dimecres, 31 de desembre del 2008

La crisi 1929 o del 2008

Llegiu atentament aquests fragments de Winston S. Churchill, del seu llibre la segona guerra mundial, per uns moments no sabreu si és una crònica del 1929 o del 2008.
...
Vam arribar quasi al final del tercer trimestre de 1929 amb la promesa i l’aparença d’una creixent prosperitat, sobretot als estats units. Un optimisme extraordinari sustentava una orgia d’especulacions. S’escrivien llibres per demostrar que la crisi econòmica era una fase finalment superada gracies a la creixent organització comercial i a la ciència “sembla que s’han acabat els cicles econòmics tal com els coneixíem”, afirmà al setembre el president de la Borsa de Nova York. Però a l’octubre, una xàfec violent i de repent arrasa Wall Street. Ni amb la intervenció dels organismes més poderosos s’aconsegueix contenir la maregassa de vendes provocada pel pànic. Un grup dels principals bancs constitueix un fons de mil milions de dòlars per mantenir i estabilitzar el mercat, però va ser inútil.
S’esfuma tota la riquesa acumulada ràpidament en valors en els anys anteriors. La prosperitat de milions de famílies d’estats units s’havia aixecat sobre l’estructura gegantesca d’un crèdit exagerat que de sobte resultava fictici. A part de l’especulació en la Borsa, que inclòs els bancs més famosos havien fomentat a nivell nacional mitjançat préstecs fàcils, s’estableix un ampli sistema de compra a terminis d’habitatges, mobles, cotxes i tot tipus de comoditats i capritxos domèstics. Tot s’enfonsa al mateix temps. Reina la confusió i la paràlisis en les poderoses plantes de producció. Fins ahir mateix, la qüestió urgent era l’aparcament dels vehicles en els que començaven a acudir al seu treball diari milers d’obrers i artesans. En canvi avui, la dolorosa preocupació per la disminució dels salaris i l’augment de l’atur afectava a tota la comunitat, fins llavors dedicada a la creació activa de tot tipus d’articles desitjables per a que gaudissin milions de persones. El sistema bancari americà estava molt menys concentrat i tenia bases menys solides que el britànic. Vint mil sucursals bancàries va suspendre pagaments. El mitjà d’intercanvi de bens i serveis entre persones se’n va anar a pique, i la fallida de Wall Street va repercutir per igual als rics que als pobres.
No s’ha de suposar, que la imatge de molta més riquesa i d’una comoditat més generalitzada que havia fascinat al poble americà no tenia més sustento que l’il·lusió i el frenesí del mercat. Mai s’havien produït, compartit ni intercanviat en ninguna societat tal quantitat de productes de tot tipus. En realitat, no tenen límits els beneficis que els essers humans poden proporcionar-se els uns amb els altres quan utilitzen el màxim la seva diligencia i la seva habilitat. Aquesta manifestació esplèndida va quedar trencada a trossos per uns processos imaginatius i una cobdícia que es superaren àmpliament al benefici en si. Després del col·lapse del mercat de valors, durant els anys compresos entre el 1929 i el 1932, es va produir una caiguda implacable dels preus, amb les consegüents reduccions de la producció que provocaren un atur generalitzat.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Francesc Macià

El 25 de desembre del 2008: 75 anys de la mort i el 2009: 150 anys del naixement del President Macià, el 2009 serà de commemoracions, records i anhels, és recordaran les seves gran gestes, de Prats de Molló a la proclamació de la República Catalana al 32, aquí una contribució diferent, uns fragments de discursos realitzats a les corts espanyoles entre els anys 1919 i 1920, per recordar també la dimensió social i nacional del President Macià:

(...)A Espanya esta plantejat un altre problema summament greu: el problema obrer, que és, també, un problema de llibertat; els obrers desitgen major llibertat, desitgen obtenir les seves avantatges i les seves reivindicacions i vosaltres, en comptes d’ajudar els perseguiu sistemàticament, tracteu de destruir les associacions i els sindicats que ells formen, que és l’única força que tenen per lluitar contra l’egoisme del capital i l’arbitrarietat que contínuament els vexa (...) els obrers de Barcelona es van convencent i es convenceran tots ells de que no hi ha possibilitat de llibertat individual sense aconseguir la llibertat col·lectiva; el dia que estiguin convençuts, lluitarem units per aconseguir una i l’altre Catalunya.

