Banca, atur i refundar el capitalisme

Aquesta setmana he participat en dues activitats a on no només es tenia que situar el discurs sindical del moment sinó també hi havia participació de la gent. Un va ser un sopar debat amb joves emprenedors i l’altra una classe d’un pots-grau sobre periodisme socio-laboral organitzat per la UGT de Catalunya, en les dues activitats la composició dels grups era plural fet que dona més dimensió a les preocupacions que la gent va trasdallar en forma de pregunta o de reflexió.
Es començar parlant de la situació financera, i especialment de l’actitud del bancs i que no hi ha manera de que obrin l’aixeta, i el debat s’acaba situant al voltant de si es tindria que intervenir els bancs o alguns bancs, fa només un any es faria impensable un debat al voltant de l’intervenció per part dels governs i ara sembla que hi ha més veus favorables que contraries i els uns i els altres no és diferencien per la clàssica separació de dretes i esquerres.
Els debats continuen per la preocupació de sobre l’atur i especialment aquelles persones que en els propers mesos no rebran cap tipus de prestació, l’atur no para de pujar i el pitjor sembla que no té aturador, que passarà entrarem en perill de cohesió social, que farà la gent que no pot pagar la seva hipoteca, aquesta segurament és la preocupació més real, dura i propera, s’estan obrint debats interessants sobre la renda bàsica i quins tipus de prestacions hem tenir perquè la gent no caigui en el pou de la pobresa.
El darrer tema que ha sortit per finalitzar és a on estem, que vol dir ho hauria de ser el que alguns han anomenat com la refundació del capitalisme, el problema primer que sorgeix és que no tenim models alternatius, i la propostes reformistes moltes estan caduques, la major part de la gent creu que ha de passar per més control principalment dels sistemes economics i financers, com a mínim en el camí d’aquest consens podem començar a construir un món a on es reparteixi millor la riquesa, per tant estem o volem estar en un canvi de model, pot ser cal assumir el repte, però primer que cal és saber cap a on volem anar, i per desgracia estem orfes de referents i teòrics, però cal tirar endavant si hi ha amplis consensos.
Cada reflexió dona per un altre escrit, aquest volia ser un reflex de que gent molt diferent, tenen les mateixes preocupacions una llum dins de la foscor de la crisi econòmica i d’idees.

Trencar la pinça de la crisi

Cada setmana que passa la crisi es va aguditzant més, la temporalitat de la crisi financera cada és més llarga, passat l’estiu ens deien que a finals d’any la liquiditat tornaria a circular, però la crisi financera i immobiliària a portat també la crisi de consum i aquesta a la crisi industrial i a l’increment de l’atur sense control.
Si no hi ha liquiditat la gent i les empreses ni uns compren ni els altres venen, la societat està atrapada davant te una paret i als costats una gran pinça per un costat amb la manca de finançament i per l’altra la crisi de consum.
Si volem sortir de la crisi hem de trencar aquesta pinça que ofega el conjunt de l’economia, i especialment en l’economia real: l’atur puja sense control, a les empreses petites mitjanes no els renoven la financiació, la gent que no pot pagar l’hipoteca, els ERO’s que de moment són de suspensió temporal, la inflació baixa però els preus no tant.
Hem de trencar la pinça que ens ofega, i els governs són els que han d’actuar amb més claredat i contundència, cal que el sector financer faci circular el crèdit i no se’l quedi per ell només, si els bancs amb les bones paraules no han reaccionat, cal més contundència política i també amb mobilització ciutadana.

