dimecres, 13 de desembre de 2006

La universitat del poble

Ens trobem davant el 30è aniversari de l’escola d’adults de Salt. Algú podria dir que és el moment de la reflexió i el debat, però en aquest cas no és així. Aquesta escola i sobretot la gent compromesa que la fet realitat durant aquests 30 anys tenen/teniu la virtut de saber reflexionar, debatre i actuar sempre des d'una idea de transformació i progrés social.
Cada dia, que l’escola obre, doneu sentit al que són els serveis públics entesos com un instrument de millora de la societat al servei de les persones, indistintament de l’origen i la condició social. Per això, en un moment de grans discursos però de poca acció política per transformar la societat, vosaltres demostreu que el més important en els serveis públics són els objectius, no, com sembla de vegades, que el debat s’acaba en la gestió i l’optimització de recursos, perdent el nord, quan el nord de qualsevol servei públic és la millora de condicions de vida de gent, especialment d’aquelles que més ho necessiten.
No aconseguirem universalitzar el drets i l’igualtat d’oportunitats només des dels discursos, i per això que vosaltres, tot i que el nom oficial és l’Escola d’adults de Salt, la realitat és que sou la universitat del poble. L'educació la dueu a terme a partir de descobrir coneixements, i no “titulitis”, i això és el que fa la gent més lliure, perquè la llibertat i la justícia social s’aconsegueixen des del coneixement dels drets, ja que si no es coneixen no és poden exercir.
Sou universitat del poble perquè treballeu per la integració de la immigració amb drets i deures, i per tant, per la cohesió social del país , i treballeu pel que deia en Joan Fuster, que som un sol poble, quan molta gent, la immigració, que per cert són dones i homes com tothom, la voldria només com una màquina més en les fabriques, i quan s’acaba la jornada laboral s’apaga la màquina i ja està.
Molts no hem passat per les aules de l’escola, però vosaltres ens heu ensenyat què és el compromís polític i la defensa dels drets de la classe treballadora, sempre des d’una visió oberta i plural, moltes de les grans mobilitzacions que s’han fet a les comarques gironines han nascut de l’escola on heu tingut un paper clau, per tant, en aquest sentit feu realitat el que hauria de ser una universitat del poble, un espai d’aprenentatge, de reivindicació i mobilització.

L’educació, cal que entre tothom la situem en el lloc que li pertoca, que és el centre de l’estat del benestar, tot escoltant aquella cançó que diu: “si només els rics estudien, només els rics sabran”.

article meu publicat en el llibre del 30 aniversari, compreu el llibre perquè els ingressos van per l'alfabetització de Nicaragua.

1 comentari:

dolors ha dit...

En Sebas Parra i en Joan Colomer són els que van iniciar, incentivar i promoure el projecte amb visió d' universitat social. Durant temps han treball, i sovint enmig de dificultats i entrebancs, en ell.
Des d' aquest COMENTARI-blog, el meu reconeixement a la seva feina BEN FETA!