(...) Vosaltres amb els vostres procediments, empenyeu als obrers a aquesta lluita; nosaltres tractem d’evitar-ho; no ser si ho aconseguirem. Però us dic que posarem tota la nostra fe i tot el nostre entusiasme per evitar una revolució que s’apropa i que, de seguir així, donarà un esclat, a pesar del desig del directors de que no esclati. Per això, a Catalunya estan units el problema social i el problema nacionalista, i per això, també, no es pot resoldre un sense resoldre l’altre.
(...)El dia que nosaltres siguem autònoms, més encara, el dia en que Espanya sigui administrada per un govern federatiu, és a dir, una federació de nacionalitats, o nosaltres tinguem una autonomia integral, com hi ha estat d’opinió a Catalunya, estem que segurs que s’atendria millor als proletaris millor del que ho feu vosaltres.

dilluns, 22 de desembre del 2008

La nit de les lletres catalanes

Davant de cert discurs catastrofista sobre la situació de la llengua catalana, la nit de Santa Llúcia organitzada per Omnium Cultural ens demostra que no és així i que la llengua i la cultura catalanes estan ben vives.
Premis repartits arreu dels Països Catalans, escriptors d’arreu del país construeixen la unitat de la llengua catalana, sigui amb l’assaig, la poesia, la historia o la literatura. La màgia del llibre que s’obre davant teu per entrar en un món nou, pagina a pagina, lletra a lletra, vers a vers.
Una cultura a on la llengua és la columna vertebral de la cultura, però la música també construeix cultura així en ho va demostra en Carles Santos, o la cuina com l’art de la creació així en ho van demostrar un grup de cuiners catalans.
Una nit plena de cultura, una nit per seguir creien en un bon futur per la nostra cultura, només cal cuidar-la i cultivar-la, dels mots sobre aquell paper en blanc a l’ús quotidià, en el centenari d’Agustí Bartra recordem les seves paraules: La nostra cultura te la llum als ulls.

divendres, 19 de desembre del 2008

Adéu a les 65h

L’enèsim atac per part del globalitzadors liberals per anar retallant drets laborals per aconseguir més beneficis empresarials ha fracassat, la proposta de jornada laboral de 65h ha estat rebutjada pel Parlament europeu.
La implantació de les 65h hagués suposat la desregulació total del mercat de treball europeu, en teoria el que te un dels índex més elevats de qualitat en l’ocupació el món, aprovar les 65h era donar tot el poder de l’ordenació de la jornada a l’empresariat, saltant-se qualsevol de les politiques laborals encaminades a l’igualtat, a la conciliació, o la qualitat del treball,... I per tant apropar les relacions laborals més als països de l’est en comptes de que ells s’acostin cap a nosaltres.
Aquest és un bon impuls pels que creiem que és possible construir una Europa com un espai de respecte, democràcia, llibertat, igualtat i amb un estat del benestar al servei de les persones. I un fracàs per aquells que volen igualar Europa per baix, amb retallada de drets socials i laborals, retallades d’impostos i màxima llibertat al lliure mercat per seguir especulant arreu i a Europa també.
No ha estat fàcil, tot i tenir l’opinió pública a favor i la majoria de la gent treballadora, els poders economics, les dretes, bona part del centre polític i alguns laboralistes ha fet cas omís del sentiment majoritari de la gent, ha calgut com sempre mobilitzar-se, aquest cop a part de les manifestacions tradicionals internet ha tingut paper clau, amb allau de correus als eurodiputats i tot tipus d’accions per la xarxa, la xarxa social europea ha funcionat, cal enfortir-la encara més.
Hem aconseguit aturar la retallada i cal començar una ofensiva social europea per no només aturar retallades sinó per sobretot construir una veritable Europa social.

