dimecres, 23 de febrer del 2011

Ryanair: d'allò vingué això

Eren els inicis de l'implantació de Ryanair a l'aeroport de Girona, un grup de treballadors i treballadores de Ryanair i Lesma Halding van venir a l'UGT per demanar informació laboral i com organitzar-se sindicalment, tenien valentia però sabien que hi podien haver represalies, la situació laboral força insostenible, les condicions de seguretat i salut en el treball brillaven per la seva absència. I les represalies van succeir tres persones van ser acomiadades de manera fulminant, casualitat les que es volien presentar de delegades de personal, a part de la pertinent denuncia al jutjat, vam també fer la denúncia pública, ja que totes les empreses han de ser respectar la legislació i més encara si reben ajuts públics, l'ignorància davant d'aquests fets de les institucions publiques -en aquell moment de tots els colors polítics- i patronals va ser evident i alguns fins i tot, ens deien però és que aporten molt al territori, per tant si aportes està exempt de complir la legislació.
Tot i els acomiadament van sortir delegats i delegades de la UGT, els treballadors de manera exemplar i solidaria van fer pinya, alguna vaga també es va tenir que realitzar, denuncies a l'inspecció de treball, no va ser fins que es va implicar la Directora general de relacions laboral de la Generalitat, Mar Serna abans de que fos consellera, que va tastar l'estil prepotent de Ryanair, les sancions de inspecció van començar a caure i això junt amb la constància sindical vam poder aconseguir poder reconduir alguna situació i les institucions i patronals continuaven fent que no veien res. La UGT senzillament demanàvem el compliment de la legislació laboral vigent i que aquest fet fos reflectit en el acords de subvencions i que al mateix temps es diversifiquessin les companyies que operessin a Girona, perquè l'amenaça de marxar llavors ja la van començar a dir, però ni cas, total eren treballadors amb salaris baixos, doncs d'allò vingué això.
Aquests fets ara em serveixen per poder-ne parlar amb coneixement de causa i sense cap simpatia cap Ryanair, perquè les condicions de treball han canviat però encara no són dignes ni en condicions ni en salari.
De la nit al dia s'acabat les lloances polítiques i patronals a Ryanair, ara anem desesperadament a buscar un altre companyia Spanair, Jet2... Si s'hagues actuat de manera planificada i estratègica, ara tindríem un aeroport amb una oferta diversificada i no el risc de que l'aeroport mori d'èxit, com que tot anava be no calia fer res, Ryanair seria tant etern a Girona com els xuxos.
En defensa de Ryanair només es pot dir que els acords o preacords estan per complir-se, però com sempre les formes els perden. En defensa de la Generalitat, Diputació i Cambra,.. es pot dir que una empresa privada no pot condicionar la seva actuació política, però confiar-se en excés de vegades és un error, si sobretot no es tenen alternatives previstes.
Esperem que d'aquesta es faci la reflexió necessària i que es construeixi un model d'aeroport amb un fonaments molt més sòlids que fins ara: diversificant companyies aèries, no totes de low cost, un aposta decidida per transport aeri de mercaderies, equilibri entre low cost i qualitat, ajuts públics condicionats al compliment de la legislació inclosa la laboral,... Si ara s'actua bé d'això no vindrà allò, ara si quan va passar allò les institucions haguessin marcat unes regles de joc diferents ara Girona no estaria amb ai al cor de pugui passar això que sembla que pot passar.

diumenge, 13 de febrer del 2011

El gener del 2011 incrementen un 35% els ERO’s

Això de que hem tocat fons i que alguns fins i tot parlen de recuperació, hi ha moltes dades i realitats que ens diuen el contrari, o si en el millor del casos hem tocat fons, com explicava L’Anton Costas es pot tocar fons però es pot seguir rascant. Això és el que ens diuen les dades dels ERO’s del gener del 2011: 4334 persones afectades davant de les 2806 persones afectades el gener del 2010, un increment del 35%.
La reforma laboral, la manca de liquiditat de la banca i la política econòmica esta fent estralls, moltes dades ens indiquen que a partir del mes de juny de l’any passat anem de mal en pitjor, una d’aquestes són les dels ERO’s, aquest mes de gener han augmentat respecte al mes de l’any anterior tant en numero de ERO’s presentats com de persones afectades:
gener 2010: ERO’s 263 persones afectades 2806
gener 2011: ERO’s 282 persones afectades 4334
evolució: +7% +35%
S’han incrementat de forma molt clara les reduccions de jornada, però no han anat en detriment de les suspensions, ja aquestes darreres només disminueixen unes 300 persones mentre que les reduccions augmenten en més de 2000 persones.
El creixement espectacular dels ERO’s de reducció de jornada, que de sortida són una mesura de flexibilitat interna raonable abans de la suspensió i l’acomiadament, caldrà fer un seguiment molt estricte. Primer perquè veritablement es faci la reducció i no sigui una baixada de sou encoberta, sota el xantatge de o reduïm salari treballant el mateix o acomiadament, i segon que caldria un pla de formació per combinar reducció de jornada i reciclatge formatiu, esperit fonamental de la reducció de jornada, ja que no és per anar a casa, sinó per ser més competitius tant l’empresa com el treballador.