diumenge, 27 de juny de 2010

Vaga general (2): el mercadeig de l'aturat

La reforma laboral suposa la privatització dels serveis públics d'ocupació, i per tant neix el negoci de les persones aturades. En comptes d'invertir més en reforça els serveis públics per puguin fer més i millors polítiques d'ocupació, és situa al mateix rang legal les serveis públics d'ocupació i les agencies d'ocupació amb anim de lucre.
Aquestes empreses d'ocupació podran fer el mateix que els serveis públics: selecció de personal, inserció, formació, contractació, fins i tot el seguiment dels aturats, i per tant si consideren que una persona ha rebutjat una oferta de feina “adequada” li podran retirar la prestació d'atur.
És crearan aturats de primera, de segona i de tercera, en funció d'a on visquis i de la formació que tinguis seràs carn de canó d'aquestes empreses o et deixaran en l'oblit.
Si vius a l'àrea metropolitana de Barcelona i tens formació professional et vindran a buscar totes, i si vius al Ripollès hi has treballat tota la vida al tèxtil o al metall, ja et pots esperar sentat. Aquestes empreses, com totes les empreses privades, la seva prioritat és el màxim benefici amb el mínim cost possible, si tant de formar i trobar feina, és massa temps enfront d'una persona més formada i amb menys edat.
Europa ens diu que el camí de les polítiques d'ocupació és combinar les polítiques d'ocupació amb les polítiques industrials i territorials. I aquí el govern ha agafat el camí contrari, el de la privatització i el negoci del mercadeig de les persones aturades.
Segur que el Diaz Ferran ja està pensant en crear una empresa de col·locació i una ETT's, negoci fàcil i amb la mínima inversió el màxim benefici, l'important és el benefici, tant és que sigui a costa dels més febles de la societat com són els aturats, ell d'això ja en sap un tros, sinó que els hi preguntin als treballadors d'aircomet i viatges Marsans el pirata que és. Aquest serà el perfil d'empresari que tindrà el negoci de trobar-nos feina, aquests empresaris que a mitjans dels noranta van crear ETT's com bolets, només cal recordar que el negoci el feien de la nòmina del treballador.

dilluns, 21 de juny de 2010

Vaga general (1): 70% rebaixes de costos empresarials

Una cosa és clara de la reforma laboral, suposa un rebaixa de costos empresarial sense precedents, mentre ens han volgut vendre la moto que calia fer una reforma laboral, perquè els 4 milions d’aturats que hi han a l’estat, tinguin més possibilitats de trobar feina. Resulta que al que han fet és el contrari, aquesta reforma pot generar més atur via l’estalvi en costos d’acomiadament per part de l’empresa, arribant fins l’extrem que s’estalviaran un 70% de costos en d’indemnitzacions, una pèrdua pel treballador del 45%.
Aquesta rebaixa no només és produeix en la baixada de l’acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat, tampoc és només per la subvenció en diner públic de 8 dies, sinó cal afegir la modificació i ampliació de causes objectives, que farà que la major part dels fins ara acomiadaments improcedents, passin a ser procedents per raons econòmiques o productives, tant sigui dels nous contractes indefinits nous com dels d’abans de la reforma tingui 2 o 20 anys d’antiguitat a l’empresa, per deixar-ho clar una deslocalització serà una causa objectiva d’acomiadament.
Un treballador que cobri un salari de 1500€ mensuals amb una antiguitat de 15 anys, si fons acomiadat improcedentment, 45 dies per anys treballat, cobraria aprox. 33750€, si l’acomiadament ara passa a ser procedent cobrarà 15000€, i si a sobre l’empresa té una subvenció de 8 dies, a l’empresa només li costarà 9000€.
L’empresa tindrà un estalvi del 73% de d’indemnització, i pel treballador una retallada de la seva indemnització d’un 44%. Això, no! Crearem més ocupació. Així, si! Que crearem més atur.