dimarts, 16 de desembre del 2008

700 milions de beneficis pels reis de la totxana

Mentre tothom ens parla de crisi econòmica i especialment en la construcció, mentre en teoria els grans grups immobiliaris passen per problemes, resulta que els grans gurus de les empreses del sector fins al 17 de novembre s’han repartit 700 milions d’euros –noticia publicada a Publico-, que està passant? aquesta és la distribució dels dividends:

Acciona, J M Entrecanales 140.000.000€
ACS, Carlos March 129.000.000€
FCC, Esther Koplowitz 119.000.000€
Ferrovial, Rafael del Pino 104.000.000€
ACS, Los Albertos 73.000.000€
ACS, Florentino Perez 64.000.000€
Sacyr, Luís del Rivero 25.000.000€
Sacyr, J Manuel Loureda 24.700.000€
Sacyr, Juan Abelló 18.300.000€


La reflexió és evident aquest segur que no pagaran la crisi.

diumenge, 14 de desembre del 2008

El primer ministre escocès a Catalunya

El primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond està aquest dies de visita per Catalunya, demà tindrà lloc la reunió amb el President de la Generalitat i avui una representació de la societat civil i dels mitjans de comunicació hem tingut l’oportunitat de poder compartir un dinar, en la presentació del llibre El camí cap a la independència cap a la independència? de Murray Pittock.
Durant el dinar ens explicaven que fa unes setmanes es va organitzar un debat a Escòcia sobre el futur de les diverses nacions que formen part de la Gran Bretanya –Anglaterra, Irlanda, Gal·les, Escòcia- amb representants de totes les posicions, tothom va exposar amb claredat les seves posicions i va haver un debat respectuós entre tothom, segurament una lliçó de respecte i democràcia en la qual aquí encara no hi estem gaire acostumats.
Aquest ha estat l’estil d’Alex Salmond, ha parlat d’Escòcia i el seu futur, amb serenor i mirant d’Escòcia a Europa, ni perdut ni un segons ni una paraula de critica cap a Anglaterra, una lliçó de saber fer, un país s’ha de construir en base al propi treball i esforç, no en base a la crítica fàcil de l’enèmic extern.
Els governs d’Escòcia i Catalunya, signaran acords en matèria de cultura i d’activitat econòmica, les grans transaccions en la política internacional dels governs que volen internacionalitzar-se i tenir un paper en el món són els acords en matèria económica, per tant aquest és un bon camí.

divendres, 12 de desembre del 2008

No heu pensat mai si hi ha una mà d’artista?

Carles Fages de Climent -1902-1968- poeta empordanès, desconegut per a molts i lloat per pocs: Antoni Comas compara el seu domini de la llengua amb Josep Maria de Sagarra o Josep Pla que en el volum escrits empordanesos de la seva obra completa en parla llargament.
Fages de Climent, primera antologia de Brau Edicions, ens fa una bona aproximació a la seva obra aquí un exemple de la qualitat de la seva poesia:

No heu pensat mai si hi ha una mà d’artista?

Deixant a part teologals raons,
¿no heu pensat mai si hi ha una mà d’artista
que pinta el bosc de menta i ametista,
centra els volums i ratlla els horitzons;

Fa rodolar en galàxia uns altres mons
perquè la nit no sembli gaire trista
i cada vespre als astres passa llista
i els estargeix al pit dels llacs pregons?

Sense curar d’efectes ni de causes,
¿no heu pensat mai: potser una ma secreta
mou la batuta i dirigeix les pauses.

