dimecres, 31 de desembre de 2008

La crisi 1929 o del 2008

Llegiu atentament aquests fragments de Winston S. Churchill, del seu llibre la segona guerra mundial, per uns moments no sabreu si és una crònica del 1929 o del 2008.
...
Vam arribar quasi al final del tercer trimestre de 1929 amb la promesa i l’aparença d’una creixent prosperitat, sobretot als estats units. Un optimisme extraordinari sustentava una orgia d’especulacions. S’escrivien llibres per demostrar que la crisi econòmica era una fase finalment superada gracies a la creixent organització comercial i a la ciència “sembla que s’han acabat els cicles econòmics tal com els coneixíem”, afirmà al setembre el president de la Borsa de Nova York. Però a l’octubre, una xàfec violent i de repent arrasa Wall Street. Ni amb la intervenció dels organismes més poderosos s’aconsegueix contenir la maregassa de vendes provocada pel pànic. Un grup dels principals bancs constitueix un fons de mil milions de dòlars per mantenir i estabilitzar el mercat, però va ser inútil.
S’esfuma tota la riquesa acumulada ràpidament en valors en els anys anteriors. La prosperitat de milions de famílies d’estats units s’havia aixecat sobre l’estructura gegantesca d’un crèdit exagerat que de sobte resultava fictici. A part de l’especulació en la Borsa, que inclòs els bancs més famosos havien fomentat a nivell nacional mitjançat préstecs fàcils, s’estableix un ampli sistema de compra a terminis d’habitatges, mobles, cotxes i tot tipus de comoditats i capritxos domèstics. Tot s’enfonsa al mateix temps. Reina la confusió i la paràlisis en les poderoses plantes de producció. Fins ahir mateix, la qüestió urgent era l’aparcament dels vehicles en els que començaven a acudir al seu treball diari milers d’obrers i artesans. En canvi avui, la dolorosa preocupació per la disminució dels salaris i l’augment de l’atur afectava a tota la comunitat, fins llavors dedicada a la creació activa de tot tipus d’articles desitjables per a que gaudissin milions de persones. El sistema bancari americà estava molt menys concentrat i tenia bases menys solides que el britànic. Vint mil sucursals bancàries va suspendre pagaments. El mitjà d’intercanvi de bens i serveis entre persones se’n va anar a pique, i la fallida de Wall Street va repercutir per igual als rics que als pobres.
No s’ha de suposar, que la imatge de molta més riquesa i d’una comoditat més generalitzada que havia fascinat al poble americà no tenia més sustento que l’il·lusió i el frenesí del mercat. Mai s’havien produït, compartit ni intercanviat en ninguna societat tal quantitat de productes de tot tipus. En realitat, no tenen límits els beneficis que els essers humans poden proporcionar-se els uns amb els altres quan utilitzen el màxim la seva diligencia i la seva habilitat. Aquesta manifestació esplèndida va quedar trencada a trossos per uns processos imaginatius i una cobdícia que es superaren àmpliament al benefici en si. Després del col·lapse del mercat de valors, durant els anys compresos entre el 1929 i el 1932, es va produir una caiguda implacable dels preus, amb les consegüents reduccions de la producció que provocaren un atur generalitzat.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Francesc Macià

El 25 de desembre del 2008: 75 anys de la mort i el 2009: 150 anys del naixement del President Macià, el 2009 serà de commemoracions, records i anhels, és recordaran les seves gran gestes, de Prats de Molló a la proclamació de la República Catalana al 32, aquí una contribució diferent, uns fragments de discursos realitzats a les corts espanyoles entre els anys 1919 i 1920, per recordar també la dimensió social i nacional del President Macià:

(...)A Espanya esta plantejat un altre problema summament greu: el problema obrer, que és, també, un problema de llibertat; els obrers desitgen major llibertat, desitgen obtenir les seves avantatges i les seves reivindicacions i vosaltres, en comptes d’ajudar els perseguiu sistemàticament, tracteu de destruir les associacions i els sindicats que ells formen, que és l’única força que tenen per lluitar contra l’egoisme del capital i l’arbitrarietat que contínuament els vexa (...) els obrers de Barcelona es van convencent i es convenceran tots ells de que no hi ha possibilitat de llibertat individual sense aconseguir la llibertat col·lectiva; el dia que estiguin convençuts, lluitarem units per aconseguir una i l’altre Catalunya.

(...) Vosaltres amb els vostres procediments, empenyeu als obrers a aquesta lluita; nosaltres tractem d’evitar-ho; no ser si ho aconseguirem. Però us dic que posarem tota la nostra fe i tot el nostre entusiasme per evitar una revolució que s’apropa i que, de seguir així, donarà un esclat, a pesar del desig del directors de que no esclati. Per això, a Catalunya estan units el problema social i el problema nacionalista, i per això, també, no es pot resoldre un sense resoldre l’altre.
(...)El dia que nosaltres siguem autònoms, més encara, el dia en que Espanya sigui administrada per un govern federatiu, és a dir, una federació de nacionalitats, o nosaltres tinguem una autonomia integral, com hi ha estat d’opinió a Catalunya, estem que segurs que s’atendria millor als proletaris millor del que ho feu vosaltres.

dilluns, 22 de desembre de 2008

La nit de les lletres catalanes

Davant de cert discurs catastrofista sobre la situació de la llengua catalana, la nit de Santa Llúcia organitzada per Omnium Cultural ens demostra que no és així i que la llengua i la cultura catalanes estan ben vives.
Premis repartits arreu dels Països Catalans, escriptors d’arreu del país construeixen la unitat de la llengua catalana, sigui amb l’assaig, la poesia, la historia o la literatura. La màgia del llibre que s’obre davant teu per entrar en un món nou, pagina a pagina, lletra a lletra, vers a vers.
Una cultura a on la llengua és la columna vertebral de la cultura, però la música també construeix cultura així en ho va demostra en Carles Santos, o la cuina com l’art de la creació així en ho van demostrar un grup de cuiners catalans.
Una nit plena de cultura, una nit per seguir creien en un bon futur per la nostra cultura, només cal cuidar-la i cultivar-la, dels mots sobre aquell paper en blanc a l’ús quotidià, en el centenari d’Agustí Bartra recordem les seves paraules: La nostra cultura te la llum als ulls.

divendres, 19 de desembre de 2008

Adéu a les 65h

L’enèsim atac per part del globalitzadors liberals per anar retallant drets laborals per aconseguir més beneficis empresarials ha fracassat, la proposta de jornada laboral de 65h ha estat rebutjada pel Parlament europeu.
La implantació de les 65h hagués suposat la desregulació total del mercat de treball europeu, en teoria el que te un dels índex més elevats de qualitat en l’ocupació el món, aprovar les 65h era donar tot el poder de l’ordenació de la jornada a l’empresariat, saltant-se qualsevol de les politiques laborals encaminades a l’igualtat, a la conciliació, o la qualitat del treball,... I per tant apropar les relacions laborals més als països de l’est en comptes de que ells s’acostin cap a nosaltres.
Aquest és un bon impuls pels que creiem que és possible construir una Europa com un espai de respecte, democràcia, llibertat, igualtat i amb un estat del benestar al servei de les persones. I un fracàs per aquells que volen igualar Europa per baix, amb retallada de drets socials i laborals, retallades d’impostos i màxima llibertat al lliure mercat per seguir especulant arreu i a Europa també.
No ha estat fàcil, tot i tenir l’opinió pública a favor i la majoria de la gent treballadora, els poders economics, les dretes, bona part del centre polític i alguns laboralistes ha fet cas omís del sentiment majoritari de la gent, ha calgut com sempre mobilitzar-se, aquest cop a part de les manifestacions tradicionals internet ha tingut paper clau, amb allau de correus als eurodiputats i tot tipus d’accions per la xarxa, la xarxa social europea ha funcionat, cal enfortir-la encara més.
Hem aconseguit aturar la retallada i cal començar una ofensiva social europea per no només aturar retallades sinó per sobretot construir una veritable Europa social.

dimarts, 16 de desembre de 2008

700 milions de beneficis pels reis de la totxana

Mentre tothom ens parla de crisi econòmica i especialment en la construcció, mentre en teoria els grans grups immobiliaris passen per problemes, resulta que els grans gurus de les empreses del sector fins al 17 de novembre s’han repartit 700 milions d’euros –noticia publicada a Publico-, que està passant? aquesta és la distribució dels dividends:

Acciona, J M Entrecanales 140.000.000€
ACS, Carlos March 129.000.000€
FCC, Esther Koplowitz 119.000.000€
Ferrovial, Rafael del Pino 104.000.000€
ACS, Los Albertos 73.000.000€
ACS, Florentino Perez 64.000.000€
Sacyr, Luís del Rivero 25.000.000€
Sacyr, J Manuel Loureda 24.700.000€
Sacyr, Juan Abelló 18.300.000€


La reflexió és evident aquest segur que no pagaran la crisi.

diumenge, 14 de desembre de 2008

El primer ministre escocès a Catalunya

El primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond està aquest dies de visita per Catalunya, demà tindrà lloc la reunió amb el President de la Generalitat i avui una representació de la societat civil i dels mitjans de comunicació hem tingut l’oportunitat de poder compartir un dinar, en la presentació del llibre El camí cap a la independència cap a la independència? de Murray Pittock.
Durant el dinar ens explicaven que fa unes setmanes es va organitzar un debat a Escòcia sobre el futur de les diverses nacions que formen part de la Gran Bretanya –Anglaterra, Irlanda, Gal·les, Escòcia- amb representants de totes les posicions, tothom va exposar amb claredat les seves posicions i va haver un debat respectuós entre tothom, segurament una lliçó de respecte i democràcia en la qual aquí encara no hi estem gaire acostumats.
Aquest ha estat l’estil d’Alex Salmond, ha parlat d’Escòcia i el seu futur, amb serenor i mirant d’Escòcia a Europa, ni perdut ni un segons ni una paraula de critica cap a Anglaterra, una lliçó de saber fer, un país s’ha de construir en base al propi treball i esforç, no en base a la crítica fàcil de l’enèmic extern.
Els governs d’Escòcia i Catalunya, signaran acords en matèria de cultura i d’activitat econòmica, les grans transaccions en la política internacional dels governs que volen internacionalitzar-se i tenir un paper en el món són els acords en matèria económica, per tant aquest és un bon camí.

divendres, 12 de desembre de 2008

No heu pensat mai si hi ha una mà d’artista?

