La inflació del novembre

De sortida la baixada de la inflació ha de ser una bona noticia, però l’anunci de l’IPC harmonitzat del novembre en el qual es situarà al 2,4% estatal, és una mala notícia pels que menys tenen i especialment als pensionistes.
Més de la meitat de l’any hem tingut una inflació desbocada ballant amb puntes al voltant del 5%, i amb els pertinents increments de preus, perquè en la societat en que vivim es triga segons a augmentar els preus i una eternitat a baixar-los, el clar exemple és el preu del petroli que tot i la baixada no ha baixat tant a les gasolineres com ha baixat el preu del barril.
En la macro economia la notícia és bona perquè en el trimestre que entrarem o estarem a punt d’entrar en recessió que a sobre tinguem la inflació sense control es podria generar encara més sensació de crisi. Segurament la baixada del petroli és producte de la crisi especialment de la crisi del consum sigui en part real, en de sensació.
Per la micro economia diària és una mala notícia perquè la baixada de la inflació no esta comportant una baixada dels preus del consums més bàsics d’alimentació, roba,... i per tant quan toqui la revisió salarial de les nomines un cop més perdrem poder adquisitiu, i aquest fet és especialment alarmant pels i les pensionistes amb pensions en bona part dels casos inferiors a 1000€, ja que la revisió salarial per part de l’Estat es produeix amb l’IPC del novembre, quan la resta de l’any la inflació era alta o molt alta, per tant el salaris més baixos com són les pensions i els salaris per sota de 1000€ que són els de la majoria seguiran sent el que de manera més clara pateixen la crisi de manera directe.

Jose Elorrieta: el sindicalisme basc

Parlar de sindicalisme basc és parlar de Jose Elorrieta, el secretari general d’ELA, primera força sindical amb el 42% de la representació, avui després de 20 anys d’estar al capdavant del sindicat a deixat pas a una nova generació.
Conèixer Elorrieta és conèixer l’il·lusió, el lideratge necessari en el sindicalisme, la contundència i l’encert les reflexions i les paraules, avui en la seva darrera intervenció ens ha donat una bona mostra d’aquest compromís amb la classe treballadora i la llibertat d’Euskal Herria, el discurs d’ELA força desconegut per a molts, segurament el via necessària per l’esquerra i pels treballadors, des del rebuig inequívoc a la violència i amb compromís inequívoc amb la llibertat, uns fragments del darrer discurs de Jose Elorrieta coma secretari general d’ELA:

-Trepitjant a terra som invencibles
-La practica ens ensenya, aprenem del que veiem
-Sense acció sindical, no hi ha sindicalisme
-No estem d’acord amb la violència i tampoc estem d’acord amb la política antiterrorista
-ETA sobra i fa nosa i l’estatut està mort

UGT de Catalunya demana a l'Estat que aprofiti al màxim la seva capacitat d'endeutament per a rescatar la indústria

Un resum de la roda premsa de presentació del pla d rescat per la indústria:

document integre del pla de rescat per a la indústria

BARCELONA, 24 Nov. (EUROPAPRESS) - UGT de Catalunya va presentar avui la seva proposta per a portar a terme un pla de rescat per a la indústria que inclogui crèdits que garanteixin la liquiditat de les empreses i ajuts a la competitivitat i a la R+D+I, per al que va exigir al Govern que utilitzi la seva capacitat d'endeutament i injecti fons públics. Segons el secretari de coordinació sectorial del sindicat, Camil Ros, l'endeutament actual de l'Estat arriba a el 35% del Producte Interior Brut (PIB), però va recordar que la normativa permet arribar al 60% del PIB, pel que va demanar que el Govern faci ús d'aquesta possibilitat per a dissenyar, d'acord amb els agents socials, línies "clares" de política industrial. Així, va apuntar que els recursos per a rescatar a la indústria haurien d'arribar de fons públics dels governs (tant estatal com autonòmic) i va afirmar que una part dels recursos del pla de rescat a la banca "també haurien d'arribar amb urgència a empreses i famílies perquè no resulti un fracàs". Ros va alertar que el PIB industrial, que representa el 50% del PIB català, "ja està en crisi perquè acumula dos trimestres consecutius amb resultats negatius" i en el tercer trimestre "es va acostar al -3%", va afegir. Va assegurar que un pla que ajudi a la indústria "vindrà a reactivar al conjunt de l'economia". UGT de Catalunya va subratllar la necessitat que el pla se centri en sectors especialment castigats per la crisi, com és el cas de l'automoció, i urgeix que es consensuï amb els agents socials abans de Nadal per a evitar que els efectes de la crisi i la falta de liquiditat "afectin als comerços i frenin el consum". Segons els càlculs del sindicat, al novembre els ERO entrats a la Conselleria de Treball afecten a 6.600 persones, el que se suma a les 5.600 afectades a l'octubre i demostra que la crisi ha entrat "en una deriva galopant sense que hagi sensació que vagi a anar a menys", va lamentar Ros. Va assegurar que "més de la meitat" dels ERO són de suspensió temporal, pel que va advocar per frenar aquesta tendència amb altres fórmules. El responsable de coordinació sectorial d'UGT de Catalunya va proposar que algunes de les fórmules a seguir per l'Administració poden ser l'entrada en el capital d'algunes empreses, tal com va apuntar el conseller d'Indústria la setmana passada; els crèdits a llarg termini per a finançar I+D i, especialment, els crèdits a curt termini per a finançar el capital circulant. "Algunes empreses ja han manifestat els seus problemes per a afrontar el pagament de les nòmines de desembre, on es concentren la majoria de pagues dobles", va sostenir la secretària general de la Federació del Metall, Isabel Martínez, que va apostar per analitzar "una per una" la situació de les empreses per a no confondre a les quals es troben en dificultats per la falta de líquid de les quals "no han fet els deures i ara sofreixen les conseqüències. MESURES DAVANT ELS ERO Martínez va demanar que els ERO temporals presentats per empreses per a enviar a la plantilla a l'atur durant uns dies en 2009 "no es comptabilitzin" en la reducció de la prestació d'atur. Va assenyalar que el sindicat va fer arribar aquesta proposta al Govern per a evitar que aquests empleats que es veuran afectats per expedients temporals "vegin el seu comptador de prestació d'atur a zero" i que se'ls conservi tot el període d'atur generat amb el seu treball.
A més, la secretària del metall va sol·licitar que l’Inspecció de Treball en funcions de guàrdia hauria de poder recollir el testimoni de treballadors de petites empreses que veuen com es para la producció i no tenen treball sense estar formalment acomiadats. "En aquests casos que el cap no compareix, l’inspecció hauria de poder dictar una resolució d'urgència perquè els treballadors poguessin cobrar l'atur", va constatar.