I orna amb detalls l’estructurat conjunt
d’una harmonia heroica que interpreta
el sobrecant i ordena el contrapunt?

dimecres, 10 de desembre del 2008

Ofensiva sindical contra la crisi

Més de 4500 delegades i delegats sindicals de la UGT i CCOO ens hem trobat en l’assemblea per l’ocupació i la indústria, la primera ofensiva va ser la manifestació multitudinària del 5 de novembre, la segona aquesta assemblea, i si la situació de crisi continua igual de ben segur que hi haurà la tercera, la quarta i totes les que facin falta, els treballadors necessitem unitat sindical i ara més que mai, i que aquesta i serà, malgrat les diferència en els moments importants, com ara, sempre trobar el que ens uneix per damunt de tot el que ens pugui separar i sobretot dels que ens volem separar per així els treballadors esta en una situació més dèbil i així podem començar amb les retallades laborals i salarials.
La unió és la resposta que cal donar a la crisi, tant des de la mobilització com des de la negociació, cal fer propostes per demostrar que hi han solucions, ara al mateix temps cal una resposta clara als cants de sirena enverinada del model d’empresa i polític caduc i ranci, que ja ens comencen a situar les retallades salarials i més precarietat amagada darrera la flexibilitat.
Algunes fragments del discurs d’en Josep Maria Alvarez, secretari general de la UGT de Catalunya:
--els salaris no son els responsables de la crisi sinó l’avarícia i la falta de control de la globalització
-ens preocupa que algú cregui que la solució als problemes passa pels viatges o per seguir el dictat de les multinacionals. Sempre hi haurà un país a on produir sigui més barat que aquí. La nostra competència no ha de ser amb costos baixos, sinó en la base a la qualitat, la tecnologia i els nous productes.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Montilla i Huguet, no visiteu més empreses

Article publicat a crònica.cat

La preocupació cada dia que passa de la visita al Japó del President Montilla i el Conseller Huguet va en augment, visita que fan a una multinacional instal·lada a Catalunya, casualment surt alguna proposta de retallades de qualitat en l’ocupació.
Si les visites han de continuar així, com en Sony i Nissan, potser val més que su repensin, se’n vagin a fer un bon apat a casa de la Ruscalleda al Japó i tornin cap aquí.
El problemes de la competitivitat i productivitat actuals de les empreses catalanes no es resolen amb les clàssiques retallades laborals de flexibilitat i retallades salarial, el greu de tot plegat és que amb declaracions ambigües el responsables polítics catalans estan donant cobertura a aquestes propostes, la competitivitat de les s’ha de resoldre amb formes de treball i de producció basades en la formació, la R+D+I, i els ajuts públics que reben aquestes empreses s’ha de prioritzar en aquelles que facin millor el deures el R+D+I i qualitat en l’ocupació, no aquelles que plantegin que retallades laborals sota el fantasma de la deslocalització.
El govern de la Generalitat no pot donar cobertura a la precarització encara més del mercat de treball, l’actitud del govern ha de ser clara en defensa del llocs de treball i en trobar solucions equilibrades als actuals moments de crisi, com exemple el paper de la Consellera Serna amb l’ERO de Nissan, que amb la mobilització dels treballadors i la seva posició clara de que si no hi ha acord, l’ERO no tiraria endavant, s’han aconseguit aturar els 1680 acomiadament i obri un període de negociació per trobar solucions temporals.
Davant de la recepta de que per ser més competitius cal menys salari i més flexibilitat, difícilment trobarem punts d’acords, i per tant les mobilitzacions aniran en augment.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Miquel Barceló a l'ONU

Les paraules de Miquel Barceló dites en català, en la inauguració de la cúpula de la Sala de l’ONU a Ginebra, davant de tants debats em quedo amb la poesia de les seves paraules, explicant la seva obra d’art, amb la llengua de Ramon Llull, que no tant sovint podem parlar la nostra llengua arreu:

“En la vivor dels miratges, me’n record d’un dia de calor enmig del Sahel, de veure el món regalimant cap al cel. Arbres, dunes, ases, gent de tot color... degotant i consumint-se. Tot això, a l’inrevés, cap per avall, és la mar, però també és una cova; la unió absoluta de contraris. La superfície líquida de la Terra amb les seves buidors més amagades. Dins d’aquesta mar coneguda hi podem veure diferents nivells:

