bon any 2010, depen d'en quin plan vingueu

Vinyeta molt bona per començar l'any al bloc chocolate para picatostes

Serrallonga i Obama

A les muntanyes de les Guilleries diuen les llegendes hi vivia un home, que robava als diners als rics per donar-ho als pobres, diuen que lluitava contra la noblesa que oprimia a la gent humil.
Diuen que dels carrers de Xicago ha nascut una nova llegenda és diu Obama, i ens expliquem que construirà un nou ordre mundial, que s’eradicarà el racisme i que sobretot ens fara sortir de la crisi.
M’agraden les llegendes, m’agraden els grans lideratges, m’agrada quan se’ns expliquen aquestes grans històries. Aquestes setmana ha renascut gràcies a tv3 un mite de la nostra història: en Serrallonga, aquesta setmana també els nord-americans han fet neixer un nou mite: en Obama.
El gran dubte de les grans llegendes i el grans mites, és que hi ha de cert, que de somni, que hi ha d’esperança,... Però el que si que és cert, és que necessitem molts Serrallongues siguin d’aquí o de l’Atlàntic enllà.

De tots sants a Nadal

Quan encara estem amb la digestació dels moniatos i els panellets, quan a Girona tot just es comencen a desmuntar les barraques, la febre consumista no descansa, a carrers comercials de Girona i suposo que també de Catalunya, hi ha un allau de camions petits amb llistella que comencen a col·locar aquestes meravelloses llums de Nadal, amb els seus colors i la modernitat dels seus disseny, que no és un nou disseny de retro dels 70 i 80 sinó senzillament són d’aquells anys, el pla renova encara no ha arribat a les fantàstiques il·luminacions nadalenques.
Tothom està immers en aquesta crisi cada dia més important, al mateix temps cada dia més sobredimensionada, però l’espiritu navidenyu no té manies ni complexos, ni s’espera ha passar el pont de la purisima, ha decidit que per si un cas ataca a la directe, una estratègia que se li pot tornar en contra però tant és, el repte és que la febre consumista guanya al tremolor de cames de la crisi.
Primer seran les llums de Nadal, després vindran els anuncies de torrons, després de cd’s i colonia, de joguets també, i així anar creant la necessitat de consum, si ens endeutem millor així tindrem més a deure, el regal si poden ser sense utilitat pràctica millor.
Potser els estretegues nadalencs se’ls h ha anat una mica la ma, només faltarà que just quan acabi l’espiritu navidenyu, ja ens comencin a parlar de les que cal fer entre processó i processó de setmana santa.

Girona ha estat a l’alçada del bàsquet

El CB Girona, ha passat de les il·lusions dels triomfs, als dubtes de la continuat, i a la lluita per continuar a l’ACB. No ha estat possible, els perque’s són molts i diversos, depèn de l’opinió de cadascú sobretot amb la literatura i les llegendes urbanes i rurals dels darrers mesos.
La gent que ha dirigit el bàsquet ha estat buscant una bona alternativa per donar continuïtat al projecte esportiu i al mateix temps la seva viabilitat econòmica, el seu esforç ha estat adreçat que a Girona l’esport de primera línia tingui continuïtat tant des de la vessant esportiva com de promoció de la ciutat de Girona en concret i de les comarques gironines en general.
La Girona de les institucions, de l’esport i de la gent, fa anys va saber salvar una situació similar, ara no ha estat possible, perquè seria la pregunta. Segurament degut a que les principals institucions propietàries de la llicencia -Ajuntament i Diputació- no han estat a l’alçada i els ha mancat lideratge polític per poder superar una situació difícil, i la manca de lideratge no només era qüestió de posar recursos públics –que també- sinó d’implicar al màxim el teixit econòmic i empresarial gironí.
Ara ens trobarem d’altres institucions de l’estat que faran mans i mànigues comprar la llicencia i nosaltres hem estat incapaços de mantenir una situació que és podia mantenir, calia valentia i compromís institucional.El posicionament promoció d’una ciutat es mesura per moltes coses, i tenir esports de primera línia és una bona mesura, renuncia a aquesta situació és un error polític, alguns qüestionaran que es tinguessin que posar recursos públics sota conceptes d’austeritat i d’altres, crec que era necessari i que segurament serien millor invertits en el basquet,tant com esport com per promoció de la ciutat, que en d’altres coses que es fan en l’actualitat. .

