dimecres, 9 de juny del 2010

Valoració vaga del sector públic

A l’endemà de la vaga general del sector públic ja podem començar a realitzar les valoracions més en fred, es pot considerà la vaga com un èxit tant del seguiment de la vaga, com sobretot de les manifestacions. Aquesta afirmació pot sembla fora de lloc si mirem el que diuen el mitjans de comunicació, però la realitat s’apropa molt més a l’èxit de la vaga i no al fracàs que volen situar el poderosos de la política i de la premsa.
Les dades de seguiment de la vaga oficials estan donades amb l’intenció de distorsionar la realitat, ja que no tot els treballadors del sector públic tenien dret a vaga, concretament tots aquells que estaven afectats pels serveis mínims, un exemple és Ferrocarrils de la Generalitat, tenia decretats uns serveis mínims del 50%, per tant la meitat de la plantilla tenia l’obligació d’anar a treballar, les dades oficials diuen que hi va haver un seguiment dels 40%, per tant aquest 40% és converteix en un 90% de seguiment real.
Respecte a les manifestacions, que cal recorda que a Catalunya majoritàriament es van realitzar a les 12h del migdia, per tant en ple horari laboral, van ser multitudinàries, i a part de la multitud, hi havia un ambient d’emprenyada general com el de la grans mobilitzacions, aquesta manifestació per gent com per estat d’ànim és la que més s’apropa a la de la vaga general del 20J.
Per tant si els governs i especialment el de l’Estat, vol seguir mirant només cap els mercats i les borses s’equivoca, la gent a sortit al carrer i esta disposa a torna a sortir, si els governs es que creuen les seves pròpies mentides de seguiment de la vaga, estaran obviant la realitat de l’emprenyada general, que tot just a començat, i en política obviar la realitat te conseqüències.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que la gent va sortir al carrer, és evident, diguin el que diguin (hi ha molts interessos en joc).
Que la gent està emprenyada, també.
Que hauríem d'haver estat més, seguríssim.
I, que obviar la realitat en política té conseqüències, és tan cert que a mi, personalment i en aquest Estat d'alternància política i sense opcions de pes al "bipartidisme" existent, aquesta premissa em fa moltíssima por. Tot un repte!