Carles Fages de Climent -1902-1968- poeta empordanès, desconegut per a molts i lloat per pocs: Antoni Comas compara el seu domini de la llengua amb Josep Maria de Sagarra o Josep Pla que en el volum escrits empordanesos de la seva obra completa en parla llargament.
Fages de Climent, primera antologia de Brau Edicions, ens fa una bona aproximació a la seva obra aquí un exemple de la qualitat de la seva poesia:

No heu pensat mai si hi ha una mà d’artista?

Deixant a part teologals raons,
¿no heu pensat mai si hi ha una mà d’artista
que pinta el bosc de menta i ametista,
centra els volums i ratlla els horitzons;

Fa rodolar en galàxia uns altres mons
perquè la nit no sembli gaire trista
i cada vespre als astres passa llista
i els estargeix al pit dels llacs pregons?

Sense curar d’efectes ni de causes,
¿no heu pensat mai: potser una ma secreta
mou la batuta i dirigeix les pauses.

I orna amb detalls l’estructurat conjunt
d’una harmonia heroica que interpreta
el sobrecant i ordena el contrapunt?

dimecres, 10 de desembre de 2008

Ofensiva sindical contra la crisi

Més de 4500 delegades i delegats sindicals de la UGT i CCOO ens hem trobat en l’assemblea per l’ocupació i la indústria, la primera ofensiva va ser la manifestació multitudinària del 5 de novembre, la segona aquesta assemblea, i si la situació de crisi continua igual de ben segur que hi haurà la tercera, la quarta i totes les que facin falta, els treballadors necessitem unitat sindical i ara més que mai, i que aquesta i serà, malgrat les diferència en els moments importants, com ara, sempre trobar el que ens uneix per damunt de tot el que ens pugui separar i sobretot dels que ens volem separar per així els treballadors esta en una situació més dèbil i així podem començar amb les retallades laborals i salarials.
La unió és la resposta que cal donar a la crisi, tant des de la mobilització com des de la negociació, cal fer propostes per demostrar que hi han solucions, ara al mateix temps cal una resposta clara als cants de sirena enverinada del model d’empresa i polític caduc i ranci, que ja ens comencen a situar les retallades salarials i més precarietat amagada darrera la flexibilitat.
Algunes fragments del discurs d’en Josep Maria Alvarez, secretari general de la UGT de Catalunya:
--els salaris no son els responsables de la crisi sinó l’avarícia i la falta de control de la globalització
-ens preocupa que algú cregui que la solució als problemes passa pels viatges o per seguir el dictat de les multinacionals. Sempre hi haurà un país a on produir sigui més barat que aquí. La nostra competència no ha de ser amb costos baixos, sinó en la base a la qualitat, la tecnologia i els nous productes.

dimarts, 9 de desembre de 2008

Montilla i Huguet, no visiteu més empreses

Article publicat a crònica.cat

La preocupació cada dia que passa de la visita al Japó del President Montilla i el Conseller Huguet va en augment, visita que fan a una multinacional instal·lada a Catalunya, casualment surt alguna proposta de retallades de qualitat en l’ocupació.
Si les visites han de continuar així, com en Sony i Nissan, potser val més que su repensin, se’n vagin a fer un bon apat a casa de la Ruscalleda al Japó i tornin cap aquí.
El problemes de la competitivitat i productivitat actuals de les empreses catalanes no es resolen amb les clàssiques retallades laborals de flexibilitat i retallades salarial, el greu de tot plegat és que amb declaracions ambigües el responsables polítics catalans estan donant cobertura a aquestes propostes, la competitivitat de les s’ha de resoldre amb formes de treball i de producció basades en la formació, la R+D+I, i els ajuts públics que reben aquestes empreses s’ha de prioritzar en aquelles que facin millor el deures el R+D+I i qualitat en l’ocupació, no aquelles que plantegin que retallades laborals sota el fantasma de la deslocalització.
El govern de la Generalitat no pot donar cobertura a la precarització encara més del mercat de treball, l’actitud del govern ha de ser clara en defensa del llocs de treball i en trobar solucions equilibrades als actuals moments de crisi, com exemple el paper de la Consellera Serna amb l’ERO de Nissan, que amb la mobilització dels treballadors i la seva posició clara de que si no hi ha acord, l’ERO no tiraria endavant, s’han aconseguit aturar els 1680 acomiadament i obri un període de negociació per trobar solucions temporals.
Davant de la recepta de que per ser més competitius cal menys salari i més flexibilitat, difícilment trobarem punts d’acords, i per tant les mobilitzacions aniran en augment.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Miquel Barceló a l'ONU

Les paraules de Miquel Barceló dites en català, en la inauguració de la cúpula de la Sala de l’ONU a Ginebra, davant de tants debats em quedo amb la poesia de les seves paraules, explicant la seva obra d’art, amb la llengua de Ramon Llull, que no tant sovint podem parlar la nostra llengua arreu:

“En la vivor dels miratges, me’n record d’un dia de calor enmig del Sahel, de veure el món regalimant cap al cel. Arbres, dunes, ases, gent de tot color... degotant i consumint-se. Tot això, a l’inrevés, cap per avall, és la mar, però també és una cova; la unió absoluta de contraris. La superfície líquida de la Terra amb les seves buidors més amagades. Dins d’aquesta mar coneguda hi podem veure diferents nivells:

El fons, amb els policroms moradors
El pla de l’aigua
La sabonera blanca
I, a la fi, el que reflecteix aquesta mar.
El que és davall. Nosaltres!”
Llegiu les seves paraules, mireu 'art i fugiu de debats envoirats.

dissabte, 6 de desembre de 2008

La raó de la mobilització

Quan la reivindicació és justa i la mobilització és contant, sense defallir ni a les pressions ni al pitjor enèmic que és la resignació, la majoria de vegades s’aconsegueix l’èxit.
La retirada de l’ERO de Nissan, fa dos mesos impensable per molts, però ni havien molts –els treballadors de Nissan- que van creure en les seves forces, s’han mobilitzat dia a dia, i és aquesta constància la que ha fet que finalment és retires l’ERO de Nissan, sinó l’empresa hagués acomiadat 1680 persones.
La pressió tant a l’empresa com a la Generalitat, perquè no acceptes un ERO d’una empresa que els darrers ha tingut beneficis i que les solucions tenien que ser temporals i que s’estan fent en la resta del sector de l’automoció.
Ara s’obre el veritable període de negociació –vegeu acord- un trimestre per trobar solucions a les baixades de vendes en l’automoció i a negociar un veritable pla industrial per garantir el futur.
No han guanyat només els treballadors de Nissan, sinó que hem guanyat tots, si s’hagués acceptat l’ero de Nissan, qualsevol empresa tingués crisi o no podia presentar expedient i anar acomiadant a la gent amb total impunitat, els treballadors de Nissan es jugaven la feina i la resta un precedent que hagués desregulat encara més el mercat de treball.

dijous, 4 de desembre de 2008

El sindicalisme 2.0

La UGT de Catalunya celebrarem el proper mes d’abril el nostre congrés nacional, i fins llavors tothom que vulgui pot participar dels nostres debats, és una mostra més del procés obertura i de pluralitat de la UGT de Catalunya.
Les aportacions 2.0 serviran per enriquir encara més les nostres propostes, i podeu participar en el III Congrés Sindical en línia, distribuït en deu debats: des de conciliació, passant per l’habitatge, continuant pels salaris dignes o la crisi industrial,... i així fins a 10 debats a on esperem la màxima participació.
Dins de Congrés en línia també podreu trobar d’altres espais com el de vídeos, com un espai `per a blocs,... tot aquest procés és culminarà en el propi congrés a on al mateix temps es celebrarà també el congrés on line, a on després del teu ordinador també podràs presenciar el congrés.
Per la UGT de Catalunya el sindicalisme 2.0 és ja una eina quotidiana amb la nostra acció sindical, als nous temps cal afegir noves formules de participació i reivindicació, campanyes com la en contra de la directiva de les 65h, el canal UGT, el google maps de la crisi, o el comando precari,... són clar exemple de sindicalisme 2.0.

dimarts, 2 de desembre de 2008

El sou de les dones és un 73% menys que el dels homes

Així de clara és la discriminació salarial entre dones i homes, el salari mig anual de les dones és de 16000€ i el dels homes de 22000€ el que suposa una discriminació del 27%, però per si no fos poc ens trobem que el 26% de les dones cobra menys de 10000 mentre que els homes és del 8%, en aquest hi ha un ps important de les jornades reduïdes i a temps parcial, igualment si la discriminació no és directe és indirecte, ja que per assumir cargues familiars per independència econòmica i possibilitats de progrés laboral.
D’altres discriminacions laborals també ens les trobem en que els directius de les empreses de més de 10 treballadors cobren un 206,6% més que el salari mig 19680€, o que la gent amb contracte temporal cobra un 32,6% menys que la gent que té contracte indefinit. Tenim un mercat de treball que més que sumar progrés i qualitat en el treball, dia a dia va sumant més desigualtats i cada cop l’esquerda salarial es fa fent gran, aquí teniu un quants indicadors, extrets de l’enquesta d’estructura salarial a nivell de l’estat, amb les dades recentment publicades del 2006, segurament no han variat gaire respecte al 2008 i el perill real és que les diferències siguin cada cop més entre els que menys tenen i els que més tenen.

diumenge, 30 de novembre de 2008

La inflació del novembre

De sortida la baixada de la inflació ha de ser una bona noticia, però l’anunci de l’IPC harmonitzat del novembre en el qual es situarà al 2,4% estatal, és una mala notícia pels que menys tenen i especialment als pensionistes.
Més de la meitat de l’any hem tingut una inflació desbocada ballant amb puntes al voltant del 5%, i amb els pertinents increments de preus, perquè en la societat en que vivim es triga segons a augmentar els preus i una eternitat a baixar-los, el clar exemple és el preu del petroli que tot i la baixada no ha baixat tant a les gasolineres com ha baixat el preu del barril.
En la macro economia la notícia és bona perquè en el trimestre que entrarem o estarem a punt d’entrar en recessió que a sobre tinguem la inflació sense control es podria generar encara més sensació de crisi. Segurament la baixada del petroli és producte de la crisi especialment de la crisi del consum sigui en part real, en de sensació.
Per la micro economia diària és una mala notícia perquè la baixada de la inflació no esta comportant una baixada dels preus del consums més bàsics d’alimentació, roba,... i per tant quan toqui la revisió salarial de les nomines un cop més perdrem poder adquisitiu, i aquest fet és especialment alarmant pels i les pensionistes amb pensions en bona part dels casos inferiors a 1000€, ja que la revisió salarial per part de l’Estat es produeix amb l’IPC del novembre, quan la resta de l’any la inflació era alta o molt alta, per tant el salaris més baixos com són les pensions i els salaris per sota de 1000€ que són els de la majoria seguiran sent el que de manera més clara pateixen la crisi de manera directe.