dissabte, 12 de juny de 2010

Reforma laboral més precarietat per tothom

La reforma laboral plantejada pel govern esta feta per tenir contents aquells que fa temps que demanen reformes laborals, reformes que tenen l'objectiu de retallar condicions de treball i no de donar sortida a la crisi econòmica i al canvi de model productiu, vist el vist era previsible, però quedava l'optimisme que al final la reforma servis per crear ocupació i més qualitat en el treball, igual que amb el dèficit han tornat a guanyar els poderoses, que en aquest segur que no els hi retallaran ni salaris, ni indemnitzacions, ni les pensions.
La reforma no és una reforma sinó una retallada en tota regla, no s'han atrevit a proposar formalment el contracte únic, ens l'han colat per la porta del darrera. Només cal lligar un parell de caps, el contracte de foment de la contractació, generalitzat per a tothom 33 dies d'indemnització per acomiadament improcedent i 20 pel procedent, però amb un descompte per l'empresa, pagat pels fons de garantia salarial de 8 dies, per tant des dels punt de vista de costos empresarials queda en 12 dies, la mateixa indemnització que tindran els contractes temporals el 2014, 12 dies, quina casualitat.
Si seguim podriem dir que no s'han atrevit a treure la tutela judicial, però igual que abans ens l'han colat per la porta del costat, 6 mesos de pèrdues són suficients per acomiadar algú, la majoria de sectors d'activitat, treuen els beneficis empresarials en els moments de punta de producció o consum, el comerç per Nadal, el turisme a l'estiu, la venda de cotxe al juliol, l'alimentació per Nadal, i així sector a sector, per tant la resta de l'any no hi han beneficis, i si n'hi han es maquillen, així ja no fa falta tutela judicial, la immensa majoria del acomiadaments improcedents és poden convertir en procedents.
No s'han atrevit a carregar-se la negociació col·lectiva, però l'han colat per la porta de la dreta, portar la flexibilitat salarial i horària a l'àmbit de l'empresa, és un míssil a la línia de flotació dels convenis col·lectius, els treballadors i la representació dels treballadors a l'empresa es trobaran amb el xantatge permanent o baixem salaris o acomiadaments, o fem horaris a la carta de l'empresa o acomiadaments, si la flexibilitat surt de l'àmbit de la negociació col·lectiva sectorial serà més precarietat laboral.
Per tant aquesta reforma suposarà un increment de la precarietat de la gent que ja te feina, els que en trobin feina serà precària, i cap de les mesures és generador de més ocupació.
La reforma ha estat una proposta del govern de l'estat, i per tant els responsables, però també un missatge molt clar als partits polítics, principalment CIU i ERC, si decideixen alguns donar suport i d'altres donar suport a canvi d'alguna retallada més, també en seran igual de responsables.

dimecres, 9 de juny de 2010

Valoració vaga del sector públic

A l’endemà de la vaga general del sector públic ja podem començar a realitzar les valoracions més en fred, es pot considerà la vaga com un èxit tant del seguiment de la vaga, com sobretot de les manifestacions. Aquesta afirmació pot sembla fora de lloc si mirem el que diuen el mitjans de comunicació, però la realitat s’apropa molt més a l’èxit de la vaga i no al fracàs que volen situar el poderosos de la política i de la premsa.
Les dades de seguiment de la vaga oficials estan donades amb l’intenció de distorsionar la realitat, ja que no tot els treballadors del sector públic tenien dret a vaga, concretament tots aquells que estaven afectats pels serveis mínims, un exemple és Ferrocarrils de la Generalitat, tenia decretats uns serveis mínims del 50%, per tant la meitat de la plantilla tenia l’obligació d’anar a treballar, les dades oficials diuen que hi va haver un seguiment dels 40%, per tant aquest 40% és converteix en un 90% de seguiment real.
Respecte a les manifestacions, que cal recorda que a Catalunya majoritàriament es van realitzar a les 12h del migdia, per tant en ple horari laboral, van ser multitudinàries, i a part de la multitud, hi havia un ambient d’emprenyada general com el de la grans mobilitzacions, aquesta manifestació per gent com per estat d’ànim és la que més s’apropa a la de la vaga general del 20J.
Per tant si els governs i especialment el de l’Estat, vol seguir mirant només cap els mercats i les borses s’equivoca, la gent a sortit al carrer i esta disposa a torna a sortir, si els governs es que creuen les seves pròpies mentides de seguiment de la vaga, estaran obviant la realitat de l’emprenyada general, que tot just a començat, i en política obviar la realitat te conseqüències.