Vaga general (5): creix la conflictivitat laboral

El 2010 la conflictivitat laboral ha crescut, ja que l’inspecció de treball ha fet un 5% més d’actuacions i el Tribunal Laboral de Catalunya un 12%, i aquest increment és produeix quan tenim menys ocupació que el 2009, per tant l’increment de la precarietat i la conflictivitat encara és major.
També ens trobem que el PIB l’any passat va arribar al -4% i ara estem a prop del 0% el nivell de persones afectades per ERO’s ha baixat de forma important, doncs tot i que ja no hi ha tanta destrucció d’ocupació i algunes empreses han recuperat beneficis, el treballadors seguim pagant la crisi, uns en forma d’atur i d’altres en forma de més precarietat laboral.
Aquest augment de la conflictivitat s’ha produït durant el primer semestre, per tant just abans de la reforma laboral, aquesta reforma en comptes de crear ocupació crearà més conflictivitat, tant per l’increment de les facilitats per acomiadar, com per inaplicació salarial, com per la flexibilitat interna, fet que pot produir un col•lapse del Tribunal laboral de Catalunya.
Aquestes dades confirmen que moltes empreses amb l’excusa de la crisi estant precaritzant encara més el mercat de treball i que la reforma laboral ens portarà més camí del Marroc que d’Alemanya.

Informe sobre la conflictivitat

Video de la roda de premsa

Vaga general (4): La dreta remata la reforma laboral

La dreta – CIU, PNB, PP- ha aprofitat el procés parlamentari de la reforma laboral, per encara introduir més retallades de drets, totes elles amb el clar objectiu d’augmentar l’estalvi de costos empresarials i l’augment de la prepotència empresarial, i encara queda el pas pel senat a on hi poden haver més retallades.
Per si hi havia algun dubte que l’acomiadament serà de 20 dies, per any treballat, per a tothom, ara ja queda del tot clar i tot hi cap, amb l’esmena del PNB: “Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa, en casos tales como la existencia de pérdidas actuales o previstas, o la disminución persistente de su nivell d’ingresos, que puedan afectar a su viabilidad o a su capacidad de mantener el volumen de empleo. A estos efectos, la empresa tendrá que acreditar los resultados alegados y justificar que de los mismos se deduce la razonabilidad de la decisión extintiva para preservar o favorecer su posición competitiva en el mercado.” Amb aquest redactat l’empresa sempre tindrà un motiu per acomiadar perquè sempre preveurà una situació futura negativa, per casualment acomiadar les persones amb més antiguitat o que li cauen pitjor.
Però la rematada no és queda aquí, CIU ha col·locat l’absentisme laboral, a partir d’ara amb un parell de refredats en dos mesos poden ser motiu d’acomiadament, si en dos mesos teniu un 20% de baixes intermitents siguin justificades o no, podreu ser acomiadats. Com sempre tot a favor de l’empresa. Perquè no per reduir l’absentisme, primer es mira si les empreses que tenen més absentisme són aquelles amb ritmes i ambients de treball abusius? I després es fan d’altres mesures.
I encara continua, si en sis mesos no hi ha acord en la negociació col·lectiva el govern i la dreta faran la seva, una amenaça en tota regla, i perquè tot quedi ben lligat quan la cosa vagi millor aniran pels aturats.