Que la proposta dels Mossos d’Esquadra de parlar en castellà ha estat un error important és evident, com també es evident que quan prenen la decisió no pensen més que en la llengua com un instrument o un deure laboral i no com un valor cultural d’identitat col·lectiva com és, i també és molt clar que la decisió no la prenen en un sentit fatxa i d’atac a la llengua catalana. I per això en menys de 24h rectifiquen la decisió, ja m’agradaria veure quan polítics rectifiquen els seus errors amb tanta celeritat.
És injust el tracta que si els hi està donant els Mossos d’esquadra i als sindicats aquest dies, el linxament mediàtic i de xarxes socials que s’està fent, més quan s’ha reconegut l’error. Obviant les reivindicacions per les quals s’estan mobilitzant que són raonables: com un govern que retalla i retalla és planteja canviar els uniformes i molt d’ells no tenen armilles per anar a treballar amb seguretat, retallades continues de salari fins a un 25% i condicions de treball, que porta precarietat i per tant en aquest sector vol dir inseguretat pels mossos i per la ciutadania.
Molta gent que ha rebutjat frontalment la proposta ho han des de la legitima defensa de la llengua catalana. Ara hi ha d’altres que ho han utilitzat per tapar les retallades i així intentar debilitar les reivindicacions i de pas intentar desacreditar els sindicats, sorprèn la duresa de grups d’informació propers al govern de la Generalitat i fins del mateix President Pujol, i potser aquells que acusen que fem mal a Catalunya fan més mal posant llumins al conflicte lingüístic, que d’altres si que volen.
Els mossos d’esquadra no són uniformes, son persones que cada dia van a treballar per fer un servei públic de primera necessitat, persones d’orígens, llengües i cultures diferents, no són ni d’un bàndol ni de l’altra són un reflex del país, es vulgui veure o no, que els uneix la voluntat de serveis públic i el català com a llengua de servei, que per això s’han preparat, han estudiat i han aprovat l’accés a mossos. I cal respectar-los com a qualsevol altre persones en un estat democràtic i en algun moment s'ha faltat a la seva dignitat.
Si en aquest país algú contra la llengua catalana no és precisament els sindicats, si algú a Catalunya al llarg de la història recent des del franquisme fins avui ha estat garant de la cohesió social i lingüística ha estat els sindicalisme.
La fi no justifica els mitjans, tant d’anada com de tornada.
