L’orient ja no és el que ens havien ensenyat els contes i les pel·lícules, segueix tenint els seus grans encants, tot és entre gran i molt gran, pots passar dels clàxons permanents de la ciutat a els seus jardins de pau i passeig mentre la gent de bon mati fa tai-txi.
Pots anar per la ciutat prohibida a on els emperadors vivien entre el luxe de la privacitat i l’austeritat elegant del seus edificis. Pots intentar fer un tros de la gran muralla, aquella que va resistir prop de dotze segles i pensar en les grans batalles, mentre observes com la muralla és perd en l’infinit, esglaó a esglaó puja i baixa tot un país.
El desenvolupament econòmic no es pot menysprear, ni reduir-lo a la crítica simple, la conclusió és que cal observar i respectar el procés de creixement, que no té res de desordenat, si no estem atents la Xina passarà de l’aïllament al control del món, estem més a prop del darrer que del primer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada