Comments on Camil Ros: No a la jubilació als 67 anys

La retenció de les nòmines dels Diputats i Senador...

2010-02-09T14:18:03.807+01:00

La retenció de les nòmines dels Diputats i Senadors és només del 4,5%.
JOSÉ BONO: entre sou i complements, el president del Congrés cobra 13.856 euros al mes: 3.126 per diputat, 3.605 com a complement, 3.915 per a despeses de representació i 3.210 de lliure disposició. Les dues últimes partides sumen més de 6.000 euros mensuals per a dinars, regals i actes de protocol. Tot aquest diners sense comptar les indemnitzacions previstes per llei per sufragar «despeses que siguin indispensables per a l'exercici de la seva funció».
JESÚS CALDERA: l'ex ministre de Treball i Afers Socials rep 6.319 euros mensuals per el seu escó a la cambra baixa, on arrodoneix el seu sou com a vocal de la Diputació Permanent i president d'una comissió. Quan era ministre va pujar el salari mínim a 600 euros. Quatre anys després, el seu sou és 10 vegades superior a aquesta xifra, que rep simplement per no obrir la boca. Caldera no ha presentat ni una sola iniciativa ni ha intervingut al Congrés des que va començar l'actual legislatura. Al final, cobrarà el 2009 més de 120.000 euros pels serveis prestats.
MANUEL CHAVES: cobra a l'any 81.155 euros per ser ministre més una indemnització de 46.000 l'any per abandonar la presidència d'Andalusia. És a dir, 127.155 euros anuals. Dos sous de l'Estat compatibles només per a alts càrrecs. Per als altres espanyols està prohibit per llei. Malbaratament: el Congrés gasta cada any 160.000 euros en regals nadalencs. 11.000 càrrecs públics reben obsequis per aquestes dates, una despesa que suma a l'any 2.200.000 euros.

...per vomitar.

Tinc ben clares les meves obligacions i compleixo ...

2010-02-05T16:31:55.599+01:00

Tinc ben clares les meves obligacions i compleixo amb elles, tant com a treballadora, com a sindicalista i com a contribuient pago els meus impostos a l'Estat, del que en formo part, o al menys, això diuen.
Crec fermament en l'Estat del Benestar i en els seus tres pilars fonamentals: la intervenció de l'Estat en l'activitat econòmica, la provisió pública de béns i prestacions socials amb una finalitat redistribuidora.
Vull una sanitat, una educació i uns serveis públics gratuïts i de qualitat, unes prestacions socials que m'ajudin, si ho necessito davant de determinades situacions de necessitat, i que la meva Constitució reconeix i NO estic disposada a perdre-les. Estic disposada a col·laborar més, si cal, amb els impostos redistributius i progressius, perquè vull que tothom disposem de les mateixes oportunitats.
Tothom tirem del carro, no parlem del viure del "cuento", parlem de no tornar al segle XIX.

Hem sembla correcte que s'han de defensar els ...

2010-02-05T12:51:36.774+01:00

Hem sembla correcte que s'han de defensar els drets, que s'ha de passar a l'acció, que s'ha d'anar a la guerra, etc, etc, etc........... però algú recorda que existeix una coseta molt important que s'anomena OBLIGACIONS de la que no agrada parlar a qui les té.

Probablement el correcte no es la reducció de sala...

2010-02-05T12:48:05.468+01:00

Probablement el correcte no es la reducció de salaris, ... d'acord.
Però l'Estat del Benestar com a tal s'ha de replantejar perque no funciona, només cal mirar la baixa productivitat... això vol dir que alguna cosa no funciona....perque?
Si es vol continuar mantenint el benestar, cal deixar-nos de tonteries i pujar tots al carro, l'empresari que defensa l'empresa i el treballador que a de defensar el sou i l'empresa, tornar a crear la cultura del treball, perque cal tenir clar que l'empresa a de tenir beneficis i d'aquesta manera mantindra els llocs de treball o els augmentara.
La cultura del "papa estat" ja m'ajudarà es molt pobre i diu molt del nivell del pais.

per quan la vaga general? ja està be de lamentacio...

2010-02-04T20:08:10.665+01:00

per quan la vaga general?
ja està be de lamentacions, cal passa a l'acció!!!!

Totalment d'acord. Davant la crisi de valors ...

2010-02-04T19:07:15.421+01:00

Totalment d'acord.
Davant la crisi de valors que estem patint i l'aparició de diferents teories que busquen el seu lloc, gairebé totes amenaçadores a l'Estat del Benestar (liberalistes, neo-liberalistes, neo-conservadors ,...) cal sortir i defensar els nostres drets. Ara, és el moment.