14 de març: Plantem cara a la crisi

Davant de l’actual situació de crisi i veient que les mesures no estant donant sortida a la a aquesta, UGT i CCOO com ja vam realitzar el mes de novembre passat tornem a mobilitzar-nos, llavors amb el lema per l’ocupació i l’industria, ara ja també molts sector de serveis estant patint la crisi.
Aquest cop el lema és: Plantem cara a la crisi, i es realitzarà una manifestació oberta a totes les entitats i persones que vulguin plantar cara a la crisi, la manifestació tindrà lloc el proper dissabte 14 de març a les 17h a Barcelona i pretén donar veu a totes aquelles persones afectades per la crisi que d’una manera o altre som tots, al mateix temps situem propostes de sortida a la crisi o de millora.
Creiem que cal pressionar als governs perquè de manera decidida prengui mesures a curt termini, si els bancs no donen liquiditat, que rescatin el pla de rescat a la banca i que la liquiditat la situïn els governs directament, al mateix temps donar una resposta clara als milers de persones que en els propers mesos es quedarà sense prestacions d’atur, aquestes són les dues grans reivindicacions però junt a aquestes hem consensuat unes 20 propostes concretes per plantar cara a la crisi.
Cal una gran mobilització ciutadana per plantar cara a la crisi i fer front als mals aires que corren de retallades socials, els sectors més rancis carques i conservadors, és a dir de dretes- de la societat, que tenen com a portaveus el president de la CEOE i el governador del banc d’Espanya, han iniciat una ofensiva que pretén la total llibertat gratuïtat per la empreses i convertir els treballadors en esclaus del segle XXI, és a dir la refundació del capitalisme vol dir més capitalisme desregulat el cap hi ha la fi convertir les empreses amb màquiles.

L’ofensiva patronal contra el treball estable

El to de les reivindicacions patronals esta pujant, fins i tot era estrany el mig silenci que tenien a finals d’any, i passen de demanar suport públic que segurament es plantejable i necessari a anar a les reivindicacions clàssiques i antiquades com són la retallades de costos socials i l’acomiadament gratuït.
Els problemes de l’actual crisi no són els costos laborals, sinó la manca de crèdit i la davallada en el consum, per posar un exemple de referència: els costos laborals en l’industria es situen al voltant del 7% i en el cas d’una televisió d’última moda només l’1% per cada tele, per tant la sortida a la crisi cal buscar-la en els problemes que la generen.
Fins i tot és un error estratègic passar de demanar liquiditat a demanar l’acomiadament gratuït, ja que els governs saben que porta a la discussió i mentre sindicats i patronals discuteixen a ells els baixa la pressió que podríem fer sindicats i patronal demanant liquiditat pot passar que els governs no facin ni una cosa l’altra amb l’excusa de la confrontació.
L’abaratiment de l’acomiadament pot ser devastador pel mercat de treball i més en uns moments de crisi com l’actual, la major part de la gent aturada el seu darrer contracte de treball o era temporal o amb poca antiguitat, és a dir el més barat, per tant si tot l’acomiadament fos més barat l’atur en aquest moment encara seria més elevat, a part s’està demostrant que les empreses amb deixat de contractar tant temporals com fixes, acomiadament.
Si anem cap a l’acomiadament gratuït quin valor tindrà el treball, a més inseguretat a la feina la gent treballa millor, més aviat el contrari podem tenir encara més problemes de competitivitat i productivament, el treball no es pot convertir en un kleennex.

Cassolada contra la banca

Són els nostres calers! Cassolada contra la banca!

Cada cop és més evident la responsabilitat de la banca en l’actual crisi, si originàriament no eren tant responsables, a mesures que va passant la crisi en són més, ja que estan reben el suport públic per part del govern espanyol i tot i així no han fet circular més diners cap les empreses i les famílies.
Però per si no fos poc no fer circular els diners, el més insultant són el beneficis bancaris que aquestes darreres setmanes han fet públics els bancs i les caixes, és a dir que tot el diner públic ha estat utilitzat per solucionar els seus problemes –interbancari- i poder seguir tenint grans beneficis a costa de les famílies i les empreses.
Cal dir prou a la Banca s’ha d’acabar la impunitat amb que estant actuant amb els diners públics de totes i tots, si se les ha d’ajudar elles han de arribar el crèdit a la societat, l’actitud egoista amb que actuen pot tenir conseqüències suïcides cap el conjunt de la societat, la crisi cada cop s’està aguditzant més, els problemes de liquiditat cada mes estant portant més gent a l’atur, i si hi ha més gent a l’atur la crisi del consum serà cada dia més gran, i si no hi ha consum les fabriques podreixen menys i més atur, i les empreses serveis també veuen reduïdes la activitat, i finalment se’n recent el comerç i el turisme. En conclusió o els bancs comencen a fer circular el diner o estem davant d’una crisi de dimensions desconegudes.
El conjunt de la societat conjuntament hem dir prou, per això la cassolada contra la banca proposada per Avalo t- joves de la UGT de Catalunya, és una bona eina per començar a fer evident el nostre rebuig, esmoleu les vostres cassoles, les més grosses que tingueu, per dir prou a la banca.

