S’apaga el micròfon...

Quan s’apaga un micròfon fuig un boci de la nostra llibertat. La llibertat de poder parlar a traves de les ones i la llibertat de poder escoltar les ones que vulguem escoltar.

Segurament tenim molts mitjans de comunicació, però no tantes opinions diferents com mitjans tenim, el discurs únic, programacions diferents però en el fons iguals,... En canvi el tancament d’Onda Rambla - Radio Grup a Girona, deixar un buit important a la pluralitat comunicativa de Girona.

Una radio diferent, propera, singular,... i molts més adjectius, que sobretot jugava amb la proximitat de les realitats de Girona, perquè de realitats com de veritats n’hi ha moltes, deia Salvador Espriu: “la veritat és un mirall trencat en mil bocins”. Doncs no ser quantes n’hem perdut a Girona en aquesta bogada però més d’una, dos, tres i quatre segur.

Una radio que anava més enllà del tall de veu de pocs segons i del debat de confrontació, amb espai per l’entrevista a on poder explicar i convèncer i no només proclamar, amb tertúlies amenes i plurals.

Una radio que sempre ha donat veu a tothom i especialment els que no tenen tanta veu, a on poder denunciar les injustícies del més febles.

Una radio propera a totes les realitats de Girona, a on no només hi han informatius, sinó també espais per la cultura, la cuina, les activitats de molts pobles.

Una radio que fins i tot algun cop en comptes d’aigua et podrien arribar a posar un gintònic.

Una radio que amb l’Eduard i en Julià, i molta més gent, fa que quan hi vas et sentis com a casa, per tant la sensació és com si uns lladres hagin entrat a casa meva, i m’hagin robat quelcom important no tant per valor, sinó pel que representa.

Entre la girona grisa i la lluminosa

Mentre escric és tarda vespre a Girona de Fires, núvols grisos l’acompanyen, al mateix temps la Catedral apareix il·luminada. Aquesta és la sensació que tinc de Girona, la ciutat que m’ha acollit, la ciutat que he decidit viure, la ciutat de contrastos, aquella frase que em van dir els savis: Girona és difícil entrar però és impossible marxar.

Les fires de Girona, no només són el referent de festes a Girona ciutat i comarques, sinó que fins i tot, molta gent de la Tordera enllà, venen a passar un dies per gaudir de les parades al carrer d’embotits, llibres, pintura, polseres,... i sobretot la gent més jove i no tant jove, per recordar quan eren joves, les barraques i els seus concerts, un espai inèdit fora de les comarques gironines.

Les barraques és un espai dirigit per l’Ajuntament però gestionat per una comissió que en formen part totes les entitats de Girona. En un espai com la Devesa, referent arreu de parc públic, obert i lliure a on la gent pot gaudir dels concerts de musica de grups de plena actualitat, que en d’altres llocs caldria pagar entrada en un pavelló tancat, a on et trobes amics i coneguts d’arreu de Girona, a on si vols beure alguna cosa, tens de barraques de més de 20 entitats de Girona, cada d’any rotativament, que amb gent voluntària et serveixen un cervesa, un cubata, una coca-cola,... o una botifarra o un llom si tens gana. Aquesta gent després de moltes hores de treball, tenen la satisfacció que els beneficis obtinguts revertiran en més activitats per l’entitat i per tant en la vida social, cultural, esportiva,... de la ciutat el benefici te una retorn social clar i innegable a la ciutat de Girona.

L’any passat ja va començar però aquest any més, les autoritats polítiques de Girona, amb l’excusa o l’obsessió de la venda d’alcohol a menors, que totes les entitats reconeixem que s’ha d’evitar, han confós l’objectiu, el mitjà i la fi,...

En comptes que les autoritats municipals amb els mossos d’esquadra i la policia municipal coordinament amb les entitats de barraques vetllar per la no venda d’alcohol a menors, els mossos i la policia seguint ordres polítiques, s’han dedicat a perseguir les entitats, en hora punta, que han servit o diuen que han servit alcohol a menors, procedint no només a la sanció sinó al tancament definitiu de la barraca, quan si fossin uns delinqüents, quan darrera d’ells el botellon era la practica habitual, a l’atzar o no, hem rebut unes quantes entitats els primer cap de setmana l’Atletisme Girona i la UGT i aquest darrer cap de setmana el GEIEG.

Les noves autoritats municipals a Girona, esperem que sigui per alseva inexperiència en la gestió municipal, han preferit prioritzar el principi d’autoritat al principi de consens, criminalitzant a les entitats i tenint una actitud immobilista. Front d’aquest autoritarisme també hi ha hagut un suport de totes les entitats de Girona, que creuen en una festa oberta, lliure i participativa, i en comptes de deixar soles les entitats denunciades, han estat al costat d’elles.

Tenim la Girona grisa de les autoritats polítiques que només escolten el que diuen ells mateixos i que s’emprenyen quan els titulars de premsa no els són favorables, però també tenim la Girona lluminosa, la d’un teixit associatiu viu, valent, solidari, amb ganes de canvi i amb ganes de respectar i continuar una de les millors tradicions popular que tenim a Girona: les fires i les seves barraques.

Idea Girona!

Tot quan neix, neix i després creix. Idea Girona, neix d’un grup de gent que viu a Girona, gent que és activa en àmbits de l’ecologisme, la cooperació, la cultural, el sindicalisme, ... i que creiem que cal repensar o tornar a pensar en la nostra ciutat, si durant molt temps es va treballar per convertir Girona en la Florència catalana, ara un cop arribat aquest port i portant molt de temps, massa a port, ens plantegem cap a on cal tornar a navegar, quin ha de ser la ruta que seguir navegant cap a la nostra itaca gironina.
Ho volem fer obrint les portes a tothom que vulgui idear aquesta nova Girona, gent de tots els barris de Girona, gent amb un compromís social, gent compresa amb la cultura i la llengua catalana, gent que ajuda a l’integració de la immigració,.... gent i molta més gent, amb l’objectiu de construir Girona des del compromís social i el compromís nacional, que vol dir construir Girona, ha de voler dir també construir un país més lliure, una ciutat i un país amb progrés i cohesió social.
Cal un debat obert i plural, a on tothom que vulgui parlar tingui el seu espai, aquest espai és Idea Girona, un espai que no posarà ni portes a l’Onyar, ni murs a la Devesa, un espai de confluència com exemplifica la imatge d’Idea Girona: que són els rius de Girona, cadascú des del seu riu anem cap a la desembocadura d’un gran riu que és la suma de tots els rius, aquesta és la Girona que cal fer.