dijous, 27 de novembre de 2008

Jose Elorrieta: el sindicalisme basc

Parlar de sindicalisme basc és parlar de Jose Elorrieta, el secretari general d’ELA, primera força sindical amb el 42% de la representació, avui després de 20 anys d’estar al capdavant del sindicat a deixat pas a una nova generació.
Conèixer Elorrieta és conèixer l’il·lusió, el lideratge necessari en el sindicalisme, la contundència i l’encert les reflexions i les paraules, avui en la seva darrera intervenció ens ha donat una bona mostra d’aquest compromís amb la classe treballadora i la llibertat d’Euskal Herria, el discurs d’ELA força desconegut per a molts, segurament el via necessària per l’esquerra i pels treballadors, des del rebuig inequívoc a la violència i amb compromís inequívoc amb la llibertat, uns fragments del darrer discurs de Jose Elorrieta coma secretari general d’ELA:

-Trepitjant a terra som invencibles
-La practica ens ensenya, aprenem del que veiem
-Sense acció sindical, no hi ha sindicalisme
-No estem d’acord amb la violència i tampoc estem d’acord amb la política antiterrorista
-ETA sobra i fa nosa i l’estatut està mort

dilluns, 24 de novembre de 2008

UGT de Catalunya demana a l'Estat que aprofiti al màxim la seva capacitat d'endeutament per a rescatar la indústria

Un resum de la roda premsa de presentació del pla d rescat per la indústria:

document integre del pla de rescat per a la indústria

BARCELONA, 24 Nov. (EUROPAPRESS) - UGT de Catalunya va presentar avui la seva proposta per a portar a terme un pla de rescat per a la indústria que inclogui crèdits que garanteixin la liquiditat de les empreses i ajuts a la competitivitat i a la R+D+I, per al que va exigir al Govern que utilitzi la seva capacitat d'endeutament i injecti fons públics. Segons el secretari de coordinació sectorial del sindicat, Camil Ros, l'endeutament actual de l'Estat arriba a el 35% del Producte Interior Brut (PIB), però va recordar que la normativa permet arribar al 60% del PIB, pel que va demanar que el Govern faci ús d'aquesta possibilitat per a dissenyar, d'acord amb els agents socials, línies "clares" de política industrial. Així, va apuntar que els recursos per a rescatar a la indústria haurien d'arribar de fons públics dels governs (tant estatal com autonòmic) i va afirmar que una part dels recursos del pla de rescat a la banca "també haurien d'arribar amb urgència a empreses i famílies perquè no resulti un fracàs". Ros va alertar que el PIB industrial, que representa el 50% del PIB català, "ja està en crisi perquè acumula dos trimestres consecutius amb resultats negatius" i en el tercer trimestre "es va acostar al -3%", va afegir. Va assegurar que un pla que ajudi a la indústria "vindrà a reactivar al conjunt de l'economia". UGT de Catalunya va subratllar la necessitat que el pla se centri en sectors especialment castigats per la crisi, com és el cas de l'automoció, i urgeix que es consensuï amb els agents socials abans de Nadal per a evitar que els efectes de la crisi i la falta de liquiditat "afectin als comerços i frenin el consum". Segons els càlculs del sindicat, al novembre els ERO entrats a la Conselleria de Treball afecten a 6.600 persones, el que se suma a les 5.600 afectades a l'octubre i demostra que la crisi ha entrat "en una deriva galopant sense que hagi sensació que vagi a anar a menys", va lamentar Ros. Va assegurar que "més de la meitat" dels ERO són de suspensió temporal, pel que va advocar per frenar aquesta tendència amb altres fórmules. El responsable de coordinació sectorial d'UGT de Catalunya va proposar que algunes de les fórmules a seguir per l'Administració poden ser l'entrada en el capital d'algunes empreses, tal com va apuntar el conseller d'Indústria la setmana passada; els crèdits a llarg termini per a finançar I+D i, especialment, els crèdits a curt termini per a finançar el capital circulant. "Algunes empreses ja han manifestat els seus problemes per a afrontar el pagament de les nòmines de desembre, on es concentren la majoria de pagues dobles", va sostenir la secretària general de la Federació del Metall, Isabel Martínez, que va apostar per analitzar "una per una" la situació de les empreses per a no confondre a les quals es troben en dificultats per la falta de líquid de les quals "no han fet els deures i ara sofreixen les conseqüències. MESURES DAVANT ELS ERO Martínez va demanar que els ERO temporals presentats per empreses per a enviar a la plantilla a l'atur durant uns dies en 2009 "no es comptabilitzin" en la reducció de la prestació d'atur. Va assenyalar que el sindicat va fer arribar aquesta proposta al Govern per a evitar que aquests empleats que es veuran afectats per expedients temporals "vegin el seu comptador de prestació d'atur a zero" i que se'ls conservi tot el període d'atur generat amb el seu treball.
A més, la secretària del metall va sol·licitar que l’Inspecció de Treball en funcions de guàrdia hauria de poder recollir el testimoni de treballadors de petites empreses que veuen com es para la producció i no tenen treball sense estar formalment acomiadats. "En aquests casos que el cap no compareix, l’inspecció hauria de poder dictar una resolució d'urgència perquè els treballadors poguessin cobrar l'atur", va constatar.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Pirelli: abans i ara

Pirelli sempre ha estat coneguda no només pels seus neumàtics, sinó també pels seus calendaris, aquells que es trobaven ens camions i tallers de cotxes, mes a mes anaven girant els fulls i una nova imatge eròtica femenina apareixia.
Però aquells temps n’han portat d’altres, ara és coneguda per voler acomiadar treballadors, sota el fals argument de la crisi, ja que és una deslocalització sense escrúpols. Després de signar un pla de futur a Catalunya, amb una fàbrica nova, la qual les administracions han fet tot els passos per la requalificació dels terrenys, de sobte just abans de l’estiu apareixen amb la notícia dels acomiadaments. Els treballadors no han parat de mobilitzar-se, al Bages i a Barcelona, i cal continuar les mobilitzacions, han tingut entre cometes la mala sort, de que bona part de les mobilitzacions han quedat eclipsades per l’expedient sense escrúpols de la Nissan, però el de Pirelli és igual o pitjor.
La darrera acció, que segur que no serà l’última, de la secció sindical de la UGT – Pirelli i l’Avalot ha estat aprofitant que a l’empresa presentava el famós calendari, han creat un calendari més proper a la realitat sota el títol menys tetes i més treball.

dijous, 20 de novembre de 2008

El telepits de la crisi d’un dia

Aquest és un clar exemple de com la crisi dia a dia va destruint llocs de treball, aquests són els teletips de les agencies ACN, EFE i EP d’avui i cada dia és igual o més:

-Ceràmiques Sugrañes presenta un ERE para despedir a 84 trabajadores en Cerdanyola del Vallès

-L'empresa Gonvarri, dedicada a la fabricació de components per a l'automòbil, ha presentat avui als sindicats un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) temporal per acomiadar durant 70 dies a 200 treballadors de la seva planta de Castellbisbal (Vallès Occidental).

-Mahle presenta un segon ERO per acomiadar durant una setmana 459 treballadors

-Uns 300 treballadors del moble de les Terres de l'Ebre poden quedar afectats per suspensions temporals de contractes
-El 90% de les empreses del sector comerç no ampliaran plantilla per Nadal, segons la UGT
-La UGT denuncia falta de centres de formació per a aturats al Vallès Oriental

-Uns 200 treballadors es manifesten a Barcelona contra l'ERO d'ONO

dimecres, 19 de novembre de 2008

“La Caixa” de quin costat està?

El holding d’inversions de “La Caixa” Criteria, i el seu President en concret declarava amb tota la tranquil·litat del món, que Port Aventura estava a la venda, aquesta declaracions en el marc de que les inversions de “La Caixa” que tenien que tendir més cap les inversions financeres que les industrials.
Port Aventura és un exemple clar d’una bona inversió tant per la creació d’ocupació directa com per la dinamització econòmica del territori, en aquest cas el camp de Tarragona.
A les caixes d’estalvis els accionistes som la gent que tenim les nostres llibretes d’estalvi o poc estalvi, no un grup d’accionistes que busquen el màxim rendiment dels seus dividends, les assemblees generals i els consells d’administració estan formats també en part per representants de les institucions polítiques i per tant dels partits polítics.
Per tant les inversions de les caixes d’estalvi han de ser estratègiques no per la màxima rendibilitat, sinó sobretot per invertir en aquelles activitats econòmiques i industrials clau per l’economia i l’ocupació de Catalunya, l’important és entrar en els consells d’administració d’empreses estratègiques catalanes o de multinacionals que tenen centres de treball a Catalunya, si estem allà a on és decideix el nostre futur industrial, podrem decidir sobre ell, si no hi som anem com anem, i les caixes d’estalvi es demostra que podrien fer millors inversions de les que fan.

dilluns, 17 de novembre de 2008

G 20 i uns quants més per ben poc

Difícilment els responsables del desgovern mundial encapçalats per en Bush podia donar grans solucions, però com que havien insistit tant, finalment s’esperava alguna resposta per la reconstrucció de món econòmic i polític.
Però només començar ja ens diuen que canvis els mínims per damunt de tot garantir la famosa llibertat del mercat, llibertat que només afecta els que més tenen.
Queda clars que els responsables polítics de la crisi mundial han perdut l’oportunitat, si la conclusió és que es tornaran a trobar l’any que ve, l’únic que tindrà de bo es que en Bush ja no hi serà, però segurament serà massa i també milers de llocs de treball tampoc.Davant del fracàs dels G-20 i els seus amics, cal plantejar com construïm un nou sistema mundial a on el centre siguin les persones i el progrés, cal que des de les organitzacions socials del món especialment la internacional de sindicats CSI, assumeixin el repte de liderar les propostes pel canvi, cal passar de la resignació a l’actuació.

divendres, 14 de novembre de 2008

La industria ja està en recessió

Article publicat a crònica.cat
Diuen que entre aquest trimestre o el següent Catalunya entrarà en recessió –dos trimestres consecutius amb creixements negatius- però a hores d’ara i per desgracia ja podem afirmar que la industria està en resecció, el II trimestre del 2008 el PIB va ser un de -2,1 i el tercer trimestre la dada avançada la situa en un -2,8, i algun analistes afirmen que encara pot ser pitjor.
La industria –estricta- a Catalunya suposa aproximadament un 50% del PIB i si li sumem les empreses de serveis a les empreses en apropem al 66% del PIB. En aquest moments podem afirmar que la meitat de Catalunya està en recessió que per si no fos suficient problema, aquesta meitat el tractora de la major part de l’economia catalana.
A Catalunya tenim de manera clara unes quantes crisis: la crisi immobiliària, la crisi financera, la crisi de les deslocalitzacions, la crisi en el consum,... i cal afegir que com no hem fet els deures en creu un nou model productiu amb més qualitat i competitivitat, la crisi segurament en cara serà més profunda.
L’altra dia escoltava una manera molt gràfica d’explicar la situació actual: hem patit un tsunami, segurament ja ha passat- l’aigua encara no ha marxat, no serà fins llavors quan veurem la magnitud de les destrosses, que com preveu que seran moltes més que fins ara.