Pirelli: abans i ara

Pirelli sempre ha estat coneguda no només pels seus neumàtics, sinó també pels seus calendaris, aquells que es trobaven ens camions i tallers de cotxes, mes a mes anaven girant els fulls i una nova imatge eròtica femenina apareixia.
Però aquells temps n’han portat d’altres, ara és coneguda per voler acomiadar treballadors, sota el fals argument de la crisi, ja que és una deslocalització sense escrúpols. Després de signar un pla de futur a Catalunya, amb una fàbrica nova, la qual les administracions han fet tot els passos per la requalificació dels terrenys, de sobte just abans de l’estiu apareixen amb la notícia dels acomiadaments. Els treballadors no han parat de mobilitzar-se, al Bages i a Barcelona, i cal continuar les mobilitzacions, han tingut entre cometes la mala sort, de que bona part de les mobilitzacions han quedat eclipsades per l’expedient sense escrúpols de la Nissan, però el de Pirelli és igual o pitjor.
La darrera acció, que segur que no serà l’última, de la secció sindical de la UGT – Pirelli i l’Avalot ha estat aprofitant que a l’empresa presentava el famós calendari, han creat un calendari més proper a la realitat sota el títol menys tetes i més treball.

El telepits de la crisi d’un dia

Aquest és un clar exemple de com la crisi dia a dia va destruint llocs de treball, aquests són els teletips de les agencies ACN, EFE i EP d’avui i cada dia és igual o més:

-Ceràmiques Sugrañes presenta un ERE para despedir a 84 trabajadores en Cerdanyola del Vallès

-L'empresa Gonvarri, dedicada a la fabricació de components per a l'automòbil, ha presentat avui als sindicats un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) temporal per acomiadar durant 70 dies a 200 treballadors de la seva planta de Castellbisbal (Vallès Occidental).

-Mahle presenta un segon ERO per acomiadar durant una setmana 459 treballadors

-Uns 300 treballadors del moble de les Terres de l'Ebre poden quedar afectats per suspensions temporals de contractes

-El 90% de les empreses del sector comerç no ampliaran plantilla per Nadal, segons la UGT

-La UGT denuncia falta de centres de formació per a aturats al Vallès Oriental

-Uns 200 treballadors es manifesten a Barcelona contra l'ERO d'ONO

“La Caixa” de quin costat està?

El holding d’inversions de “La Caixa” Criteria, i el seu President en concret declarava amb tota la tranquil·litat del món, que Port Aventura estava a la venda, aquesta declaracions en el marc de que les inversions de “La Caixa” que tenien que tendir més cap les inversions financeres que les industrials.
Port Aventura és un exemple clar d’una bona inversió tant per la creació d’ocupació directa com per la dinamització econòmica del territori, en aquest cas el camp de Tarragona.
A les caixes d’estalvis els accionistes som la gent que tenim les nostres llibretes d’estalvi o poc estalvi, no un grup d’accionistes que busquen el màxim rendiment dels seus dividends, les assemblees generals i els consells d’administració estan formats també en part per representants de les institucions polítiques i per tant dels partits polítics.
Per tant les inversions de les caixes d’estalvi han de ser estratègiques no per la màxima rendibilitat, sinó sobretot per invertir en aquelles activitats econòmiques i industrials clau per l’economia i l’ocupació de Catalunya, l’important és entrar en els consells d’administració d’empreses estratègiques catalanes o de multinacionals que tenen centres de treball a Catalunya, si estem allà a on és decideix el nostre futur industrial, podrem decidir sobre ell, si no hi som anem com anem, i les caixes d’estalvi es demostra que podrien fer millors inversions de les que fan.

