Quan s’apaga un micròfon fuig un boci de la nostra llibertat. La llibertat de poder parlar a traves de les ones i la llibertat de poder escoltar les ones que vulguem escoltar.
Segurament tenim molts mitjans de comunicació, però no tantes opinions diferents com mitjans tenim, el discurs únic, programacions diferents però en el fons iguals,... En canvi el tancament d’Onda Rambla - Radio Grup a Girona, deixar un buit important a la pluralitat comunicativa de Girona.
Una radio diferent, propera, singular,... i molts més adjectius, que sobretot jugava amb la proximitat de les realitats de Girona, perquè de realitats com de veritats n’hi ha moltes, deia Salvador Espriu: “la veritat és un mirall trencat en mil bocins”. Doncs no ser quantes n’hem perdut a Girona en aquesta bogada però més d’una, dos, tres i quatre segur.
Una radio que anava més enllà del tall de veu de pocs segons i del debat de confrontació, amb espai per l’entrevista a on poder explicar i convèncer i no només proclamar, amb tertúlies amenes i plurals.
Una radio que sempre ha donat veu a tothom i especialment els que no tenen tanta veu, a on poder denunciar les injustícies del més febles.
Una radio propera a totes les realitats de Girona, a on no només hi han informatius, sinó també espais per la cultura, la cuina, les activitats de molts pobles.
Una radio que fins i tot algun cop en comptes d’aigua et podrien arribar a posar un gintònic.
Una radio que amb l’Eduard i en Julià, i molta més gent, fa que quan hi vas et sentis com a casa, per tant la sensació és com si uns lladres hagin entrat a casa meva, i m’hagin robat quelcom important no tant per valor, sinó pel que representa.