Més de 10 ERO’s diaris al gener

El 2009 continua de manera preocupant l’allau d’expedients de regulació d’ocupació (ERO), aquest mes de gener s’han registrat més de 230 ERO’s afectant a més de 10000 persones, aquestes dades comparades amb el 2007 o principis del 2008 ens a on veiem el preocupant de la dades, de mitja en els mesos que encara no havia arribat la crisi ens trobàvem amb uns 40 mensuals i com a molt afectant a unes 1000 persones.
Aquest mes de gener si dividim les dades per dies laborables, en trobem que cada dia hi han hagut una mitja de 10 expedients que afecten a unes 500 persones diàries, si mirem les persones afectades més del 80% han estat per suspensions temporals. L’industria està sent la més afectada, però no és pot amagar davant de l’allau de l’industria afirmar que el sector dels serveis respecte el darrers mesos cada cop esta més afectat i el de la construcció va baixant la seva afectació.
Majoritàriament els ERO’s són de suspensió temporals i en l’industria, les causes són dues els problemes de liquiditat i la crisi de consum, aquesta realitat fa afirmar de manera clara que cal una solució ràpida als problemes de liquiditat, és a dir que els bancs i les caixes tornin a fer circular el crèdit, ja que si tenen beneficis malgrat la crisi i el govern els ha injectat diners no hi ha excuses, ja que sinó aquest expedients temporals abans del mes de juny es poden convertir en acomiadament definitius, i si ja tenim un creixement espectacular de l’atur, tenim una bomba de rellotgeria de prop de 30000 persones afectades per suspensions temporals des del mes de novembre.

L’espiral de la deflació

Tenir inflació és dolent i no tenir-ne també, trobar l’equilibri és complexa i ara que estem en una inflació baixa l,6% al desembre, i que la previsió és que el gener es situí en el 0,8%, ja surten els primers experts alertant-nos dels perills de la deflació, una definició econòmica que si la crisi continua així també aprendrem el seu significat i els seus perills.
Encara no es sap explicar amb seguretat quines són les principals causes de la baixada de l’inflació, i si tot és degut a la baixada del barril de petroli o la crisi del consum, ens diuen que si la inflació és negativa però l’impacte és per la baixada del petroli no cal patir per la deflació, en canvi si la inflació negativa per la manca de consum, el perill d’entrar en un espiral de deflació junt amb un PIB negatiu, la situació econòmica encara pot ser més greu, per tant crisi en el consum ens pot portar a la deflació.
L’espiral de la deflació vol dir que els preus baixen, la gent deixa de consumir, és deixa de produir, és crea més atur, el valor de bens baixen molt de sota del valor de compra, i aquest espiral es va repetint i sense sortida,
Per posar un exemple clar de deflació, una persona que pugui tenir patrimoni, pot passar de fer negoci en la venda del patrimoni ha estar arruïnat, una vivenda que l’has comprat per 120, la estàs pagant amb una hipoteca que encara en deus 100, i per les raons que siguin has vendre la vivenda i el seu valor actual és 80: estàs arruïnat, doncs deflació és que aquesta situació passi al conjunt de l’economia.