Els joves amb l’aigua al coll a part de ser una campanya molt gràfica realitzada per l’Avalot, és una de les cares més dures i més ocultes de l’impacte de la crisi econòmica, tant des d’una dimensió de present com també de futur, una societat que gira l’esquena als joves esta girant l’esquena al futur.Si mirem les dades d’atur els joves estant al 37,5% mentre la resta de la població està al 16% i si aquesta dada ni afegim dues més l’escenari és demolidor: la taxa de temporalitat dels joves és del 50,9% i de la resta de la població del 19%, el salari mig d’un jove són 12000€ i el salari mig general és de 21000€.
Conclusió dos cinquenes parts dels joves no treballen i la resta que treballem estant putejats i mal pagats, i els que estudien cada cop són menys.
Totes les dades ens diuen que cal fer canvis i de manera urgent, i no amb la frivolitat que fins ara se’n parla, cal donar més possibilitats de trobar feina i que aquesta feina sigui amb estabilitat i amb salaris dignes i cal construir un sistema educatiu que de veritat serveixi per una integració amb qualitat al mercat de treball.
3 comentaris:
Quina capacitat de síntesi; quina enveja. Unicament afegir una coseta; cada cop són menys majoria els joves que poden treballar; ja són minoria els que ho fan amb contracte estable i el pitjor de tot és que el teu treball no dona per emancipar-te i tenir una vida autonoma. El nostre país te un greu problema quan els joves no poden viure del seu treball, i sembla ser que no ens acabem de donar compte de la dimensió del drama. No queda res més que denunciar i plantar cara buscant solucions, en això estarem el 2010. Bona entrada al 2010 i bon any.
Bon any 2010. No sé si el diari s'ho ha copiat de tu o tu de la premsa però dieu exactament el mateix!!
Espero que tinguis un feliç final de 2009 i que el proper any 2010 sigui ple de satisfaccions pel teu ego .
BON ANY 2010
Una societat que no te cura dels seus joves, no te futur.
30 anys,feina temporal, mil.leurista,pis de lloguer de 30m2, parella a l'atur desde fa 6 messos, desencis amb la classe politica i amb la societat en gral. La gent ja no lluita, es conforma.
Fa temps que visc amb l'aigua al coll, i fa temps que penso en deixar la meva terra, i viure en un lloc on hi quedi una mica d'esperança. Aquí ho estem perdent tot...
Publica un comentari a l'entrada