divendres, 19 de juny del 2009

Nova oració del pare nostre

Pare nostre que esteu en el cel,
Sia augmentat sovint el nostre sou,
Vingui a nosaltres la jornada de set hores,
Faci’s un xic la nostra voluntat
Així com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada dia
Doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
Perdoneu els nostres pecats
Així com nosaltres perdonem
Els dels nostres encarregats
I no ens deixeu caure a les mans del director,
Ans advertiu-nos si s’apropa,

Amén.

Miquel Martí i Pol

Nota: present en forma de samarreta que en Cesc Poch ens ha donat en el congrés de la UGT – Osona.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja entenc perquè els meus desitjos no es feien relitat ... M'havia equivocat de contingut!!!!
Cap problema! A partir d'ara aquesta pregària serà la meva...
Us mantindré informats si canvia la situació. Espero que sí ... :-D

Anònim ha dit...

20 hores i 30 parenostres "d'aquestos" després i ha hagut un petit canvi en la situació. Potser ha funcionat!!?!
Tornaré a llegir "Cien años de soledad" a veure si ho acabo d'entendre. ;-D

Anònim ha dit...

De vegades les situacions canvien sense saber massa el perquè?Potser busquem nous alicients? Potser ens sembla que no satisfacem prou les altres necessitats?potser... tants potsers...:-D

Anònim ha dit...

Viure significa anar evolucionant a tots els nivells, personal, professionalment ... La vida va passant i et trobes davant de situacions que mai t'haguessis plantejat, i en aquests moments, has de triar (a vegades inconscientment) entre adaptar-te i continuar, o trencar i canviar allò que no vols.
Però per a fer canvis, grans canvis, cal una actuació, millor raonada, no deixar-te endur.
És un risc, de vegades molt gran. Sempre intentes i lluites per a que suposi una millora, però pots equivocar-te (així és la vida). A més, tot canvi, implica una pèrdua, a vegades molt gran, la de l'anterior situació.
Per tant, canvi és risc, millora i pèrdua.
A vegades, malgrat la pèrdua faci mal, molt mal, cal ser valent, cal canviar. Si caus, sempre pots tornar a aixecar-te.
Sovint, els canvis no són fàcils.
Freqüentment, no cal buscar un perquè.

Anònim ha dit...

L'oració t'ajudarà a canviar.
El canvi sempre ha de ser amb un perquè, anònim 3.
Si només és per evolucionar ja és un perquè però abans de llençar-te cal saber que deixes , quina és la situació que vols canviar i quina és la raó per la que ho vols fer.
Parenostre ajuda'ns a que sigui fàcil i que la tria sigui conscient en tot moment... :- D

Anònim ha dit...

No sé si l'oració sol m'ajudarà a canviar, anònim 5? Conscientment, tenim clares totes les circumstàncies que envolten el canvi, perquès inclosos, jo prefereixo: "A Dios rezando y con el mazo dando"... :-D

Anònim ha dit...

Anònim 1, 2, 3,4,5,6,7 que els vostres desitjos es facin realitat, sigui con el mazo dando sigui amb el Parenostre.

Anònim ha dit...

Amén

Anònim ha dit...

Que així sigui!