dijous, 13 de novembre de 2008

Puja l’atur i baixa la venda de gandules

Que aquesta crisi és diferent de totes les altres cada dia està més clar, uns teoritzant sobre el sistema financer i a on estant els diners, d’altres amb en Pep Bou buscant la bombolla immobiliària perduda,...
Però el que ha estat clau per definir que aquesta crisi és diferent, ha estat que es constata per desgracia el creixement espectacular de l’atur, no ha fet pujar els índexs de ganduleria, sinó al contrari empreses del sector de les gandules han tingut que fer un expedient de suspensió d’activitat fins al mes de març -veure el punt del 12 de novembre-.
Per tant no es podrà acusar, amb tanta alegria com fins ara, que la gent aturada no treballa perquè no vol i que per tant són uns ganduls que volen cobrar de l’estat i no volen treballar.
Si com a mínim aquesta crisi serveix per trencar tòpic alguna cosa haurem guanyat, perquè perdre segur que perdem molt.
Diuen que el proper sector ha presentar ero’s de suspensió d’activitat serà el dels tamborets dels bars, ja que els aturats tampoc es passen tot el dia al bar.

dimarts, 11 de novembre de 2008

L’amor en temps de revolució

“la millor qualitat d’un veritable revolucionari és un gran sentiment d’amor; d’amor per l’humanitat, per la justícia i per la veritat”
Em quedo amb aquesta frase del Che, en la primera part de la pel·lícula del Che, el argentino, una pel·lícula de contrastos, de lluita de compromís, de símbols,.... veurem com acaba la segona part.
Aquesta frase dona dimensió humana i real a tota aquella gent que lluita per les llibertats.
L’amor com la millor arma ideològica per estimar a les persones i el món que ens envolta.
Compromís, lluita, llibertat, justícia, democràcia,... moltes paraules importants i necessàries, però segurament la humanitat dels grans homes i dones s’ha de mesurar per l’amor, per les coses en que lluiten i amb l’amor segurament les van aconseguir.
Segurament amb tendresa i ser pròxim al que pateix, tu també pateixes, tu també lluites, tu ets ell, ell ets tu,... si no creus i estimes amb els que lluites, difícilment guanyaràs a la injustícia, difícilment arribaras a la victòria, amb amor va arribar la victòria del Che "fins a la victòria sempre".

diumenge, 9 de novembre de 2008

Serrallonga i Obama

A les muntanyes de les Guilleries diuen les llegendes hi vivia un home, que robava als diners als rics per donar-ho als pobres, diuen que lluitava contra la noblesa que oprimia a la gent humil.
Diuen que dels carrers de Xicago ha nascut una nova llegenda és diu Obama, i ens expliquem que construirà un nou ordre mundial, que s’eradicarà el racisme i que sobretot ens fara sortir de la crisi.
M’agraden les llegendes, m’agraden els grans lideratges, m’agrada quan se’ns expliquen aquestes grans històries. Aquestes setmana ha renascut gràcies a tv3 un mite de la nostra història: en Serrallonga, aquesta setmana també els nord-americans han fet neixer un nou mite: en Obama.
El gran dubte de les grans llegendes i el grans mites, és que hi ha de cert, que de somni, que hi ha d’esperança,... Però el que si que és cert, és que necessitem molts Serrallongues siguin d’aquí o de l’Atlàntic enllà.

dijous, 6 de novembre de 2008

En defensa de l’industria

Prop de 40000 treballadors i treballadores pels carrers de Barcelona, en defensa de l’industria i l’ocupació Defensant el lloc de treball però també un model de societat, aquella societat basat en l’economia productiva i per tant per un model productiu que tingui com a columna vertebral la industria, aquella industria, generadora de riquesa, ocupació de qualitat i equilibri territorial.
Aquest és el tret de sortida de més mobilitzacions, no volem culpables sinó solucions a la destrucció d’ocupació que estem patint, volem que els recursos públics vagin adreçat a mantenir i crear ocupació, si la gent no perd la feina, politiques socials de risc no seran tant necessàries.
De moment als governs exigim polítiques decidides –com el pla de rescat de l’industria- la responsabilitat dels governs es donar respostes per poder superar aquesta situació, si no veiem respostes més endavant, ja no només exigirem, sinó també denunciarem i mobilitzarem encara més.
Els governs no són responsables de la situació, ara si que es poden convertir en els responsables de no donar solucions, o que les solucions només beneficiïn a quatre de banc i empreses.
Estem disposats a negociar solucions però al mateix temps no pararem de mobilitzadors, en aquest moments calen propostes, mobilització i negociació i mobilització,...

dimarts, 4 de novembre de 2008

De tots sants a Nadal

Quan encara estem amb la digestació dels moniatos i els panellets, quan a Girona tot just es comencen a desmuntar les barraques, la febre consumista no descansa, a carrers comercials de Girona i suposo que també de Catalunya, hi ha un allau de camions petits amb llistella que comencen a col·locar aquestes meravelloses llums de Nadal, amb els seus colors i la modernitat dels seus disseny, que no és un nou disseny de retro dels 70 i 80 sinó senzillament són d’aquells anys, el pla renova encara no ha arribat a les fantàstiques il·luminacions nadalenques.
Tothom està immers en aquesta crisi cada dia més important, al mateix temps cada dia més sobredimensionada, però l’espiritu navidenyu no té manies ni complexos, ni s’espera ha passar el pont de la purisima, ha decidit que per si un cas ataca a la directe, una estratègia que se li pot tornar en contra però tant és, el repte és que la febre consumista guanya al tremolor de cames de la crisi.
Primer seran les llums de Nadal, després vindran els anuncies de torrons, després de cd’s i colonia, de joguets també, i així anar creant la necessitat de consum, si ens endeutem millor així tindrem més a deure, el regal si poden ser sense utilitat pràctica millor.
Potser els estretegues nadalencs se’ls h ha anat una mica la ma, només faltarà que just quan acabi l’espiritu navidenyu, ja ens comencin a parlar de les que cal fer entre processó i processó de setmana santa.

diumenge, 2 de novembre de 2008

Temps de pluja

Aquella escalfor mentre de fora et ve el soroll d’una pluja intensa, ens llevem, hem perdut la claror del diumenge solejat, els trons i la pluja la música del mati i els llamps la seva llum.
El poeta cantava que al meu país la pluja no sap ploure o plou poc o massa, si plou poc és la sequera si plou massa és la catàstrofe, qui portarà la pluja a escola?
La pluja silenciosa i constant aquella que va fent arreu, que omple a on a d’omplir i rega allà a on ha de fertilitzar per què creixin nous i vells colors, aquesta pluja que arriba a les arrels més llunyanes perquè continuen els vells arbres i en neixin de nous amb nous fruits.
Aquella pluja intensa de sobta molesta, però que l’endemà veus com s’ha emportat el sobrer, ha deixat el necessari el més arrelat del que tenim, la pluja i el vent de vegades molestos de vegades necessari.
La pluja que no volem és aquella que ens destrossa els camins, que ens inunda els pobles, que s’emporta allò més apreciat i ens deixa el dolent, que no ens deixa caminar ni per prats ni camins, que ens canvia el paisatge verd pel de la desolació.
Moltes pluges necessitem per seguir caminant, per seguir creixent, per seguir compartint, per seguir construint,... sapiguem destriar les pluges que volem en cada moment, de vegades necessitem un bon xàfec, de vegades la pluja fina, segur que després de la pluja torna a sortir el sol.

divendres, 31 d’octubre de 2008

Problemes a Orient

La situació econòmica és insostenible, i cada cop està arribant més lluny, però lluny vol dir molt i molt lluny, allà a on mai havia arribat cap crisis de les anteriors.
La crisi financera amb els seus problemes de liquiditat pel conjunt de la societat. El crèdit s’ha anat esgotant arreu, per les empreses per renovar les seves pòlisses de crèdit, per les famílies per comprar la casa o el cotxe, el diner no circula i el que ha posat en circulació ho no són suficients o senzillament els bancs i caixes se’ls han quedat per ells, arreglen els deutes entre ells i així segueixen mantenint el beneficis, és a dir que si no en tenien prou de treure benefici a costa de les comissions i les hipoteques que paguem tothom, que ara per mantenir el beneficis a part de tot el que ens treuen ara també ens h trauran dels nostres impostos.
Sinó arreglem el problema aquest mes de novembre, la situació arribarà arreu, una campanya de Nadal –terminologia consumista- a on el Tió a cops de bastó no portarà torrons, sinó reestructuracions i tancaments de les empreses. Però per si no fos poc el problema del Tió, comencem ha arribar veus, que els Reis Mags no les tenen totes, segons les previsions extretes del seu Observatori dels Regals i pot haver una caiguda dràstica dels regals no perquè els nens i nenes no s’hagin portà bé, que s’han portat entre bé i molt bé, sinó perquè les previsions dels regals són més grans que els recursos que tenen al banc. Els reis mags, en persona, preocupats per la situació s’han reunit amb el President del Banc d’Orient, el qual els ha comunicat que molt a pesar seu ells tampoc no tenen liquiditat en el seu banc i que per tant no els poden deixar diners.
Davant d’aquesta situació i en una reunió d’urgència han decidit començar a parlar d’una reestructuració de plantilla, sinó podem comprar tots els regals, tampoc no necessitaran tanta gent, dins de l’ERO que plantegen els afectats principals serien patges i els xofers de la carrosses auxiliar, sinó hi ha tants regals, no es necessita tanta gent per portar-los i repartir-los.
L’alarma social ha començat després de que el principal diari d’Orient el Mags Post, publiques en portada aquesta informació, mares i pares d’arreu del món ja han començat una campanya amb el lema “amb els nens i nenes no si juga” esperem que hi siguem a temps.

dijous, 30 d’octubre de 2008

Transparència pública

Davant l’anunci del Govern de l’Estat, a sol·licitud del sector bancari, que no és faran públics els ajuts al sector bancari, cal plantejar el seu rebuig, l’actuació política i més en una situació com l’actual cal transparència i control públic i social.
L’injecció de diners al sector financer ha de tenir un doble objectiu, salvar el sistema financer i al mateix temps donar liquiditat a les empreses i les famílies, i cap d’aquests dos objectius no necessita secretismes, aquesta privacitat no s'ha d'amagar sota l’argument de la prudència.
El diner públic mai millor dit ha de ser públic, de l’esforç fiscal de tothom hem de saber a on van els nostres recursos a la banca, la gent té dret també ha saber la seguretat dels seus estalvis.
Hem de saber per a que han servit aquests diners, ja que no pot ser que aquesta injecció només serveixi per garantir els beneficis del sector financer i en cap cas aquests diner ajudin a solucionar la crisi actual, la crisi real necessita urgentment una injecció de liquiditat a les empreses, si aquest diner no arriben la crisi pot arribar a la majoria de sectors d’activitat.
El govern ha de canviar de criteri i anar a la política de transparència i control públic, i això no es fa, ens preguntarem de que s’han d’amargar? que potser no és veritat que som un dels sistemes financers més segurs? de que ens hem d’amagar quan la majoria d’estats no s’han amagat?...

dilluns, 27 d’octubre de 2008

El canvi climàtic

Des de que no és podem obrir les finestres dels trens, recordo aquelles excursions a Barcelona o a la Molina, en aquells trens amb seient forts de pell vermella grana, a on amb una mica de força podies baixar la finestra, aquests eren els autèntics i genuïns borregueros, els d’ara han perdut tota la gràcia.
En aquells temps, no recordo que tinguessin aire acondiciona,t calefacció segurament que si, tot anava en funció de pujar o baixar la finestra. De vegades et trobes que el mètodes tradicionals poden funcionar millor que les darreres tecnologies o les millors previsions del temps de TV3. Ahir ens anunciaven una baixada de les temperatures per aquesta setmana, amb el dubte de si començaven avui o demà, i és per això que en previsió del que pugui ser, han decidit que ja ha arribat l’hivern al Catalunya Express, tornant cap a Girona amb el tren de les quatre, amb un sol radiant, et trobes la calefacció funcionant a plena potencia, com et toqui al costat com ha estat el meu cas, a resistir que diuen que val més passar calor que fred.
Serà que ara la gent de Renfe ja no pot treure el dir per la finestra per sentir en la pròpia pell si fa fred o calor, o que senzillament aquest són els primers efectes del canvi climàtic, a partir d’ara i per anar-nos acostumant al nou món que refundaran en Bush i en Sarkozy sense en Zapatero, ens trobarem el món al revés –si mai avui estat del dret- però tot continuarà igual, amb la diferència que a on feia fred ara farà calor i l’inrevés, la contradicció del sistema capitalista o el canvi climàtic, o senzillament un descuit, que ja s’ha menjat tota l’energia estalviada des de que diumenge hi va haver el canvi horari per estalviar energia.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

160000 contractes menys

En la contractació podem veure el dinamisme i l’estat d’ànim del mercat de treball, i com ara ja és evident passem per un mal moment, i el pitjor és que el moment no es sap fins quan pot durar.
Quan vam presentar la UGT l’informe de contractació del 1r semestre, ja vam alertar que s’estava aturant la contractació, que vol dir que primer es deixen de fer nous contractes, després no és renoven els contractes, i després venen el ERO’s de la gent amb treball fixa. Per desgracia el nostre anàlisi ha estat encertat, la crisi va començar per la construcció, ara també ha arribat a l’industria, i si no es posa fre pot arribar arreu.
L’informe de contractació del tercer trimestre en confirma la tendència negativa s’han fet 60000 contractes menys sumats als 100.000 del primer semestre ens situem 160.000 contractes menys en el que portem. Per si sola la dada ja és dolenta, però es converteix en molt dolenta quan veiem que la no contractació s’ha produït per igual en la construcció i en l’industria, per tant marcant una clara tendència de crisi en la industria i la construcció, situem que tant l’industria com la construcció donen ocupació a molts sectors auxiliar tant d’indústria com de serveis.
L’altra dada també negativa és la contractació indefinida que també baixa i és situa en un 15%, i trimestre rere trimestre va baixant, aquesta baixada ens diu que a més de crisi el mercat de treball té més precarietat laboral, ja que la feina que es destrueix és majoritàriament és estable i les noves feines són majoritàriament són temporals.

divendres, 24 d’octubre de 2008

Pla de Rescat de la Industria

Article publicat a crònica.cat
L’allau d’ERO’s d’aquest mes d’octubre està arribant a unes dimensions que poden ser demolidores per la industria catalana. Aquesta situació que hagués pogut passat amb el sector bancari i d’estalvi, no ha passat, perquè?, doncs perquè davant el perill, els governs han realitzat un pla de rescat de la banca.
Si els governs han fet un pla per la banca, nosaltres volem un Pla de Rescat de la Industria catalana, a on de manera clara hi hagi una injecció de diner com en la banca, aquesta injecció hauria de venir en bona part de la injecció de liquiditat a la banca, perquè si aquest diners no arriben a les empreses i les famílies, voldrà dir que el diner públic haurà servit només per millorar l’interbancari i garantir beneficis a la banca.
Aquest Pla de Rescat de la Industria, ha de tenir dos línies d’ajut, una finançament a la liquiditat i l’altre ajuts a la competitivitat, aquest ajuts i crèdits sempre han de garantia per part de les empreses, el manteniment i creació de llocs de treball.
Tenim sectors estratègics de la industria tant a nivell sectorial com territorial, que cal defensar, aquesta defensa a diferència de la banca, si que tindrà un efecte directe sobre la gent, la garantia de no perdre el lloc de treball, per tant és una acció directa i de resultats clars.
La industria encara és la columna vertebral de l’economia catalana -60% del PIB-, si amb aquesta crisi no sabem salvar-la, podem deixar de ser un país competitiu i per tant perdre els nivells de benestar que tenim.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Si Mao aixeques el cap

Parlar de la Xina és parlar de molt lluny, més lluny de la Xina només hi ha conxinxina, aquesta cultura més que mil·lenària, ha anat fent el seu camí, encara queda una cultura forta i pròpia, però en les darreres dècades fruit de l’anomena’t procés oberturista, et trobes amb una Xina de contrastos, de la tradició, passant per regim comunista tot amb una façana de consumisme d’occident.
L’orient ja no és el que ens havien ensenyat els contes i les pel·lícules, segueix tenint els seus grans encants, tot és entre gran i molt gran, pots passar dels clàxons permanents de la ciutat a els seus jardins de pau i passeig mentre la gent de bon mati fa tai-txi.
Pots anar per la ciutat prohibida a on els emperadors vivien entre el luxe de la privacitat i l’austeritat elegant del seus edificis. Pots intentar fer un tros de la gran muralla, aquella que va resistir prop de dotze segles i pensar en les grans batalles, mentre observes com la muralla és perd en l’infinit, esglaó a esglaó puja i baixa tot un país.
El desenvolupament econòmic no es pot menysprear, ni reduir-lo a la crítica simple, la conclusió és que cal observar i respectar el procés de creixement, que no té res de desordenat, si no estem atents la Xina passarà de l’aïllament al control del món, estem més a prop del darrer que del primer.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

El “si cola cola”

Article publicat a crònica.cat
En les situacions dolentes és quan surt el pitjor d’uns quants, que aprofiten la crisi econòmica per mirar de guanyar encara més. En aquest cas són les empreses com Pirelli i Nissan, com que el clima mediatic i social és de resignació davant de la crisi, situen situació de crisi quan són deslocalitzacions pures i dures, que vol dir que aquí tenen beneficis i volen anar a un altre lloc per treure’n encara més.
El cas de Nissan és flagrant porten 4 anys de beneficis, per tant no hi han ni causes econòmiques, ni organitzatives, per presentar un ERO de 1680 llocs de treball, aquí veurem que fa l’administració.
L’ERO de la Nissan no es pot acceptar, per no justificat, però al mateix temps perquè si s’accepta aquest, moltes empreses vindran al darrera i també presentaran ero’s sense causes reals, per tant amb l’ero de Nissan ens estem jugant molt més llocs de treball que als de Nissan que ja són molts 1680 directes i un 3600 indirectes.
Cal posar fre a aquestes polítiques empresarials sense escrúpols del diner fàcil, i per això a curt termini cal contundència per part de l’autoritat laboral, i a mig termini cal un canvi legislatiu per diferencia legalment que és una deslocalització i que és una empresa en crisi, i especialment cal ser molt dur amb aquelles deslocalitzacions que han rebut ajuts públics, que acostumen a ser la majoria.
Només amb fermesa política ara i amb canvis legislatius podrem aturar aquests si cola cola empresarials, que aprofitant el desconcert actual, ens prenen a tots la cartera.

dissabte, 18 d’octubre de 2008

NISSAN: Les cares de la crisi

Avui dissabte ha tingut lloc l’assemblea dels afiliats a la UGT de Nissan, el dia s’ha llevat amb els núvols i la pluja, aquesta pluja que gota a gota esta destruint llocs de treball del sector industrial de l'automoció, les cares de lògica preocupació per un futur incert, una incertesa que pot portar a la certesa de perdre el lloc de treball, el silenci dels pensament de preocupació.
1680 no és un número són 1680 persones, 1680 famílies, més 3600 persones de les empreses auxiliars que no tenen cap responsabilitat ni de la crisi immobiliària ni de la financera, però que si no aturem el despropòsit de la direcció de Nissan, poden ser condemnats a l’atur sense tenir cap responsabilitat.
No es pot accepta aquest ERO perquè no hi ha causes, la Nissan a Catalunya aquest darrers anys ha tingut beneficis, per tant no hi han causes que el justifiquin, la única justificació és que la Nissan vol aprofitar la situació de crisi, però no se’n sortiran perquè si se’n surten després en vindran d’altres, i cal frenar-los, els ERO’s són per crisis reals no per deslocalitzacions amb beneficis.
Aquest pols serà dur tant amb la Nissan com amb l’administració perquè no li tremoli la ma, si volen negociar s’han de negociar mesures temporals i mai permanents d’acomiadaments.

dimecres, 8 d’octubre de 2008

dissabte, 4 d’octubre de 2008

la moneda de l'economia catalana

article publicat a crònica.cat
Estem en el debat etern de quin ha de ser el nostre model econòmic, el debat surt sempre, però especialment quan la cosa no va tan fina. Però per damunt del moment present, cal debatre i construir quin ha de ser el nostre model de creixement econòmic i de progrés social de futur, perquè quan tornin a venir maldades tinguem un model fort i estable.
Parlem de la qualitat arreu, tant del producte com de l’ocupació, però la realitat és que encara estem en l’estadi de la quantitat i la temporalitat. Parlem de la formació tant professional com continua, però les empreses fan molt poca formació en horari laboral com una forma més d’invertir, i volen nous treballadors formats però de vegades no deixen que acabin la formació professional.
La moneda de l’economia catalana, com totes les monedes té dues cares i sense una no hi ha l’altra.. Si només mires una cara t’estaràs enganyant perquè l’altra també existeix. Per tant hem de treballar per que la moneda de l’economia per una cara tingui la competitivitat, la qualitat, la innovació i per l’altre cara la qualitat de l’ocupació, la formació i els salaris dignes. Aquesta dualitat és la que ens ha de permetre tenir una economia productiva que genera riquesa i progrés social i veritablement construeixi l’estat català del benestar.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Un dolar al dia

Podries viure amb un dolar al dia, hi ha gent arreu del món que ha de sobreviure amb un dolar al dia.

Mobilitzat a la xarxa i al carrer.
El proper 7 d’octubre és el dia mundial pel treball digne, si creus en un món més just: sense explotació laboral, sense treball infantil, sense maquiles, sense 65 h, t’has de mobilitzar, a Catalunya moltes empreses faran aturades al migdia i a les 19h manifestació central a Barcelona.

dilluns, 29 de setembre de 2008

Dia mundial pel treball digne

El proper 7 d’octubre és el dia mundial pel treball digne, si creus en un món més just: sense explotació laboral, sense treball infantil, sense maquiles, sense 65 h, t’has de mobilitzar, a Catalunya moltes empreses faran aturades al migdia i a les 19h manifestació central a Barcelona.

Penseu en el nen amb el somriure trist,
perquè no pot jugar......

Ompliu la xarxa d’escrits, fem la nostra mobilització virtual.

llegiu el manifest

dissabte, 27 de setembre de 2008

Qui paga la crisi? a Valor Afegit

Amb el títol: Qui paga la crisi? El programa Valor Afegit del Canal 33, aquesta setmana a fet un repàs a la crisi i de l’impacte sobre el treball i els salaris, amb intervencions com la de l’economista Anton Costas o del patronal i sindicats.
Programes com Valor Afegit ens apropen a la majoria l’economia, sortint de les grans catedres elitistes, amb Valor Afegit podem entendre millor el que esta passant i com ens pot afectar.
Mireu el video i ja que em direu si esteu d’acord amb el que dic.

divendres, 26 de setembre de 2008

Bush el nacionalitzador

Article publicat a crònica.cat

Sempre hem sentit ha dir que els extrems es toquen, i és cert teòricament models polítics contraposats prenen decisions iguals. Qui li tindria que dir a en George Bush, el gran liberal del món mundial, que acabaria fent el mateix que en Hugo Chaves i l’Evo Morales anar nacionalitzant a tord i a dret empreses de sectors estratègics.
Si a l'Amèrica del Sud algú per uns instants s’atrevís a nacionalitzar bancs i asseguradores, encara que sigui en temps de crisi, seria titllat en el millor del casos de comunista modern encallat el 1919, ja que el mercat s’ha d’autorregular sol, sinó les columnes vertebrals de l’economia política de la globalització potser no serien tant vertebrals. Els liberals quan els toca ser liberals deixen de ser liberals, llavors es dediquen a fer polítiques intervencionistes sobre l’economia.
Per tant, potser amb la globalització ens hem passat de rosca i aquest és el resultat, que el mercat no se’l pot deixar sol sinó passa el que passa en temps de crisi i en d’altres temps també, cal direcció política a l’economia i no com ara que l’economia mana a la política.
No crec ni en el model Bush ni tampoc amb el d’en Chaves, però si crec que el mercat ha de ser lliure, però la política econòmica ha de ser dirigida des de les institucions polítiques i econòmiques, no per les grans empreses i grups de pressió, el món necessita un creixement ordenat que garanteixi el progrés econòmic i aquest faci progressar socialment a totes les persones del món.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Austeritat en la despesa pública

Amb total normalitat en moments de crisi econòmica és parla de l’austeritat en la despesa i elaborar uns pressupostos pel 2009, austers amb control de la despesa corrent, així com també reduir les despeses de representació o protocol,...
Ens hauríem de preguntar si ara es redueixen despeses anomenades supèrflues o prescindibles, vol dir que fins no s’ha controlat la despesa pública, la política d’austeritat pressupostari no ha de ser en època de crisi només, sinó sempre, podríem pensar que durant les èpoques de bonança econòmica vinga a gastar amb poc control, per volgué quedar bé i demostrar sensibilitat front la crisi, encara queden pitjor perquè indirectament ens diuen que no han gestionat i gastat adequadament els nostres impostos.

dilluns, 22 de setembre de 2008

Els divorcis i la situació econòmica

Només ens faltava això, baixa la contractació, el PIB,... i puja l’atur, la inflació,l’euribor,... la combinació ha estat explosiva, s'espera que peti algun banc o caixa, però el resultat ha estat pitjor: baixen els divorcis entre un 18 i un 30%
Tothom buscant el perquè i sobretot el qui de la crisi econòmica, vinga apuntar als globalitzadors, doncs no! Darrera hi ha en Rouco i en Benet, , amb una estratègia divina, s’han sortit amb la seva, com que amb manifestacions no se’n sortien, han decidit desestabilitzar el món, amb l’objectiu celestial de salvar la família.
Amb crisi econòmica la gent no és separa, surt massa car, i si baixa el preu de la vivenda ja no és negoci, els advocats matrimonials són molt cars, conclusió no ens podem separar.

Però mentre en Rouco i en Benet estant celebrant els primers bons resultats, d’altres estant preparant una contra estratègia, el líders són per motius diferents en Corbacho i en Pujol, perquè? Doncs sinó hi han divorcis la gent no es torno a casar i per tant només es té un fill per parella. En els darrers anys la natalitat havia pujat, la gent tenia un fill es separava i es tornava a casar i a tenir un altre fill, si la gent no es separa només en tindran un. Després de tants anys de lluita d’en Pujol perquè tothom fem molts i molts catalanets i catalanetes ara entra en crisi el model pujolià, i sinó fem molt catalans en Corbacho tindrà que tornar a portar el immigrants que vol fer marxar.

diumenge, 21 de setembre de 2008

La muntanyes del mar

Recupero en el centenari de la Costa Brava, un escrit que faig fer l’any passat sobre les illes Medes, després d’estar uns dies badant davant d’elles -la foto també és meva, és des d'a on badava-, aquí el torneu a tenir, diuen que hi ha algun fragment en el Bar nafent de Torroella:

Les muntanyes que la mar va amagar, però no ho va aconseguir, elles sempre presents miris d’aquí o d’allà, sempre et veuen, cadascuna a la seva manera, tant quan el sol se’n va, com quan la lluna ve i les il·lumina a elles i la mar, tot descobrint també el despertar de la claror vermellosa del mati.Envoltades de la mar, sempre atentes a tot el que les envolta, vingui del nord o del sud, potser del riu enllà que arriba als seus peus, elles vigilen i et marquen amb un senyal intermitent cap a on cal navegar, per aconseguir el destí desitjat. La intermitència del senyal és l’instant de la decisió del rumb.La mar ens amaga el pla de les muntanyes, aquestes muntanyes de mar, que en el seu pla han creat i cuidat tots els colors del món. Han canviat els itzars pels peixos, les àligues per les gavines que el capvespre totes tornen a descansar, per l’endemà tornar a començar el viatge d’anada i tornada.
Tan a prop que us puc tocar, i tant lluny que no us puc abraçar, des de la sorra fina estant us miro, us escolto, no us puc deixar de veure-us, tant com m’agrada somiar en un futur millor encara. El desig de l’infinit és la ratlla blava de l’horitzó que hi ha darrera vostre, només cal arribar fins a vosaltres per ser més a prop dels somnis.

divendres, 19 de setembre de 2008

Deures en política industrial

Article publicat a cronica.cat dins de la nova secció de Tribuna politica, col·laboració que s’inicia avui i que a de continuar cada divendres.

Mentre la Generalitat va posant deures a les empreses del que han de fer, potser primer caldria que ella fes els seus deures en política industrial.
Les empreses han d’apostar per la qualitat, la RDI i l’internacionalització, d’acord, però també la Generalitat en les seves contractacions de bens un hauria de prioritzar que els màxim de bens fossin produïts aquí.
Directament no és pot fer, ja que sinó el tribunal de competència ho podria invalidar, però indirectament si que es pot fer, com fan d’altres estats –el cas més proper és França-, només cal prioritzar la qualitat per damunt del preu, la creació d’ocupació en gent que està a l’atur, un tipus concret o especialització de producte,... i sinó és pot garantir tot el procés de fabricació que sigui el màxim possible.
La Generalitat és de les empreses catalanes que contracta més serveis i bens, entre d’altres bens tenim: mobiliari d’oficines i escoles, propaganda, cotxes oficials, uniformes, paper, bolígrafs,... i així molt més productes.
Si tots aquests productes o bona parts d’ells es produïssin a Catalunya serien generadors de riquesa i d’ocupació, i donarien estabilitat a moltes empreses i treballadors, especialment en períodes de crisi com els que estem patim en l’actualitat. Potser la Generalitat a part de dir el han de fer els altres, hauria de predicar en l’exemple fent política industrial per ella mateixa.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Entre poc i massa

Tant parlar de crisi, sinó tenia que venir ja la tenim aquí; tant parlar de finançament si tenia que venir potser no vindrà com voldríem; tothom parlar de crisi i de finançament fins l’esgotament, tot arribar a uns nivells que estant a punt de sortir dos llibres de cabdal importància:

La crisi i les pigues de les girafes

El finançament i el color dels tovallons hongaresos

diumenge, 14 de setembre de 2008

Atles literari de les terres de Girona

L’Atles literari de les terres de Girona -en dos volums o en web- ens endinsa per arreu de les comarques gironines, començant per l’Alt Empordà i seguint per Baix Empordà, per després anar cap a la Cerdanya i girar cap a la Garrotxa, tot seguint pel Gironès i el Pla de l’Estany, i tot seguit pujar cap el Ripollès per acabar a La Selva.
Un tomb geogràfic amb fotografies i mapes, però a diferència d’altres atles, en aquest el fil conductor és el que han escrit escriptors i poetes sobre aquestes comarques, els seus paisatges i la seva gent: de Joan Maragall i Maria Àngels Anglada a Montserrat Vayreda i Josep Maria de Sagarra passant per Gabriel Garcia Marquez i Federico Garcia Lorca i continuant per Josep Pla, i molts d’altres tots ells i elles grans de les lletres, sense oblidar pinzells com els de Joaquim Vayreda i Salvador Dalí.
De la Costa Brava als Pirineus passant pel terraprim, els paisatges, els pobles i la seva gent descrits pels grans de les lletres catalanes i de més enllà, encara agafen més encant i de desig torna a veure aquests racons de blau o verd ara amb les paraules dels poetes i escriptors.
Com a exemple podeu llegir o rellegir els textos del centenari de la Costa Brava que he escrit en el bloc extrets majoritàriament de l’Atles Literari de les terres de Girona.

divendres, 12 de setembre de 2008

El Cap de Creus

Avui centenari del bateig de la Costa Brava, unes lletres de Pere Coromines sobre el Cap de Creus, si la Costa Brava tingues una capital segur que aquesta seria el Cap de Creus.

