Algunes reflexions al voltant de la participació política realitzades per en Quim Brugué en l’acte organitzat per Idea Girona:
En aquest país hem passat de súbdits (a la dictadura) a clients (en l'actual democràcia), però entremig no tenim ciutadans.
Si ens carreguem la política i la democràcia ens carreguem allò que ens permet resoldre els problemes col·lectius i plantejar projectes de forma compartida.
La política no es satisfer els clients. Sovint des de la responsabilitat política cal dir que no, i trobar solucions de síntesi entre els diferents i legítims interessos.
Quan fem participació per decidir què fem col·lectivament, cal un actitud disposada a les renuncies i a trobar un equilibri.
La participació ha de ser consultiva de les decisions del polític.
Hi ha un encaix entre democràcia representativa i els processos de participació. Es poden complementar però no substituir.
La participació és un diàleg constructiu que contribueix a enriquir les decisions dels polítics.
8 comentaris:
Em permetré fer una petita reflexió, tot i sabent que en Quim Brugué és un expert en la matèria i que aquí només tenim un resum de la seva xerrada, per tant, deixo clar, que la meva, només és una opinió.
Mai m'he sentit una clienta de l'Administració, sigui local, autonòmica, estatal,..., sinó, possiblement, hagués estat tot el dia a l'OCU fent les oportunes reclamacions de tot allò que han promès i no han acomplert i no entro en el llarg llistat.
Tanmateix, per a tenir ciutadans, cal una formació i experiència prèvies, i ara, després de 31 anys de democràcia, ja les tenim, i per tant, hi han ciutadans. Però, se'ns ha de donar l'oportunitat, eines i instruments necessaris per a portar a terme la nostra participació de forma efectiva, és a dir, no només tenir el dret a ser consultats, sinó també, a poder prendre part en les decisions polítiques, i per a conseguir això, cal articular eines efectives de participació política ciutadana.
Per altra banda, sí que crec que el Govern ha de tenir en compte els seus votants, la voluntat de la col·lectivitat, i escoltar-la. És el poble, mitjançant les eleccions qui li atorga la legitimitat i per tant, el poder polític, no és un xec en blanc ... Potser tinc massa propers a Aznar i la guerra d'Iraq.
Mònica:
l'oportunitat,les eines i els instruments no cal posar-los ni que es donin , ja els tenim, EN DEMOCRÀCIA DES DE FA MÉS DE 30 ANYS, el que cal és utilitzar-los correctament!
Aquest tema dóna per molt i és només, com he dit, la meva opinió, no sóc una experta i segur que m'equivoco. Però, per a mí, tot depèn de la forma d'entendre la democràcia i la participació. Si entenem la democràcia, com una democràcia representativa, en que els votants són "clients", sí que tenim les eines: bàsicament les eleccions, i el pagament d'impostos.
Però, si volem avançar cap a un model de democràcia participativa en el que el votant és un ciutadà, i per tant és actiu, es necessiten més eines i articulades de forma més efectiva. Aquestes, és cert que existeixen, però els municipis poden o no utilitzar-les i amb uns resultats més o menys satisfactoris, parlaríem de Fòrum, Plans Estratègics, Mesa Sectorial, Consell Consultiu d'Entitats..., i com sabem, pocs incideixen en el Govern, la majoria són informatius, consultius ... un tràmit. Per tant, el ciutadà que participa, pot acabar desenganyat i amb ganes de tornar al seu estat de "client".
Penso que la Constitució ens ha donat molt bones eines, que s'han hagut de desenvolupar posteriorment, i que encara queda molt per fer.
Aquí està la nostra feina,com sempre, participar i demanar més i millor.
MÒNICA sembla que tens poca feina escrivint comentaris a les 11h del matí?i tan llargs i reflexius! o no ets com la majoria dels humans que de dia treballem i de nit escrivim als blogs?
els comentaris signats com a camil no són meus.
finalment haure de restringir els comentaris
Camil, ¿de verdad crees que hay participación democrática? ¿en qué foro podemos dar nuestra opinión?¿en un blog?
Cuando los que tenemos la posibilidad de hacer algo, debemos de mirar siempre a nuestro alrededor, tratando de no tener problemas con nuestras palabras. Cuando nuestro trabajo debería de ser de compromiso social y de canalizar las revindicaciones de los más débiles, lo más importante que hacemos, es tratar de mantener nuestra posición, de ser conocido por un posible "poder", que de adoptar posiciones revindicativas.
Hay que trabajar para que nuetro proyecto sindical, sea un compromiso de clase, que los trabajadores se acerquen al sindicato a través del convencimiento de creer en un proyecto solidario.
Saludos ugetistas de Rusadir
Treballem per reivindicar allò en el que creiem i en el nostre cas és en una UGT clara, democràtica i sobretot oberta a tots els deelgats però també a l'afiliació i a la ciutadania en general.marc
Interessant debat Camil.
Les bases de les noves propostes comunicatives i conceptuals ens condueixen, esperem, a una democràcia diferent. Més participativa, però segurament hem d'entendre la participació en termes diferents als actuals: el ciutadà no només és client, és proscriptor i emissor de coneixements i aportacions.
De fet, només cal fer una ullada a països més avançats democràticament, gràcies a la maduresa del seu sistema ( i la seva capacitat de trobar formes on clarifiquen la figura del representant i electors), on ja s'aconsegueix avançar en aquest sentit. Mica en mica...
Publica un comentari a l'entrada