dimecres, 17 de febrer del 2010

Tranquilo, José Luis, tranquilo: Esto lo arreglo yo

Després prop d'un any rellegint discursos, va trobar el que buscava no sabia ben que buscava, però era allò, va tenir que treure moltes teranyines mental, feina tant de temps que no feia una activitat productiva que ja no recordava com es feia, però va ser rellegint un discurs d'una conversa telefònica de per allà un mes de febrer de principis del anys 80, a on trobar l'eureka que buscava, aquell discurs deia: tranquilo Jordi tranquilo.
Va agafar el mòbil per buscar el número de telefon, per començar per l'A i va anar seguint fins que la va trobar va allà a la Z, va pensar “si hubiera empazado por el final”, llavors va trucar a en Zapatero, després d'una estona de conversa li va dir: tranquilo, Jose Luis, tranquilo, esto lo arreglo yo con un par de tres de llamaditas y las crisis solucionada, la ultima vez que lo hice funciono de maravilla.
Però abans de fer les trucades va planificar un pla anticrisi de reducció costos per predicar amb l'exemple. L'objectiu principal reducció de l'absentisme laboral i costos laborals, lo de laboral és una manera de dir les coses, la mesura va ser dràstica un pla contundent contra l'absentisme i la sinistralitat laboral, és van anular les llargues jornades de treball a Vaqueira i a Mallorca, l'any que no hi havia un trencament muscular a Vaqueria hi ha una caiguda a Mallorca, sortint del bribon es clar, tot en el marc d'un ERO de reducció de jornada de més del 60% de la jornada, però va ser suficient i van tenir que presentar un ERO d'extinció, l'afectat més important va ser el pobre Marichalar, que amb una gestió amb el Rouco van declarar nul el contracte de treball signat a Sevilla.
La primera trucada va ser als coleges del maig del 68 que anaven de farra, perquè tot continues igual, molts d'aquests són els pares i avis d'en Mariano i l'Espe, a veure si així funciona el tema però de moment sense resposta, després va parlar amb els sindicats però tot i oferir-lis un 4000 alliberats més de moment sense resposta, l'únic que li va donar un resposta positiva i engrescadora va ser el noi calb de Franja que després de veure clar que no serà ministre afers exteriors, ja que per aquest càrrec se li va avançar en Carod, el faran conseller vitalici de la Casa Reial.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bo!!!
Falta dir que com que a Espanya no se'n surtia, va anar a EEUU , a veure la filla que hi viu i aprofitant, al mateix temps, a dinar amb l' Obama per veure si així sembla més progre, perque veient-se als 72 anys així, cal estar al costat de la joventud- Obama_i així prendre credibilitat davant d'en José luis, que va nar a Davos i no se'n va sortir

Anònim ha dit...

Molt divertit, m'ha costat endevinar qui era el calb de la Franja, però ja ho tinc.
Un únic error, el contracte de treball declarat nul pel Rouco va ser signat a Sevilla ... ei! que també hem d'estar atents a la premsa rosa!!!

Camil Ros ha dit...

conflicte entre barcelona i sevilla sol·lucionat, vaig confondre la fanta naranja amb la fanta limon

Anònim ha dit...

Et comprenc.
A mi també em passava fins que a la wikipèdia vaig entendre que la diferència bàsica estava en què la fanta limón porta el colorant E104 que provoca hiperactivitat i dermatitis. Per això, a EEUU trobaràs la fanta naranja i els seus derivats i mai la de limón, de moment, i si no canvien les coses ...