El prat estava sec, ni les crides a la Moreneta han fet que el verd sorgís aquest any per donar l’esperança que segon els economistes ens aporta el color verd.
El gris i el negre inunden prats i muntanyes, i per a molt que ens ho intenten pintar d’una altra manera la realitat és molt tossuda, de moment la foscor no ens deixa veure el fil de llum que ens ha de portar a la primavera.
La pluja persisteix, llamps i trons sovint, i cada cop a més llocs, però sobretot patim una pedregada persistent i continua, malmet totes les collites, tant aquelles que estan a punt de ser una gran collita, com aquelles que tot just comencen a créixer, i a formar-se.
Fruit d’un miratge o d’una il·lusió, alguna gent diu que comença a veure brots verds, potser alguns n’hi ha però entre pocs i molt pocs, el perill és que brots verds no et deixin veure el bosc trist, sec i a on les millors fruites estan malmeses per la pedregada.
Diuen que la terra és per a qui se la treballa, i potser portem molts anys sense treballar la terra, tot esperant només recollir els millors fruits amb el mínim esforç, sense treure ni les males herbes.
Pot ser si tornem a cuidar la terra i el clima, podrem tornar a construir un paisatge sense males herbes, sense grisos i negres, sense llamps i pedregades. I serà aquell país a on hi ha la primavera, el colors vius, a on grans i petits viuen i conviuen, a on les collites són les millors i n’hi ha per a tothom, aquell país que treballa, produeix i comparteix.
El gris i el negre inunden prats i muntanyes, i per a molt que ens ho intenten pintar d’una altra manera la realitat és molt tossuda, de moment la foscor no ens deixa veure el fil de llum que ens ha de portar a la primavera.
La pluja persisteix, llamps i trons sovint, i cada cop a més llocs, però sobretot patim una pedregada persistent i continua, malmet totes les collites, tant aquelles que estan a punt de ser una gran collita, com aquelles que tot just comencen a créixer, i a formar-se.
Fruit d’un miratge o d’una il·lusió, alguna gent diu que comença a veure brots verds, potser alguns n’hi ha però entre pocs i molt pocs, el perill és que brots verds no et deixin veure el bosc trist, sec i a on les millors fruites estan malmeses per la pedregada.
Diuen que la terra és per a qui se la treballa, i potser portem molts anys sense treballar la terra, tot esperant només recollir els millors fruits amb el mínim esforç, sense treure ni les males herbes.
Pot ser si tornem a cuidar la terra i el clima, podrem tornar a construir un paisatge sense males herbes, sense grisos i negres, sense llamps i pedregades. I serà aquell país a on hi ha la primavera, el colors vius, a on grans i petits viuen i conviuen, a on les collites són les millors i n’hi ha per a tothom, aquell país que treballa, produeix i comparteix.
5 comentaris:
Jo hi afegiria, que el pitjor del cas, és que el pagès no fa bé la seva feina -segurament per manca de formació- i massa sovint, dona cops de tràmec al fruiter en lloc de les males herbes. Llegiu sinò aquest cas... http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fsalvemelpescadormiquel.blogspot.com%2F2009%2F03%2Fde-que-hem-de-salvar-el-pescador-miquel.html&h=3d221b16d62e40dd435792e6c4a7719b
Anònim 1/ posa l'adreça bé que no hi ha manera de llegir aquest cas
Camil Ros, no sé si tu no veus els brots verds però el que sí sé és que siguin verds, liles o vermells tu continues fent el mateix , bon viure , bons sopars i visca la Catalunya independent.
Això sí, sortint de nits amb els socialistes!No fos cas...!
Brots verds és millorar l'acomiadament ?
Brots verds és que tots siguem precaris ?
Brots verds és fer reforma laboral?
Ja que aquestes són les paraules que més s'escolten últimament
Una alegoria ben bonica!!
De totes maneres, crec que els brots verds, que n'hi han, són tan petits i tímids que ens deixen veure perfectament el camp sec i trist.
El perill, en la meva opinió, és que aquells que contínuament maquillen la realitat i ens diuen que anem pel bon camí, ple de brots verds, s'ho acabin creiem de tant dir-ho, i continuïn fent el que fan actualment: ben poc (o entre poc i molt poc), o es pensin que nosaltres no farem res, i aquí és on s'equivoquen (o s'haurien d'equivocar).
Jo també vull un món ple de colors de primavera!
Publica un comentari a l'entrada