Premis blocs Catalunya

Ja hi han més de 100 blocs inscrits en els Premis Blocs Catalunya 2008, i cal que encara en siguem molts més, aquesta setmana en el facebook hi havia gent animant a apuntar-s’hi, d’altres que dubtava de si el seu bloc devia ser-hi o no, i la meva aportació al debat ha estat, que cal apuntar-s’hi sobretot per donar suport a totes aquelles iniciatives de suport a la llengua catalana, si nosaltres no li donem la dimensió necessària no esperem que d’altres ho facin.
Aquests Premis més que uns premis en el sentit estricte uns guanyen i d’altres s’ho miren, són un acte de promoció del català i de divulgació de la teranyina del blocs en català que tenim i que cada dia la web 2.0 està arribant més lluny, si fem un volta per internet trobarem la gran creació de blocs en català i de totes les temàtiques imaginables.
La iniciativa de l’Eduard i la Trina, necessita el suport de tothom, i aquest suport s’ha de materialitzar fent l’inscripció del teu bloc, tant per demostra la quantitat de blocs, com la qualitat i sobretot també la pluralitat.
Segurament els organitzadors caldria que ampliessin més les categories perquè la gent trobi una afinitat més propera, ja que el ventall del blocs en català per sort és molt ampli.
No dubteu i feu la vostra inscripció, per així trobar-nos el proper octubre a Girona.

Amb una vegada no n’hi ha prou

Amb una vegada no n’hi ha prou, vine a donar sang. Aquest és el missatge que ens transmet la Generalitat de Catalunya perquè tothom que puguem, anem a donar sang –els homes quatre cops l’any les dones tres-.
La donació de sang ajuda a mantenir vides en certes malalties, i a salvar-ne en casos d’accidents greus de treball o de transit. Un gest necessari i més ara que el nivell de donacions està baix.
Ja feia dies que pensava en anar-hi, i aquest matí he decidit anar a l’Hospital Josep Trueta de Girona, una atenció agradable i tranquil·la, que s’agraeix especialment per aquella gent -com jo- que som molt aprensius a la sang i a totes aquestes coses, no m'he marejat, primer mite que ha anat per terra, no us passarà res i fareu molt.
Uns minuts estirat i una bossa plena de la teva sang; un gest necessari i segurament imprescindible. Donar sang és un gest cívic de ciutadania per a tota la ciutadania, perquè tu i jo o algun persona estimada algun cop en podem necessitar. I si llavors no n’hi ha prou sang, tractarem al veí d’insolidari quan potser nosaltres ho hem estat abans.
Un gest que t’aporta una tranquil·litat interior de vegades tan oblidada i enyorada i intercanviada per l’estrès i la histèria dels ritmes de treball i del món en general, que sembla que aquest món s’ha d’acabar avui mateix, i no és així, si és vol hi ha temps per tot. Però també pot ser que algú se li acaba el temps i el món abans d’hora perquè tu no vas tenir temps d’anar a donar sang.

Publicar, editar i compartir documents

Això de donar voltes per internet de vegades fins i tot no et perds, ja feia dies que buscava la manera de poder compartir escrits més amplis que els del bloc, i finalment via google es pot fer i de forma gratuïta en format word, però també exportables en pdf i d’altres. Un cop trobat l’indret és tan simple com donar-se d’alta, si teniu domini propi el podeu direccionar, jo gràcies a l’artuditu - anomenat tècnicament corretge- m’ha creat docs.camilros.cat.
Les opcions són diverses: poder crear documents conjuntament en línia, per això cal autorització de compartir documents, poder-los visualitzar tots, també cal autorització, i també podeu publicar-los amb l’adreça de cada document, i poder-los col·locar en el teu bloc i que tothom els pugui consultar, la darrera opció és la més oberta i la millor crec de d'una visió de blocaire.
Crec que els escrits dels blocs no han de ser massa llargs, amb aquesta opció et permet fer una síntesi en el bloc, i el mateix posar l’enllaç del document concret. Exemple: l’escrit Pallach la democràcia per fer què?
També pots crear un apartat d'enllaços per penjar tots aquells documents que consideris oportuns, en el meu cas he creat textos i fragments, a on de moment s´hi pot trobar fragments de llibres que considero interessants per compartir i més endavant també i aniré enllaçant d’altres documents.

El 2008 fa anys....

