tag:blogger.com,1999:blog-4446447213246839891.post1067713354322332208..comments2023-10-30T12:53:52.491+01:00Comments on Camil Ros: Problemes a OrientCamil Roshttp://www.blogger.com/profile/02372635230177821494noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-4446447213246839891.post-84095647169630719272022-03-15T04:32:51.641+01:002022-03-15T04:32:51.641+01:00What does the difference between a casino and a
A ...What does the difference between a casino and a<br />A casino is the more complex bettor is involved in sports betting, which <a href="https://filmfileeurope.com/%eb%a1%a4-%eb%8f%99%ec%9d%b8%ec%a7%80.html" rel="nofollow">양방배팅</a> is the result of <a href="https://filmfileeurope.com/%eb%9d%bc%ec%9d%b4%eb%b8%8c%ec%b9%b4%ec%a7%80%eb%85%b8.html" rel="nofollow">리드벳</a> which an individual <a href="https://tricktactoe.com/%ec%b2%b4%ed%81%ac-%ed%86%a0%ed%86%a0-%eb%84%b7%eb%a7%88%eb%b8%94.html" rel="nofollow">외 이즈 토토</a> places a bet on the outcome of <a href="https://tricktactoe.com/%ec%95%bc%ea%b5%ac-%eb%b6%84%ec%84%9d.html" rel="nofollow">스포츠 실시간 점수 벳피스트 놀검소</a> the <a href="https://filmfileeurope.com/%eb%b2%88%ed%99%94%ea%b0%80.html" rel="nofollow">스포츠토토 알바 샤오미</a> game. Whenhalseytakachhttps://www.blogger.com/profile/10477743204492628633noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4446447213246839891.post-1913442038923840952008-11-02T09:05:00.000+01:002008-11-02T09:05:00.000+01:00diumenge, 2 de novembre de 2008> La discreciól&...diumenge, 2 de novembre de 2008<BR/>> <BR/>La discreció<BR/><BR/><BR/><BR/><BR/>l'anàlisi . evilanova@elpunt.cat<BR/><BR/>ESTEVE VILANOVA.. <BR/><BR/>+ Oficina central de Nissan a Barcelona. Foto: EFE <BR/>Els que hem conegut les successives crisis des dels anys vuitanta tenim una sensació que en poc temps «hem avançat cap al passat» i ens tornem a situar als anys vuitanta. En aquella època va coincidir la recuperació de la democràcia amb l'esclat i efervescència que suposava alliberar-nos de tants anys de repressió, i una crisi econòmica molt forta pels efectes de comportaments nostres i per la crisi del petroli.<BR/><BR/>La confluència de tants factors adversos no va evitar que els sindicats i bona part de la classe política anteposessin els seus interessos de partit i de sindicat als de l'economia, i estic segur que es va destruir molta part del teixit industrial i del sistema financer, especialment a Catalunya, que s'hauria pogut salvar amb un comportament més responsable.<BR/><BR/>Només quan vam estar exhaustos, van ser possibles els pactes de La Moncloa, que van ser una manera de posar seny al despropòsit. Les manifestacions del màxim responsable de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, que ha qualificat els directius de Nissan de «gàngsters» i els ha acusat de «fer terrorisme» –una empresa establerta a Catalunya i que dóna feina a milers de treballadors–, em sembla un despropòsit tan gran, que em fa suposar que algunes persones han quedat atrapades als anys vuitanta.<BR/><BR/>Sóc partidari de la discreció i la mesura sempre, però en moments de crisi greu, més, i els que tenen responsabilitats, en aquests moments, no poden ser els més irresponsables. I com que tindrem un futur complicat, fóra bo que tothom assumís el compromís de construir més que destruir.<BR/><BR/>El debat d'aquests dies entre els que volen que es facin públiques les entitats de crèdit que recorren a les ajudes estatals i el que opinem, que és millor la discreció, em sembla un pas més cap a aquesta tendència destructiva del populisme.<BR/><BR/>Els costos d'aquesta informació pública poden ser enormement superiors als beneficis. Si vostès han seguit una mica aquesta columna, deuen recordar que la darrera sèrie anava encaminada cap als efectes dels sentiments: la confiança, la por... i potser en el món econòmic i social d'avui les úniques coses que abunden amb escreix són precisament la desconfiança, la por i el debat confús, en el qual es confonen, per malícia (que també n'hi ha) o per ignorància (també n'hi ha), termes com ara solvència, liquiditat, fallida... I airejar els noms d'aquestes entitats en un entorn amb aquests dèficits em sembla tremendament perillós.<BR/><BR/>El conseller Saura demanava que l'Estat entri en el capital dels bancs que recorrin a les ajudes. Desconeix que la meitat del sistema financer d'aquest país el formen les caixes i la seva proposta és impossible.<BR/><BR/>I l'experiència ens diu que més polítics en els òrgans de govern no asseguren més bones praxis, més aviat potser al contrari. Per exemple, Caixa Catalunya, que dirigeix Narcís Serra i controla la Diputació de Barcelona, per Saura hauria de ser un exemple de bona gestió. Però sí que sóc partidari que per qualsevol petita sospita de mala gestió per incapacitat o frau, sigui el Banc d'Espanya que els tregui la potestat d'assumir càrrecs que gestionin estalvi privat, i que la fiscalia els persegueixi severament en cas de frau, malicia i amiguisme en la gestió. Ah!, d'això no se'n parla.Anonymousnoreply@blogger.com