Per construir un estat del benestar català calen més ingressos públics, això que fa uns anys era clar, ara amb la crisi econòmica i la manca de capacitat de recaptació de la Generalitat encara és fa més evident, ara en cap cas pot ser l’actual situació l’excusa per justificar les retallades socials que estem començant a patir, el concert econòmic no és cap píndola màgica en si mateixa, és un instrument que pot ser útil en funció de com s’apliqui.
Perquè imaginem-nos per un moment, que Catalunya té capacitat plena de recaptació i sobretot de definir quina és la fiscalitat que hi ha Catalunya en els conjunt de tots els impostos. I en comptes d’utilitzar aquesta fiscalitat per construir més estat del benestar en educació i sanitat, entre d’altres,.. i en tenir una política industrial pròpia per crear un model productiu focalitzat, en la formació, l’ innovació, la qualitat del producte i de l’ocupació,... ens dediquem a baixar impostos en general, successions, irpf,... i sobretot als que més tenen, quan per poder fer tot això necessitem molts més ingressos.
Per tant el concert econòmic no necessariament és molt més, si senzillament ens dediquem a rebaixar impostos, els famosos 15000 o 20000 milions, es poden quedar en molt més menys, per fer aquest viatge en aquestes condicions no és el que havíem defensat.
Un país amb una fiscalitat baixa, és un país que té menys estat del benestar i que pateix de forma més dura i llarga la crisi econòmica, i en tenim exemples clars. A principis del segle passat es van constituir dos nous estats, i en funció de l’estat social fundacional han tingut histories divergents: Irlanda, amb un fiscalitat molt baixa, que per molts era un referent de miracle econòmic no fa gaire, ara esta intervinguda i amb una crisi molt profunda i l’altra Finlàndia, amb un fiscalitat alta, que te un estat del benestar potent i estar patint menys la crisi econòmica, i per desgràcia nosaltres estem més a prop d’Irlanda que de Finlàndia.
La fiscalitat ha d’estar al servei de garantir l’estat social i d’ajudar dinamitzar l’activitat econòmica, i això només és possible amb una fiscalitat progressiva i justa i més alta que l’actual, l’altre camí en porta a menys estat social i menys activitat econòmica competitiva.
Perquè imaginem-nos per un moment, que Catalunya té capacitat plena de recaptació i sobretot de definir quina és la fiscalitat que hi ha Catalunya en els conjunt de tots els impostos. I en comptes d’utilitzar aquesta fiscalitat per construir més estat del benestar en educació i sanitat, entre d’altres,.. i en tenir una política industrial pròpia per crear un model productiu focalitzat, en la formació, l’ innovació, la qualitat del producte i de l’ocupació,... ens dediquem a baixar impostos en general, successions, irpf,... i sobretot als que més tenen, quan per poder fer tot això necessitem molts més ingressos.
Per tant el concert econòmic no necessariament és molt més, si senzillament ens dediquem a rebaixar impostos, els famosos 15000 o 20000 milions, es poden quedar en molt més menys, per fer aquest viatge en aquestes condicions no és el que havíem defensat.
Un país amb una fiscalitat baixa, és un país que té menys estat del benestar i que pateix de forma més dura i llarga la crisi econòmica, i en tenim exemples clars. A principis del segle passat es van constituir dos nous estats, i en funció de l’estat social fundacional han tingut histories divergents: Irlanda, amb un fiscalitat molt baixa, que per molts era un referent de miracle econòmic no fa gaire, ara esta intervinguda i amb una crisi molt profunda i l’altra Finlàndia, amb un fiscalitat alta, que te un estat del benestar potent i estar patint menys la crisi econòmica, i per desgràcia nosaltres estem més a prop d’Irlanda que de Finlàndia.
La fiscalitat ha d’estar al servei de garantir l’estat social i d’ajudar dinamitzar l’activitat econòmica, i això només és possible amb una fiscalitat progressiva i justa i més alta que l’actual, l’altre camí en porta a menys estat social i menys activitat econòmica competitiva.