Fa 1000 anys
el 1008 Oliva és escollit Abat dels Monestirs de Ripoll i Cuixà -aportació Jordi Martinoy-
Fa 800 anys
2 de febrer del 1208: neix a Montpelier Jaume I el Conqueridor
Fa 150 anys
27 de setembre del 1858: neix a Girona l’escriptor Joaquim Ruyra
Fa 100 anys
17 de gener de 1908: neix Marc Aureli Vila, geògraf i fundador d’ERC
9 de febrer del 1908: inauguració del Palau de Música Catalana
8 de març del 1908: 129 treballadores moren en un incendi en una fàbrica tèxtil mentre reclamaven la jornada laboral de 10 hores
26 de juliol del 1908: neix Salvador Allende
10 de setembre de 1908: neix Mercè Rodoreda
10 de setembre de 1908: Pau Casals debuta al Palau de la Música Catalana
12 de setembre del 1908: Ferran Agulló bateja la Costa Brava
Fa 75 anys
19 de novembre del 1933: primera vegada que voten les dones a Catalunya
25 de desembre del 1933: mort Francesc Macià, 122è President de Catalunya
Fa 50 anys
1 de gener de 1958: entra en vigor el tractat de Roma
Fa 25 anys
10 de setembre del 1983: primera emissió de TV3
25 de desembre del 1983: mort el pintor català Joan Miró

Feu les vostres aportacions de commemoracions i aniversaris, en la línia social, nacional i internacional, deixant un comentari o al correu camil@camilros.cat, i seran incorporades.
Per cert, l'aniversari d'aquell va estar per Girona al setembre, no cal.

Blocs solidaris

Quan et donen un premi, et fan un enllaç, et repten a seguir un meme, et deixen escrit un comentari a on et diuen que els agrada el teu bloc tan per contingut com per la forma d’escriure,... primer dissimules i fas com si res, però en el fons i no t’han en el fons t’agrada, o com a mínim a mi m’agrada agradar.
L’Eric Luna, ha premiat aquest bloc com a bloc solidari, i el premi és nomenar set blocs solidaris, sota el criteri de: Blocaires que comparteixen les teves idees i opinions, o que simplement ens ensenyen tot el que saben i ho fan d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, simplement pel plaer de compartir.
És una cadena solidària, per tant cal continuar-la sempre: cal enviar un correu als nous blocs premiats i aquests cal que continuïn la cadena amb set blocs més, i així fins al final dels temps, si és que el temps té final.
El premi –la imatge- un cop ha arribat aquest bloc ha patit un lífting lingüístic, la mosca informàtica s’ha connectat al photoshop, tot seguint les instruccions d’en Pompeu, ha internacionalitzat el premi, ara en català també.
Els nous blocs premiats són:
Dolors Bassa: perquè des de la feminitat de les seves paraules, i de les frases de les dones d’arreu, construeix una humanitat plural i lliure.
Alex Saez: perquè escriu el que pensa, i no tothom en la seva posició pot dir el mateix.
Artuditu: cada escrit et portarà una sorpresa –del compromís al xute-, escrit amb la llibertat de qui es sent lliure.
Eduard Batlle: com a un dels pares dels blocs gironins, gràcies a ell d’altres hem nascut en el món dels blocs.
Estratega: bloc que analitza la comunicació i que cada nou escrit aprens a entendre millor el perquè del perquè, tot no comprant motos a qualsevol preu.
Quim Curbet: avui ens diu que l’educació és una arma de construcció massiva. Per la ironia i la construcció dels seus escrits, es llegeixen sense respirar, sort que són curts sinó algú si hauria quedat.
Quim Bonaventura: amb el seu verb àgil, alegre, planer i clar, ajuda a canviar les realitats inamovibles, dures, fosques i injustes.

3 consells per ser un bon blogger (meme)

L’Eduard Diaz m’ha enviat això dels anomenats meme’s, en concret tres consells per ser un bon blogger després d’un profund instant de reflexió aquests podrien ser el tres que avui penso, demà potser serien uns altres:

1. Ser el més constant i periòdic possible.
2. Aprendre dels altres blocaires amb més mili, tant de continguts com de dissenys.
3. Crear un bloc interactiu i plural, fugir dels monotemes obsessius.

El meme diu que el marron s’ha de passar a tres persones més i com a la xarxa l’igualtat entre home i dona brilla per la seva absència aquestes són les tres nominades: Dolors Bassa, Empar Pont i Anna Simó.

La premsa es mou? Cap a on?