“La catorzena gràcia de l’Empordà és el Cap de Creus, que s’enfonsa com punxeguda llança en el flanc de la mar profunda. Guaita pel nord el Cap Cerver i el Port de Venus Kytereia; pel migjorn allarga l’esguard fins a les escales d’Hanníbal, i mar endins per les pulcres matinades de l’hivern albira els cimals de Mallorques. Per disposar l’esperit a cantar les belleses del cap de Creus, l’escriptor té d’embriagar-se en la remor de les batalles, en l’encens dels oficis divins, en la joconda alegria de les núpcies i en el ressó august de les marxes triomfals. Enlloc es presenta la naturalesa més èpicament valenta i hermosa. Les ones canten, rutllen i s’esberlen contra el munt gegant; el vent, que brunzeix amb inefable polifonia les escabella, i escampa per l’aire el seu ruixim; del peu de l’ara munta una forta alenada d’aromes marines. Hi ha quelcom en l’anima empordanesa que no s’explicaria sense la presència d’aquella immensa cavalcada de roques pirinenques, atretes mar endins per les eòliques ressonàncies de la lira d’Orfeu. Damunt de la mola sembla que et trobis en la proa tallant d’una nau gegantina que marxa impàvida rompent les ones bramulants que rere el veí de blanca escuma harmonitzen tota una simfonia de blancs de zèfir i de verds esmaragda amb reflexos indefinibles d’àgates i robins, morats i roses que transparenten l’ombra dels espadats i de les cales, i els sorrals i les roques, i l’espessa forra de les aigües marines.”

dimarts, 9 de setembre de 2008

Ni pisos ni cotxes

Allò que fa menys d’un any era força habitual en el nostre entorn familiar, de feina i d’amistats que algú es compres un pis o es canvies el cotxe, ara passa a l’escenari de l’excepció.
Comprar un pis o un cotxe, són dos dels elements més importants i visibles, de que la gent té diners i que l’economia va be, ja que són de les compres més importants, principalment pel seu preu.
I per tant els primers gran símptomes de la crisi econòmica ja els tenim aquí, és quan primer, és a dir fa uns sis mesos, comencen a baixar forta la venda de vivendes i ara just arribar a l’estiu comencen també de forma contundent les vendes de cotxes, aquell pis petit és pot esperar a canviar-lo i aquell cotxe amb cinc anys pot encara aguantar uns quants anys més.
La crisi de confiança en el futur més immediat està present en la majoria de les nostres converses habituals, i el seu efecte domino aquest setembre ja l’estem veien en moltes dades que comencen a indicar una tendència negativa, fins a on arribarà aquesta és la pregunta que ningú te la resposta.
Ni pisos ni cotxes és venen, aquest fet ja té conseqüències reals: crisis clara en el sector de la construcció amb un creixement molt alt de l’atur, i expedients de regulació d’ocupació en l’auxiliar de l’automòbil i baixades de producció en les fabriques d’automòbils. Si el consum baixa la crisi creix, tenim ja dos sectors clarament afectats si baixa el consum de manera clara en d’altres productes tindrem més sectors afectats per la destrucció d’ocupació, i si la gent perd la feina o la veu en perill no consumeix tant i cercle viciós pot produir una cascada de fets tràgica.
Ni pisos ni cotxes, quin ni serà el proper i fins a on arribaran els ni.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Consens pel finançament i l’estatut

La major part de la societat civil hem estat junts per un finançament just i a favor d’un estatut sense retallades del constitucional, l’acte, més que pel contingut que també, ha estat important per l’alt nivell de representativitat de la societat, sectors, cívics, socials, sindicals, culturals,...
Un pas endavant per construir nous consensos que en facin millorar socialment i nacional, aquest cop i des de la PDD com va passar també en l’acte d’Omnium del més de juliol, la societat civil ha estat junta de la manera a més amplia fins ara, estem en l’inici d’una manera més amplia de treballar i reivindicar.
És millor parlar de que estem a l’inici de nous ponts però que encara ens falta construir el conjunt del camp, hem de tenir la capacitat de trobar-nos en tot allò que coincidim tant en els continguts com en les formes, per damunt d’allò que ens separa que també existeix.
Els consensos i les unitats són difícils d’iniciar però també són complexes de gestionar i continuar, hem aconseguit amb èxit superar les dificultats de l’inici ara tenim la complexitat de donar continuat a aquest camí, i la complexitat no la tenim tant en el fet d’estar sinó sobretot en el per fer que? i fins a on, en trobar el punt màxim de coincidència fins ara i de manera permanent, els entorns socials i culturals sempre hem tingut contactes puntuals i periòdics però permanents i constants no tant, i sobretot en qüestions de la magnitud de l’estatut i del finançament, aquí tenim el repte. Repte que l’opinió publica i publicada ens demana.

dijous, 4 de setembre de 2008

Perquè l’Empordà màgic?

Montserrat Vayreda explica el perquè de l’arrelament de la seducció de l’Empordà:

“Perquè l’Empordà màgic? Per la senzilla raó que aquesta terra tant real, palpable i atractiva sembla que, per art de màgia, hagi fet seves totes les expressions, contrastos i meravelles d’una natura robusta que tant aviat s’eixampla i es dilata en planes ubèrrimes i productives com s’encara amb la mar i s’arredossa a prop, o s’enfila pels estreps de les muntanyes fins entaforar-se per congostos i aiguavessos, en petites valls que guarden molts testimonis de l’home primitiu. Així, els menhirs i dòlmens que s’alcen en molts replecs de les Alberes o s’aferren en els altiplans d’alguns dels turons i pujols que envolten Roses.”

dimecres, 3 de setembre de 2008

beneficis i salaris

En temps de crisi els empresaris/es poden deixar de tenir tants beneficis, els treballadors/es podem deixar de tenir el salari.

dimarts, 2 de setembre de 2008

Per un finançament de país

No ens cal el millor finançament de la història, ja que amb una mica més que fins ara ja seria el millor finançament de la història com a mínim des del 12 de setembre 1714, però no seria suficient.
Ens cal un finançament que superi les mancances de l’actual, que es podríem resumir en que és un finançament de curta volada, amb menys de quatre anys ja es va veure insuficient i la segona amb la relació la primera els recursos són insuficients per poder fer front a les polítiques necessàries de la Generalitat de Catalunya.
Els ingressos de la Generalitat han d’estar per damunt de les conjuntures econòmiques, actual la Generalitat ha de retallar pressupostos perquè la construcció està en crisis, com pot ser que tot un país part important dels seus ingressos depenguin de si s’especula més o menys, i si això passa a la Generalitat imagineu-vos als ajuntaments. Un sistema de finançament ha de tenir unes basses solides i permanents, que significa que les politiques bàsiques -educació, sanitat, socials,...- fins i tot o sobretot en èpoques de crisi econòmica han d’estar garantides o amb més ingressos que en èpoques de bonança.
El finançament no pot ser ni de legislatura, ni d’un govern en solitari. Ha de ser un finançament de país, proposat i negociat per una majoria molt amplia i representativa, però més important encara és que doni estabilitat i per tant ha de ser de llarga durada. Un nou model productiu amb competitivitat empresarial i qualitat en l’ocupació, una sanitat sense llistes d’espera, una educació pública i de qualitat, una cultura amb tradició i avantguarda,... és a dir un país amb un estat del benestar modern i avançat, no es construeix i menys es consolida en quatre anys ni en vuit, el finançament ha de tenir visió de futur a mig termini i per tant és necessari que tenir els recursos necessaris però per demà passat també.
Cal un finançament de país per poder fer front d’una manera justa i digne a totes les polítiques, no perquè estiguem en una situació de crisi econòmica que també, però sobretot per poder fer –o no tenir excuses- un país de primera a on la seva gent visqui amb dignitat.

diumenge, 31 d’agost de 2008

El país del vent

De Ventura Gassol, el crist dels vents:

Si no has oït encar la Tramuntana
com t’omple el pit de veus i et fa el cap clar
i com et fa brunzir ni una campana
i com eixampla el cel de l’Empordà
germà, no et pots dir encara català.
(...)
Conten que una velleta, tan velleta
que ja havia perdut totes les dents,
del dessota de blanca capelleta
de sa caputxa, i amb ullets lluents,
sovint cantava un cant al Crist dels vents.
On era el Crist dels vents ningú ho sabia,
ni morta que ella fou ho sabé mal:
però es diu que ella el veia nit i dia
tan alt a dalt d’un crim que feia esglai,
ample de braços, ert i omplint l’espai.
era de bronze, esfereït de testa
de tant d’oïr la mar amb aquell bram,
llis i brunyit tot ell per la tempesta,
verd de les pluges, de color de llamp
i mig menjat del vent que besa amb fam,
Les nits del vent la vella com a folla
cantava al finestral del seu castell:
-Oïu! Oïu! El Crist dels vents sondrolla,
damunt de l’os ja no li queda pell,
aquest que xiula amb tanta fúria és ell.
I prou que ho era, que de mica en mica
la Tramuntana se l’havia endut
i rodava fet vent i fet música
per aquells cims de Déu esmaperdut.
i amb la mateixa fúria que hi rodava
hi roda encar i el temps que hi rodarà
que sens ell ni la mar seria brava,
ni l’Empordà seria l’Empordà.

