diumenge, 12 de desembre de 2010

Del petit botiguer als emprenedors, i els aturats què?

Fa uns anys només es parlava de que calia ajudar als petits botiguers, uns anys més tard van aparèixer els autònoms, i en aquests darrers temps hem descobert els emprenedors, i sempre m’he preguntat, tant abans com ara, i els aturats i o la gent que cobra menys de 1000€? ningú parla d’ells amb la força que es parla dels altres, i tothom necessita suport i més en aquests temps difícils, però els aturats i la gent que cobra molt poc en necessita més que el petit botiguer d’abans, l’autònom de més cap aquí o l’emprenedor d’ara.
És una reflexió en l’àmbit polític, però també en l’àmbit social, públic i mediàtic. Dona la sensació que l’aturat és només una estadística, un article o un debat ocasional, en canvi als emprenedors vinga programes de TV i grans espais als diaris.
Ens movem per la moda del guai, de l’èxit, i afirmem que la crisi és una oportunitat, causalment això només ho diuen els que no han perdut la feina. Donem protagonisme a l’innovador d’ESADE, els que fan un stage en forma de MBA als Estats Units i no parlem del mileurista de Nou Barris o de l’aturada de Santa Eugenia, i tot queda resolt parlant dels NINI’s.
En canvi l’aturat i el mileurista és la majoria de la població, ja que en aquests moments més del 40% de la gent que treballa cobra menys de 1000€ i estem a prop del 20% d’atur. Per l’aturat, pel que la crisi no és una oportunitat sinó una putada, i pel mileurista, que li costa arribar a final de mes i té por de perdre la feina, menys discursos de que és una oportunitat i més politiques d’ocupació i econòmiques que de veritat donin oportunitats a la gent que més ho necessita.
N’hi ha que reflexionen del passotisme o queda més fi dir-ne desafecció. Potser haurien de reflexionar que qui ha passat primer de qui? Que si els que et representen, la gent te la sensació que no fan prou per solucionar els teus problemes o ni tan sols en parlen, perquè els has de votar o comprar els seus diaris. Una resposta la tenim en aquestes darreres eleccions a on la participació ha estat més baixa en les poblacions o barris de gent treballadora. El risc es que creem una dualització de la població entre els que se senten part de la societat i els que cada cop és senten més exclosos governi qui governi.

6 comentaris:

Josep ha dit...

Entenc el to del teu post, però no el comparteixo. Entenc que la gent que no té feina ha de tenir un recolzament. Però l'empreneduria no és un concepte snob. Ni una concepte "de moda". És una solució davant la crisi. Una de les tantes... segurament. Però una bona solució. Per què no es parlar de la manca d'interés en la formació per part dels aturats o en la manca d'interés en buscar noves sortides? Per què es parla de "mantenir" als aturats i donar "ajudes" i no en fomentar que la gent que s'ha quedat sense feina tinguin facilitat per generar nous negocis? El país, el nostre, Catalunya, és un país obert a les oportunitats. Per què no fomentar nous reptes? Ser emprenedor, o empresari o arriscar amb nous negocis no assegura deixar de ser mileurista. Però assegura que el país es mourà. I en definitiva és el que interessa. Un aturat que munta un nou negoci és probable que en poc temps pugui donar feina a dos aturats més, i així exponencialment. Les polítiques socials ajuden però no consoliden. Són necessàries però enquisten els problemes quan no troben més sortida que la paliativa. Un emprenedor genera moviment. Els països que creuen en el moviment generen societats més vives. Si un de cada quatre aturats fos capaç de generar un negoci nou, tot i el risc, reduiriem l'índex d'atur directe fulminantment.

Eps! Tot i així... el llamàntol amb reducció de mòdena em sembla exquisit!

Salut!

aturat de Salt ha dit...

Molt parlar de l'aturat i del mileurista, però vosaltres que hauríeu de ser model,l'únic que esteu fent és la cuina d'en Camil: de la llagosta i el llamàntol.
El dia que la teva solidaritat sigui de veritat i no de bla, bla ,bla , podràs donar lliçons mentre més valdria que et guardèssis les reflexions.Que a l'aturadas de Santa Eugenia i l'aturat de nou Barris li fa mal el cor i l'estòmac de llegir aquest bloc i veure la llagosta que t'has menjat, tu , segur que en bona companyia,a la dreta de la pàgina.
Aquestes falsetats són les que creen desafecció

Anònim ha dit...

Saps qui ajudarà l'aturat? Jo t'ho diré, l'ajudarà el petit empresari, el botiguer, l'autònom, l'emprenedor, donant-li feina. Si ajudes l'aturat perquè està aturat, l'hauràs d'ajudar tota la vida. Si ajudes els empresaris, tindrà feina tota la vida.

Anònim ha dit...

I et penses que no hi ha autònoms que no arriben a ser mileuristes?

Anònim ha dit...

Ja no es que hi hagi autonoms mileuristes, ara hi ha empresaris menysmileuristes, perquè cada mes tenen mil euros mes en els numeros vermells. Però bé, ajudau l'aturat i el NINI, aneu fent.

Anònim ha dit...

Jo soc representant dels treballadors en una empresa i no crec pas k pel fet d dedicar part del meu temps a lluitar perque la gent visqui millor, jo tingui k demostrar a tothom k jo visc molt malament o k visc pitjor k un aturat de santa eugenia. Pero quina hipocresia es aquesta!!! Que passa k un defensor dels drets dels treballadors no es pot menjar un llamàntol o ke? K ens hem tornat ximples? K no podem comprar a mercat el que s'hi ven per tothom o es k ara haurem de fer mercats expressos pels sindicalistes on s'hi vengui lo mes barat no fos cas k a algu li faci mal el cor!
Mireu, estic fart d veure k mig mon es queixa d que el vei estigui millor k ell i k pensi k estaria mes content i seria mes feliç si un representant dels treballadors menjes arros
bullit cada dia i visques mes malament. K passa k com pitjor viuen els demes millor viu un mateix??? Kin egoisme mes gran i kina gran mentida. Ja ho saps camil t'has equivocat d'estrategia per millorar les vides dels demes, per comptes d lluitar pk hi hagi menys atur, menja arros bullit cada dia!!!!