En les darreres setmanes hem tingut dues novetats en la premsa escrita: Una La Varguardia i el seu lifting facial i l’altre el nou diari Público amb una clara orientació política.
Respecte a La Vanguardia no hi ha molt dir, és un lifting de modernitat però el fons segueix sent el mateix, un diari conservador que té el màster de navegar amb el poder que cada moment hi hagi i fer el canvi gradualment sense que es noti.
Público en canvi neix amb un clara direcció política de suport al partit socialista i en concret a en ZP, alguns diuen fins i tot que te data de caducitat després de les eleccions, un diari nou amb un estil agressiu, grans fotos i grans missatges, modernitat i internet per tant adreçat als joves i a la lectura fàcil.
Tot i no està d’acord amb la línia política, si que s’ha de dir que és un producte nou que dona uns punts més de qualitat que la premsa gratuïta i fa una premsa d’apostes clares.
En la premsa hi trobo a faltar, opinió compartida amb professionals del sector, que siguin més generadors de notícies anar a la recerca de la notícia i no esperar tant que la informació o filtració t’arribi a la redacció, així com també línies polítiques més clares, ja que l'objectivitat i la independència en si mateixa no existeix, com diria Espriu: la veritat és un mirall trencat en 1000 bocins.
La premsa es mou? A mi m’agradaria que es mogués cap a espais de poder aprofundir més els temes tot superant el titular fàcil de la xifra o el tant per cent, deixar de ser uns simples taquígrafs del present només. Poder cada dia anar a comprar aquell diari que aplega el meu espai polític i social, i no haver de buscar entre línies o esperar aquell article d’opinió puntual.
El cas de público pot marcar si la claredat del missatge va en contra ho ha favor de les comptes de resultats dels diaris i dels mitjans en general. I per tant deixar d’anar a buscar el centre polític i teòricament neutre per trobar espais periodístics diferents.

El dijous Dario Fo

Quan la setmana comença arribar el seu final, un espai per desconnectar i divertir-te sempre va bé. Ha començat la Temporada Alta 2007 de Girona – Salt, i no podia fer-ho de millor manera: un Teatre Municipal de Girona ple per escoltar i gaudir del monòleg del joglar italià Dario Fo.
Tot ha començat quan apareix en escena vestit de monjo budista per donar suport a totes les persones que a Birmània volen viure en llibertat, denunciant les detencions que s’estan produint tot i que oficialment es neguen. Tot ha continuat en una defensa de la crítica social des de l’ironia, però que no és cap broma sinó la voluntat de denunciar i ridiculitzar la injustícia com una forma de també col·laborar a canviar aquest món. No li hauria anat malament anar a teatre al President de la FOEG i escoltar la crítica que ha realitzar dels accidents de treball mortals, aquells que tothom en passa per sobre i pels que a Girona cada quinze dies una persona perd la vida treballant.
Reivindicar l’art del teatre com un espai d’art i cultura per compartir, fruir-ne però sobretot com un instrument directe de compromís, i no col·locar el teatre com un espai només de consumisme cultural sense cap voluntat de compromís, mentre la gent va al teatre no pensa i fins pot fer una becaina -Dario Fo dixi-.
Cada cop que surto d'una obra de teatre em corre per les venes les ganes de tornar a fer teatre, com vaig fer durant més de sis anys. El teatre té la màgia de la creació, de la proximitat real del públic, sents el seu alè, et transformes en un personatge i deixes de ser tu, tot i que ho segueixes sent, per introduir-te en un món real però imaginari. La calor de l’esforç amb la calor del públic produiex una fòrmula màgica per compartir i si construïm un teatre amb compromís i voluntat transformadora podem arribar a ser lliures durant un parell d’hores, tant actors com públic.

Temps de fotografies a Perpinyà

Fins el 16 de setembre Perpinyà és converteix en la capital mundial de la fotografia, principalment de fotografia social i de denúncia: la crueltat de les guerres, la injustícia de la fam, la denúncia de la marginació als barris de les grans ciutats, l’abús del poder, els nous feixismes...
Des d’un convent fins a una caserna; passant per un restaurant després haver anant al castellet; arreu de Perpinyà les fotografies són les protagonistes que et criden a cada racó, perquè t’aturis un instant tot observant aquella imatge muda que et parla.
Les fotografies tenen el misteri de captar aquell instant i fer-lo sempre present, que quan la tornes a mirar et recorda aquell moment i els records. L’art de la fotografia té la capacitat de transformar aquell paisatge en un quadre del millor pintor, aquella injustícia en una manifestació de denúncia permanent,aquell present en un acte memòria històrica,...

Aquesta és una bona oportunitat per fer una bona passejada per la capital nord catalana, desconeguda per molta gent, el país comença o acaba més enllà dels Pirineus. Una ciutat cuidada, pots arribar fins el castellet anant pels costat del riu envoltat de gespa i flors, després t’endinses pels carrers estrets a on et pots trobar les botigues de les primeres marques de roba al costat de les botigues de tota la vida a on pots trobar el vinagre de Banyuls o una selecció del vins del Rosselló.

A tots els blocaries polítics del món

Fent una passejada d'estiu per la xarxa, he trobat el que podríem anomenar els deu manaments del blocarie polític, segur que els podem fer extensiu a tothom. Són aquests deu punts i segurament cadascú en posaria algun altre o en canviaria algun. I és el que podríem fer: els blocs han de ser també un espai de debat lliure, obert i plural, feu els vostres 10 punts –o el número que vulgueu- i compartiu-los amb tothom. Enteneu-los com una base de treball unes pautes que han d'evolucionar sempre, no com un dogma que ens separa, aquest són els deu inicials:

1- Escriu els teus propis articles.
2- Permet el debat en els comentaris i comenta personalment.
3- Escolta i llegeix a altres molt més del que escriguis (que les teves orelles siguin més grans que la teva boca).
4- Participa en els debats d’altres blocs.
5- No facis cas al cap de premsa i escriu el que vulguis.
6- No només donis les teves opinions, pregunta a l’audiència.
7- Expressa les teves opinions, no només les del teu partit.
8- No només escriguis sobre política (és un avorriment).
9- No abandonis el bloc passades les eleccions.
10- En resum, actua abans com a blocaria que com a polític.

Aquests escrit m’ha fet pensar i una de les conclusions és: intentaré que el debat en el meu bloc sigui més actiu, per tant miraré de contestar els comentaris, sempre des d’una perspectiva de continuar el debat generat en l’escrit inicial, especialment d'aquells comentaris que vulguin entrar en el debat i sempre de qüestions generals.

100 silencis compartits

focs de la revetlla de Sant Joan

El pensament neix d’un instant de silenci, podem convertir el silenci en pensaments, els pensaments en paraules, de les paraules crear escrits, escrits per compartir amb tothom.

Aquest escrit és el número 100; 100 silencis compartits, silencis de sindicalisme, silencis de política, silencis de prosa, silencis de cuina, silencis de llibres, silencis socials i nacionals, molts silencis fets paraules.

Gràcies per compartir els meus silencis, espero que us hagi omplert alguns dels vostres silencis, i aquest silencis hagin estat de plaer: el plaer de llegir, el plaer de pensar, el plaer d’escriure, el plaer de cuinar, el plaer de mirar, el plaer de menjar, el plaer de ser crític, el plaer de somiar, el plaer de la construcció social, el plaer d’un país lliure, el plaer d’un món millor.

Per a mi el silenci, el llegir, l'escriure, el pensar, el cuinar, el somiar, el crear, el construir,... són uns plaers que m’agraden compartir, i els blocs són un espai lliure de creació que intento aprofitar el màxim possible, per la llibertat que et dóna, per poder escriure el que bonament et plagui en cada instant.

Un discurs vital: Steve Jobs

La setmana passada vaig assistir a la trobada anual del Fòrum Carlemany, vaig conèixer el fòrum l’any passat amb la conferència que va realitzar el President Jordi Pujol -els presidents de la Generalitat sempre són Presidents mai ex-. Enguany van convidar a Emili Cuatrecasas, President executiu de Cuatrecasas Advocats.

La conferencia es va centrar en la competitivitat de les empreses familiars, un discurs d’un que ha fet molts discursos –sap combinar l’oratòria, la vocalització, la gesticulació i la ironia i ...-, tot i que va tenir l’error de parlar en castellà, perquè va justificar que així tenia un vocabulari millor, quan parlava un català perfecte, -tics de la burgesia barcelonina-.

Va construir un discurs àgil i estructurat; en part experiència pròpia, en part l’experiència de l’assessorament a les empreses més importants del país. Però em centro en la part final quan ens recomana que escoltem / llegim el discurs del fundador d’apple, Steve Jobs, un discurs vital, que ja ha donat moltes voltes per internet.

Un cop llegit i escoltat el discurs tens moltes sensacions, si no fos real la història, diries que és un muntatge per justificar el somni americà. Però resulta que és una veritat i són aquelles veritats que cal llegir i escoltar: són necessàries perquè les dificultats les transformem en felicitat. El discurs són tres històries: Unir diferents punts, l’amor i la pèrdua, sobre la mort.

veure el video

Fes un google bombing al Corte Ingles

Aquella dita que diu: que cada dia pots aprendre una cosa més, és veritat. Avui m’han explicat que és un google bombing – en aquest cas sindical-. És una denuncia virtual a totes aquelles empreses que tenen una actitud contra els drets dels treballadors. L’objectiu és intentar que el màxim de gent faci un post amb enllaç i aconseguir que aquest enllaç -web o bloc- es posicioni el més endavant possible del cercador google, perquè quan qualsevol persona faci un google buscant informació d’aquella empresa, trobi la denúncia dels treballadors. Si voleu fer un nou google bombing, haureu de crear la web o bloc especifica de la denuncia i iniciar el procés de difusió.
Us animo que entreu o seguiu al món del google bombing, amb una empresa estrella com és el Corte Ingles, habituada a tenir actituds empresarials de Tall Fatxa, cada dia infringeix una part de la legislació laboral. Però aquesta empresa des de que la UGT ha entrat amb força arreu de Catalunya, en el cas de Girona hi ha entrat per primer cop un sindicat de classe. Ens hem trobat en manca de diàleg per part de l’empresa i l’incompliment dels drets dels treballadors. La secció sindical d’UGT al Corte Ingles, ha iniciat una serie de denuncies a la inspecció de treball, algunes d’elles ja han estat resoltes a favor dels treballadors i treballadores tot sancionant a l’empresa.
Però el mateix temps la secció sindical ens demana el suport per fer un google bombing, perquè fem extensiva tota la informació arreu de aquest gran món que és internet. Per tant si voleu fer un google bombing al Corte Ingles feu un click aquí: secció sindical UGT – Corte Ingles. I feu un post amb aquest enllaç o podeu crear un enllaç, el entesos diuen que millor un post amb enllaç.
En pocs dies en el google català, ja s’ha aconseguit que estigui a la primera plana en tercer lloc, l’objectiu és que sigui el primer en el google català i tenir una bona posició en el general.
Fem nostre internet, aquesta és un eina per consultar, escriure i reivindicar, això no vol dir que es tingui que deixar d’utilitzar les formes clàssiques de reivindicació, sinó que cal sumar-les totes per ser més forts i canviar també des de internet les realitats injustes, no hi ha res que faci més mal a una empresa que se sàpiguen les seves misèries públicament, per tant endavant amb els google’s bombing's.

La incertesa del tren

Demà al matí haig d’anar a Barcelona, com que en teoria no haig de tornar tard ni tampoc al migdia, perfectament podria anar-hi amb tren. Seria el lògic i políticament correcte: per comoditat, si no et toca anar dret, per temps de trajecte, per ajudar a la mobilitat,... i fins i tot per somiar que algun dia aquest mateix tren podria ser TGV, o millor encara: per celebrar que fa tres anys que el TGV passa per Girona –recordeu que la primera data d’arribada que van donar va ser el 2004-.
Ara bé, demà a Barcelona haig d’arribar-hi a una hora en concret i vaig per feina, no vaig a passejar, no me’n vaig de vacances a la capital,... Quin em garanteix la puntualitat del tren?. Som diumenge a la tarda i tot mirant i escoltant el 3/24, diuen que tot i restablert el trànsit després de l’accident de l’Euromed, hi tornen a haver retards i cancel·lacions de trens, que faig demà?.
Quan no és un accident, és un averia, i sinó les dues a la vegada. Des de l’ignorància de la gestió del transport públic, però des del coneixement com a usuari cada cop menys habitual. Afirmo que cal un canvi, com diria aquell, radical. No podem estar promocionant i generant una cultura de l’ús del transport públic per davant del cotxe, i llavors ens trobem amb un servei que no dona una resposta necessària.
Segurament demà agafaré el cotxe, ja sé que trigaré més, o no, que no podré llegir o dormir en el tren, que contaminaré, que a les rondes faré cua,... És una manera, si voleu masoquista, de reivindicar un transport públic de qualitat.
Vull un Catalunya Express Girona - Barcelona: a on pugui seure sigui l’hora que sigui, amb més horaris de dia i de nit i que arribi a l’hora anunciada, s’accepta un retard de 15 minuts. I somio que algun dia tindrem el TGV amb uns preus adequats per a tothom que utilitza el tren.

El tuti fruti de l’aeroport de Girona

L’avió diuen que és dels mitjans de transports més ràpid, aquesta és una veritat a mitges, que és el més ràpid un cop s’ha enlairat segur, però fins llavors, cal fer una penitència que consta de molta tranquil·litat i paciència:
Tot comença com a mínim una hora o hora i mitja abans, tot fent cua per embarcar.
Després amb les actuals mesures de seguretat: A on un desodorant pot ser una arma de destrucció massiva -quan el més destructiu és no portar-ne-; Un cop t’has tret totes les armes de destrucció massiva –inclòs el cinturo- s’aconsella anar als aeroports amb uns pantalons que no et vagin grossos, sinó pots patir una mica.
Comença el moment de la paciència d’anar passejant amunt i avall per l’aeroport, en aquest cas el de Girona, desitjant no sentir per megafonia que el vol número tal sortirà amb retard. El positiu de l’espera és que fomenta la lectura, segurament els aeroports i avions és dels llocs a on es llegeix més.
Ara toca anar al bar, després a les botigues de tuti fruti –o una mica de tot-, i és aquí a on ens trobem una desagradable notícia –a part de que el preus són igual de cars que a fora-, anem al racó dels records –anomenats també souvenirs-, quina és la sorpresa: un toro per aquí, una tassa d’un altre toro per allà, una samarreta plena toros més enllà, uns abanicus, així anar fent i olé,.... després de tornar-ho a mirar tot, acabo trobant , per dissimular, mig amagada una gorra i una samarreta de Barcelona i una altre del Barça, al costat també una tassa d’en Gaudí.
Decideixo fer una foto, i resulta que la càmera en una botiga d’aquestes també és una arma de destrucció massiva. En aquest cas suposo que és perquè no es puguin ensenyar les vergonyes del tan de moda aeroport de Girona, subvencionant especialment als sectors empresarials, perquè en l’àmbit de la difusió cultural i projecció internacional de Girona, la costa Brava i Catalunya, encara, quasi, tot està per fer.
No demano souvenirs per competir amb el toro, senzillament demano: imatges de la costa brava i els seus paisatges idíl·lics, pòsters d’en Dalí, la catedral de Girona i el seu Barri Vell banyat per l’Onyar, la neu dels Pirineus, els volcans de la Garrotxa, així com tantes d’altres joies que tenim per compartir i per ensenyar a tothom que passa per l’aeroport de Girona. Un lloc com l'aeroport, només pel volum de gent que hi passa, no pot viure d'esquenes a on aterra i s'enlaira.

El batlle del periodisme

Va ser llavors, com deia ell ara farà un any que ens vam conèixer, coincidim en moltes coses, com en tantes que discutim, i continuem tenim diferencies. Però de vegades les diferencies uneixen i les coincidències no ens separen.

Dimarts vam quedar, com tantes d’altres vegades: algunes al matí, d’altres per dinar, d’altres per la tarda i algunes per sopar i anar a fer un gintònic i un whisky. Quedar amb els amics i amigues, per a mi és més important que d’altres coses que la gent prioritza.

Parlem del batlle del periodisme: aquell que no és periodista d’estudis, però segur de convicció. Aquell que del seu treball, en fa l’art de crear històries, del que veu i escolta.

Aquest batlle que pensa en un periodisme, amb una dimensió més crítica i menys oficialista: que busca la notícia i no espera que li porti el polític de torn. Tornar als orígens del periodisme com a crònica de realitat, i com a mitja per explicar les coses en llibertat i contribuir a crear un país lliure.

El seu bloc i les seves cròniques El Punt, demostren que és una persona amb la inquietud de que el futur, es construeix cada dia. Que avui pot ser una dia trist periodísticament, però la constància en el treball farà canviar aquest present: en que el periodisme i segurament la política, necessiten un canvi de rumb.

Segur que continuaràs amb el teu bloc, ens vas sorprendre amb els cafès – interactuant, segur que demà en crearàs una idea nova. I el teu bloc seguirà sent aquells que cada dia molta gent entrem: o per llegir o per escoltar una cançó.

Si et presentes a les eleccions per Batlle dels blocs de Girona, tens el meu vot.