diumenge, 20 de maig del 2012

Cal triar entre els indignes i els indignats


Tarda de diumenge s’apropa la tan desitjada migdiada de diumenge tarda, però el 3/24 em desvetlla l’enyorada migdiada. Reprodueixen el programa Latituds sobre les persones aturades, que no troben feina, colpidor primer sentir-los, ràbia davant l’injustícia, gent que lluita per trobar feina i la societat l’expulsa i finalment més força i arguments per denunciar l’injusticia.
L’atur te noms i cognoms, un 1.500.000 de persones a Catalunya viuen al llindar de la pobresa, si aquesta Catalunya rica, plena i gloriosa,... ignora i margina aquella gent que no esta en els canons de la seva anomena excel·lència, com deia l’altre dia en Nacho Vila, professor de l’UDG “els que parlen d’excel·lència, el que volen és segregació i desigualtat”.
Tot seguit a l’Arc del Triomf de Barcelona ple de gom a gom denuncien que les retallades en polítiques d’ocupació faran que moltes persones amb disminució vagin a l’atur i moltes entitats tingui que tancar els seus serveis d’inserció laboral. Una mare explica que pel seu fill la feina és vida, de compartir amb amics, d’inserció més enllà de la feina i la disminució. I si, a la concentració també hi havia representació de la Generalitat –Conseller de Benestar i Secretaria d’Ocupació- i penso quanta hipocresia política que vivim, la Generalitat allà present dient que és culpa de Madrid, si creuen política i moralment en les polítiques d’ocupació i especialment per la gent en més dificultat posin recursos propis, davant els perills d’exclusió social no l’excusa de Madrid no paga, ja els direm a on cal retallar.
Al mateix temps milers de persones col·lapsant els peatges catalans amb la campanya #novullpagar per denunciar no només el fet de pagar peatges, sinó que sobretot el greuge en infraestructures que patim Catalunya i que escanya també la nostra economia, ja que no tenim alternatives als peatges, tant les famílies com les empreses, i cada cop els salaris més retallats i els marges comercials de les empreses més reduïts, fan la situació més insostenible.
Per donar un impuls d’esperança Eduardo Galeano, l’entrevisten pel seu nou llibre,  em quedo amb la frase “entre els indignes i els indignats, em quedo amb els indignats, cal triar” i és així no ens poden borrar tants temps de lluites i conquestes socials, molts dies la resignació i la renuncia entren en el nostre pensament, cal fer-les fugir cada dia, i tenir la força que ens dona l’injustícia, per aconseguir el món millor que volem.