El fons, amb els policroms moradors
El pla de l’aigua
La sabonera blanca
I, a la fi, el que reflecteix aquesta mar.
El que és davall. Nosaltres!”
Llegiu les seves paraules, mireu 'art i fugiu de debats envoirats.

dissabte, 6 de desembre del 2008

La raó de la mobilització

Quan la reivindicació és justa i la mobilització és contant, sense defallir ni a les pressions ni al pitjor enèmic que és la resignació, la majoria de vegades s’aconsegueix l’èxit.
La retirada de l’ERO de Nissan, fa dos mesos impensable per molts, però ni havien molts –els treballadors de Nissan- que van creure en les seves forces, s’han mobilitzat dia a dia, i és aquesta constància la que ha fet que finalment és retires l’ERO de Nissan, sinó l’empresa hagués acomiadat 1680 persones.
La pressió tant a l’empresa com a la Generalitat, perquè no acceptes un ERO d’una empresa que els darrers ha tingut beneficis i que les solucions tenien que ser temporals i que s’estan fent en la resta del sector de l’automoció.
Ara s’obre el veritable període de negociació –vegeu acord- un trimestre per trobar solucions a les baixades de vendes en l’automoció i a negociar un veritable pla industrial per garantir el futur.
No han guanyat només els treballadors de Nissan, sinó que hem guanyat tots, si s’hagués acceptat l’ero de Nissan, qualsevol empresa tingués crisi o no podia presentar expedient i anar acomiadant a la gent amb total impunitat, els treballadors de Nissan es jugaven la feina i la resta un precedent que hagués desregulat encara més el mercat de treball.

dijous, 4 de desembre del 2008

El sindicalisme 2.0

La UGT de Catalunya celebrarem el proper mes d’abril el nostre congrés nacional, i fins llavors tothom que vulgui pot participar dels nostres debats, és una mostra més del procés obertura i de pluralitat de la UGT de Catalunya.
Les aportacions 2.0 serviran per enriquir encara més les nostres propostes, i podeu participar en el III Congrés Sindical en línia, distribuït en deu debats: des de conciliació, passant per l’habitatge, continuant pels salaris dignes o la crisi industrial,... i així fins a 10 debats a on esperem la màxima participació.
Dins de Congrés en línia també podreu trobar d’altres espais com el de vídeos, com un espai `per a blocs,... tot aquest procés és culminarà en el propi congrés a on al mateix temps es celebrarà també el congrés on line, a on després del teu ordinador també podràs presenciar el congrés.
Per la UGT de Catalunya el sindicalisme 2.0 és ja una eina quotidiana amb la nostra acció sindical, als nous temps cal afegir noves formules de participació i reivindicació, campanyes com la en contra de la directiva de les 65h, el canal UGT, el google maps de la crisi, o el comando precari,... són clar exemple de sindicalisme 2.0.

dimarts, 2 de desembre del 2008

El sou de les dones és un 73% menys que el dels homes

Així de clara és la discriminació salarial entre dones i homes, el salari mig anual de les dones és de 16000€ i el dels homes de 22000€ el que suposa una discriminació del 27%, però per si no fos poc ens trobem que el 26% de les dones cobra menys de 10000 mentre que els homes és del 8%, en aquest hi ha un ps important de les jornades reduïdes i a temps parcial, igualment si la discriminació no és directe és indirecte, ja que per assumir cargues familiars per independència econòmica i possibilitats de progrés laboral.
D’altres discriminacions laborals també ens les trobem en que els directius de les empreses de més de 10 treballadors cobren un 206,6% més que el salari mig 19680€, o que la gent amb contracte temporal cobra un 32,6% menys que la gent que té contracte indefinit. Tenim un mercat de treball que més que sumar progrés i qualitat en el treball, dia a dia va sumant més desigualtats i cada cop l’esquerda salarial es fa fent gran, aquí teniu un quants indicadors, extrets de l’enquesta d’estructura salarial a nivell de l’estat, amb les dades recentment publicades del 2006, segurament no han variat gaire respecte al 2008 i el perill real és que les diferències siguin cada cop més entre els que menys tenen i els que més tenen.