dijous, 21 de desembre de 2006

Formar part d’una estadística o s’ha mort un amic del poble


Sovint ens quedem en el número, sobretot quan parlem de morts en accidents de treball, de transit, a l’Irak,... si són pocs no és tan important ja hi estem acostumats, ara quan passen del miler tothom a córrer.

Però de vegades un d’aquests pots ser tu, o algú molt proper a tu, llavors aquest UN és el més important.
Perquè no perdis algú important, cal treballar per qui no et sembla important, perquè pots ser tu mateix: el d’accident de treball a la construcció, el de l’accident de trànsit,...
Si només penses en tu,
arribarà el dia que només seràs tu,
però com que no hauràs ajudat a ningú,
ningú quedarà per ajudar-te a tu.

Sigues egoista i ajuda a tothom.

En record d’en Kuki un amic de Vallromanes, que ha mort d’accident de treball en la construcció. Quan encara tenia molt per fer i sempre tenia un somriure i una broma.

Cap comentari: