resignació, alcem-nos

Davant de la resignació col·lectiva de que no hi ha res a fer, quan els poderosos i els seus servils mitjans de comunicació ens inunden amb el discurs únic, fins hi tot totalitari, de que no hi ha res a fer, que s'ha de retallar tot el que afecta a la gent que no tenim rendes milionàries: pensions, salaris, reforma laboral,... Ara sota cap concepte es poden pujar als impostos als que més cobren, no es poden posar impostos al sector bancari, no es fa res per aflorar el 25% de frau fiscal o els 50.000 milions d'€ de diner negre. És a dir els rics han de viure igual o millor i la resta hem de viure entre pitjor i molt pitjor.
Davant d'aquesta imposició cal una resposta social, no hi res a fer sinó es fa res, ara si fem hi ha molt a fer. És en aquest temps quan cal demostrar el compromís col·lectiu per damunt de la comoditat individual i la lamentació de la sobre-taula.
Perquè hem d'acceptar que d'ara endavant viurem pitjor, que si un tribunal constitucional ens retalla doncs ens retallem, que si els anomenats mercats diuen que cal desmuntar l'estat del benestar doncs es destrueixen les conquestes socials de molts anys.
Hem nego i em revelo que quatre encorbatats d'or i brillants decideixin el nostre futur, cal una revolta contra els poderosos, que ens estant escanyant. Fem fora la resignació dels nostres pensaments, alcem-nos els que no tenim nom però tenim la força del poble, perquè nosaltres som poble, quan el poble s'alça els poderosos retrocedeixen, traiem la pols a la valentia i comencem a caminar que el futur és nostre, perquè sinó és nostre no hi ha futur.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Vaga general (9): doncs si, hi va haver vaga general

El dia es va llevar com si fóssim el cap de setmana, per uns dissabte per d'altres diumenge, agafar el cotxe un plaer, el transit, quin transit?, pocs cotxes a la carretera, cap furgoneta ni camió, els transports públics tot i els serveis mínims anaven mig buits, els telèfons tranquils, el consum elèctric a Catalunya és reduir com en els caps de setmana,...
Doncs si, això va passar el dimecres 29 de setembre del 2010, si en dimecres i no en dissabte o diumenge, per tant el 29S hi haver vaga general, si voleu no va ser total, però general si. Ja que si para l'industria, para el transports, para els serveis especials relacionats amb l'industria, és cert també que el comerç, serveis públics i d'altres serveis van parar poc.
Aquesta és la realitat, i no allò que els mitjans de comunicació han situat de manera general, han fet un millor tractament la premsa internacional que la d'aquí, aquí donen gran repercussió a les vagues generals franceses, ara quan les fem aquí, redueixen la vaga a un cotxe cremat, quan unes hores més tard les capitals de Catalunya s'omplien de gent manifestant-se.
Es pot estar d'acord o no amb la vaga, és pot estar d'acord en si serà útil o no, es pot estar d'acord amb el paper del sindicats,... per tant si un és democràtic, ha d'acceptar posicionaments diferents, ara el que no és acceptable és la mentida intentant crea una psicosi la vaga general com si no hagués passat i tot el que va passar va ser violència i més violència, accepto la discrepància, no la mentida i la manipulació.
Milers de persones vam decidir fer vaga el 29S, gent senzilla, gent normal, cap era ni tertulià, ni directiu d'empresa, gent que cada dia va a treballar i que el 30 de setembre va tornar a treballar, no erem ni vagos ni maleantes, uns van fer vaga i a la tarda van anar a la manifestació, d'altres van fer vaga i no van anar a les manifestacions i d'altres no van fer vaga per molts motius, però si que van anar a les manifestacions de la tarda. Tota aquesta gent és mereix el respecte i no l'insult fàcil i barat d'uns quants.
La vaga general ha estat un èxit democràtic, de mobilització de dir no, així no. Volem sortir de la crisi sense retallades socials i laborals, i aquest camí de dir així no, només acaba de començar les mobilitzacions no es quedaran aquí. El govern haurà de negociar i canviar aspectes importants, el govern no pot situar la reforma de les pensions com l'han proposat, i aquest és el camí. El camí de l'esperança dels que creiem que les coses es poden canviar, cada insult ens donen més força de saber que anem pel bon camí el camí de la llibertat, la democràcia i la justícia social
.