divendres, 29 d’agost de 2008

Darrer llibre de Juan Goytisolo

“El exiliado de aquí y allà” és el darrer llibre de Juan Goytisolo, una gran descoberta de critica i ironia social en estat pur. Seguint el fil d’un personatge d’una altre novel·la el Monstre del Sentier, en fa una interpretació de la societat actual amb una veritat inversemblant i una cruelment real.
No deixa sencera cap posició dogmàtica tant dels del sistema com dels del antisistema, amb una claredat i humor corrosió d’una duresa aclaparadora, jugant amb la realitat i la ficció inicialment sembla que ens parla de realitat llunyanes però estant molt a prop, un joc entre el “Más Acá i el Más Allà”.
Ens defineixen el llibre com: "dura veritat de societats atrapades en la nebulosa del consumisme i del terror, i la transformació d'aquest últim en una rendible mercaderia".
Segurament si fos un assaig o un llibre de filosofia no seria ni tant educatiu ni formatiu com és ara, entre la parodia i la paranoia destroça la teoria del blanc i negre i qualsevol forma de totalitarisme.
Perquè comenceu a gaudir d’aquest magistral llibre aquí un fragment:
“Honor, raza, sangre, fidelidad
Frente a las políticas de abandono y paños calientes de nuestros rivales de todo el espectro político, el Partido Nacional Radical ofrece un programa electoral tan claro como expeditivo. Ya no hay clases sociales en nuestra matriz única: hay agentes patógenos. Una quinta columna de tez oscura, material basto, proliferación nociva. La Europa de raíz cristiana no puede andarse con contemplaciones so pena de ser anegada. ¡Blancura o muerte! ¡El sol de la playas es nuestro primer enemigo!”

dimecres, 27 d’agost de 2008

Spa express

Aquest estiu no fa falta anar a Caldea si voleu gaudir d’algun tipus de tractament de bellesa i també fins i tot per aprimar-se, molts dermatòlegs i nutricionistes ja recomanen aquests tractaments amb l’avantatge econòmic, els dos tractaments conjunts per només 12 €.
Balnearis i spa’s han denunciat que aquest tractament és competència deslleial, ja que rep recursos públics, però els defensors d’un sistema de salut pública estan d’acord amb ampliar els serveis de la salut publica i que aquest serveis que fa anys només i tenien accés la gent rica ara pugui arribar a totes les classes socials.
El pack 2 en 1 consisteix en agafar el tren a Girona al mati, aquí comença el tractament anti arrugues algú afirma que fins i tot va bé per la cel·lulitis, consisteix en senzillament pujar al tren i seure relaxadament i al cap d’uns minuts ja començareu a notar la intensitat del tractament, especialment si aneu en màniga curta i ja no us explico si aneu amb bruses de tirants: el fred comença entrar per totes les parts del cos i passats uns kilòmetres ja teniu una capa protectora per tot el cos, una capa de gel que totes les arrugues i cel·lulitis fugen de fred i fa que no tornin mai més, i sinó en tens és la garantia de no vingui, diuen que el fred conversa millor les coses i també les persones, doncs el fred o cutis express és la darrera novetat en tractament per conservar-se millor.
Entre el primer tractament i el segon es pot anar a donar una volta per Barcelona ja que la millor hora és entre les 13h i les 17h per començar el segon tractament, consisteix en arribar a l’andana de Passeig de Gràcia una mitja hora abans de la sortida del tren de tornada a Girona, seiem o ens quedem drets tant és i notareu que el cap de pocs minuts de manera gradual primer cau una gota de suor, després dos i el cap d’uns minuts ja estem en plena sauna express, una bona suada de mitja hora va be per aprimar-se, per cremar toxines i obrir els porus per després fer una bona neteja de cutis. Però el 2 x 1 no acaba aquí, la part final és quan el tren arriba i pugem per tornar a Girona, el contrast és com quan en un spa-balneari fas la piscina d’aigua calenta i després la d’aigua freda.
Qui tindria que dir que el transport públics també servis per aquestes coses sera la teoria de la modernitat liquida.

dilluns, 25 d’agost de 2008

L’IPC al 6%: cal moderació en els preus

Article publicat al diari de Girona -suplement d'economia- el dissabte 23 d’agost

Mentre Catalunya la inflació esta al voltant del 5% -que és molt- les comarques gironines estem ja el 6% i sembla que de moment no hi ha fre, perquè si en un mes com el juliol que normalment l’IPC baixa per l’efecte rebaixes i enguany també a pujat vol dir que l’economia gironina no es regula i que esta en un descontrol total que no sabem fins a on pot arribar.
La resposta aquest diferencial respecte a Catalunya no es que aquí tot és més car, que en alguns casos segur, sinó que el teixit econòmic gironí cada cop té més pes els serveis i la construcció i l’industria va perdent pes. Segons un estudi recent encarregat per la Generalitat es veia molt clarament que els serveis i la construcció són molt més inflacionistes que la industria.
Perquè seria la pregunta, doncs perquè la industria ha de competir directe amb la globalització a on el marges són molt més justos per la gran competència d’altres països com els asiàtics. En canvi el sector serveis i de la construcció competeix amb el veí del costat, si aquest puja els preus ell també, si es pot guanyar més perquè perdre l’oportunitat, un exemple clar va ser l’arrodoniment de l’euro en els inicis però és que actualment segueix passant.
La inflació de la industria a Catalunya està a nivell de la mitja europea, mentre que la inflació dels serveis esta tranquil·lament dos punts per sobre de la mitja, per aquí tenim la diferencia a més pes dels serveis més inflació.
El descontrol amb els preus està arribant a nivell vertiginosos, només cal mirar el sector turístic o el de la restauració en general o evident que tot i la crisi de la construcció els preus segueixen pujant, menys però pugen. I no podem deixar de banda també els preus de l’alimentació a on intermediaris i grans superfícies estant fent l’agost durant tot l’any. Cada dia perdem més ocupació i pes econòmic en el sector industrial, que a part de donar més qualitat en l’ocupació i equilibri territorial, també aporta equilibri econòmic, i si a tot això li afegim l’euribor i el nul control de la moneda, anem arreglats.
Cal moderació en el preus si volem fer front a l’inflació hi ha la crisi econòmica, que la pèrdua de poder adquisitiu per part la majoria també comença a provocar la baixada del consum i es pot agreujar encara més. Està demostrat i així es manifestava el mes passat el Banc d’Espanya que el principals responsables de l’inflació són els beneficis empresarials abusius, en canvi esta demostrat que la clàusula de revisió salarial pràcticament no és inflacionista ja que és a posteriori i per tant el primer provocador d’inflació són els preus i no els salaris, un és una conseqüència de l’altra, per tant si és vol moderació salarial primer cal moderació de preus, ja que per les persones i l’economia és fonamental garantir el poder adquisitiu per poder garantir un consum suficient perquè la nostra economia no entri en crisi.

divendres, 22 d’agost de 2008

100.000 contractes de treball menys

100.000 contractes de treball menys a Catalunya, aquest són els contractes de treball que s’han deixat de fer respecte el 1r semestre del 2007, amb aquesta dada alarmant i preocupant comença l’informe de la contractació del 2n semestre del 2008 realitzat per la UGT de Catalunya, aquest compara dades del 2008 i del 2007 tant trimestrals com semestrals.
Però si els 100.000 contractes menys són notícies dolentes, el també preocupant és que el 2n trimestre ha generat menys contractes de treball que el primer, quan normalment aquest segon trimestre generava més contractes de treball, principalment conseqüència de l’ocupació en el sector turístic, es pot afirmar que ni l’ocupació turística, ocupació estacional però ocupació també, no pot aturar la crisi econòmica i la destrucció d’ocupació, el 2n trimestre ha passat de ser creador d’ocupació a ser destructor d’ocupació..
Amb aquestes dades més la percepció sindical –amb informació de comitès d’empresa- que el mes de setembre i octubre tindrem més expedients de regulació d’ocupació ,ERO, que fins ara, podem tenim una tornada de les vacances molt dures, destrucció d’ocupació amb els ERO’s i no creació d’ocupació per part de les empreses, fins ara bona part de la destrucció d’ocupació dels ERO’s en sectors concrets –construcció, tèxtil,..- era compensada en d’altres sectors que seguien generant ocupació, encara que moltes vegades era de menor qualitat, les empreses estant perdent la confiança en el futur proper i això esta provocant el no generar nous contractes de treball.
Si voleu entrar en més detall us podeu baixar l’informe complert.

dijous, 21 d’agost de 2008

Baixing express


No és cap al·lucinació ni cap manipulació fotogràfica, sinó que és un dels esport olímpics reconeguts per la RENFE, consisteix en agafar el tren a l’aeroport del Prat i si ets una persona que t’agraden els esport d’aventura, has de comprar el bitllet amb destinació a Passeig de Gràcia, pel mateix preu que anar a Sants aquest inclou una proba de baixing express.
No cal patir que si perds un tren cap problema, cada mitja hora en tens un d’igual, per tant no és un esport puntual sinó permanent, si vols ser només un espectador que t’agraden aquest tipus d’esports, només has d’estar a l’andana just abans de la mitja i de l’hora en punt.
L’esport consisteix en baixar del tren, primer sense caure un mateix i si aconsegueixes passar el primer nivell després ve el segon que consisteix en que no en caigui per terra de qualsevol manera la maleta, si et cau quedes desqualificat, si només trenques alguna roda només tens una penalització, esport no aconsellava per gent gran i a maleta més gran més dificultat, per tant ja ho sabeu si heu de tornar a anar a l’aeroport amb tren val més que comenceu a entrenar.
El que encara falta confirmar és si també existeix el puging express, que consisteix en pujar a Passeig de Gràcia i baixar al Prat, per intuïció masculina se suposa que si, perquè diuen que tot el que puja també baixa.

Històries express és una nova secció que vol explicar coses que passen al voltant del tren d’una manera desenfadada i irònica.

dimarts, 19 d’agost de 2008

No pasaran

El 19 d’agost de 1938, van arribar en plena guerra civil el National Clarion cicling club, un club ciclista d’Escòcia que a part del ciclisme també els uneix el socialisme. Originàriament tenien que venir a participar en l’Olimpiada de Treballadors que tenia que tenir lloc a Barcelona, però per causa de la guerra civil aquesta olimpiada es va suspendre, tot i així aquestes escocesos compromesos amb la llibertat i en la lluita contra el feixisme, van decidir recollir diners entre els treballadors escocesos per ajudar als nens i les dones que patien el feixisme, un cop recollits els diners van sortir d’Escòcia amb bicicleta i van venir fins a Barcelona, portant 300 lliures de l’època.
Un clar compromís del suport internacional que van rebre la gent que defensava la llibertat i la república, sempre hem recordat i homenatjat als brigadistes internacional, però també molta més gent d’arreu del món ens van ajudar en tant noble lluita.
Avui 19 d’agost del 2008, 70 anys després, la gent del national clarion han tornat a Barcelona fent la mateixa ruta amb el crit de NO PASARAN han arribat i amb la llegenda: socialisme l'esperança de la paraula.
Una delegació de la UGT de Catalunya els hem rebut a la nostra seu, un acte ple de records i de compromís polític, un acte emotiu d’alls de pell de gallina, un acte d’agraïment a tota aquella gent anònima treballadors i treballadors que també van lluitar amb nosaltres, un acte de memòria històrica tant necessària per saber qui som, recordant el poeta: qui perd els orígens per l’identitat.