G 20 i uns quants més per ben poc

Difícilment els responsables del desgovern mundial encapçalats per en Bush podia donar grans solucions, però com que havien insistit tant, finalment s’esperava alguna resposta per la reconstrucció de món econòmic i polític.
Però només començar ja ens diuen que canvis els mínims per damunt de tot garantir la famosa llibertat del mercat, llibertat que només afecta els que més tenen.
Queda clars que els responsables polítics de la crisi mundial han perdut l’oportunitat, si la conclusió és que es tornaran a trobar l’any que ve, l’únic que tindrà de bo es que en Bush ja no hi serà, però segurament serà massa i també milers de llocs de treball tampoc.Davant del fracàs dels G-20 i els seus amics, cal plantejar com construïm un nou sistema mundial a on el centre siguin les persones i el progrés, cal que des de les organitzacions socials del món especialment la internacional de sindicats CSI, assumeixin el repte de liderar les propostes pel canvi, cal passar de la resignació a l’actuació.

La industria ja està en recessió

Article publicat a crònica.cat

Diuen que entre aquest trimestre o el següent Catalunya entrarà en recessió –dos trimestres consecutius amb creixements negatius- però a hores d’ara i per desgracia ja podem afirmar que la industria està en resecció, el II trimestre del 2008 el PIB va ser un de -2,1 i el tercer trimestre la dada avançada la situa en un -2,8, i algun analistes afirmen que encara pot ser pitjor.
La industria –estricta- a Catalunya suposa aproximadament un 50% del PIB i si li sumem les empreses de serveis a les empreses en apropem al 66% del PIB. En aquest moments podem afirmar que la meitat de Catalunya està en recessió que per si no fos suficient problema, aquesta meitat el tractora de la major part de l’economia catalana.
A Catalunya tenim de manera clara unes quantes crisis: la crisi immobiliària, la crisi financera, la crisi de les deslocalitzacions, la crisi en el consum,... i cal afegir que com no hem fet els deures en creu un nou model productiu amb més qualitat i competitivitat, la crisi segurament en cara serà més profunda.
L’altra dia escoltava una manera molt gràfica d’explicar la situació actual: hem patit un tsunami, segurament ja ha passat- l’aigua encara no ha marxat, no serà fins llavors quan veurem la magnitud de les destrosses, que com preveu que seran moltes més que fins ara.

Puja l’atur i baixa la venda de gandules

Que aquesta crisi és diferent de totes les altres cada dia està més clar, uns teoritzant sobre el sistema financer i a on estant els diners, d’altres amb en Pep Bou buscant la bombolla immobiliària perduda,...
Però el que ha estat clau per definir que aquesta crisi és diferent, ha estat que es constata per desgracia el creixement espectacular de l’atur, no ha fet pujar els índexs de ganduleria, sinó al contrari empreses del sector de les gandules han tingut que fer un expedient de suspensió d’activitat fins al mes de març -veure el punt del 12 de novembre-.
Per tant no es podrà acusar, amb tanta alegria com fins ara, que la gent aturada no treballa perquè no vol i que per tant són uns ganduls que volen cobrar de l’estat i no volen treballar.
Si com a mínim aquesta crisi serveix per trencar tòpic alguna cosa haurem guanyat, perquè perdre segur que perdem molt.
Diuen que el proper sector ha presentar ero’s de suspensió d’activitat serà el dels tamborets dels bars, ja que els aturats tampoc es passen tot el dia al bar.

L’amor en temps de revolució

“la millor qualitat d’un veritable revolucionari és un gran sentiment d’amor; d’amor per l’humanitat, per la justícia i per la veritat”
Em quedo amb aquesta frase del Che, en la primera part de la pel·lícula del Che, el argentino, una pel·lícula de contrastos, de lluita de compromís, de símbols,.... veurem com acaba la segona part.
Aquesta frase dona dimensió humana i real a tota aquella gent que lluita per les llibertats.
L’amor com la millor arma ideològica per estimar a les persones i el món que ens envolta.
Compromís, lluita, llibertat, justícia, democràcia,... moltes paraules importants i necessàries, però segurament la humanitat dels grans homes i dones s’ha de mesurar per l’amor, per les coses en que lluiten i amb l’amor segurament les van aconseguir.

Segurament amb tendresa i ser pròxim al que pateix, tu també pateixes, tu també lluites, tu ets ell, ell ets tu,... si no creus i estimes amb els que lluites, difícilment guanyaràs a la injustícia, difícilment arribaras a la victòria, amb amor va arribar la victòria del Che "fins a la victòria sempre".

Serrallonga i Obama

A les muntanyes de les Guilleries diuen les llegendes hi vivia un home, que robava als diners als rics per donar-ho als pobres, diuen que lluitava contra la noblesa que oprimia a la gent humil.
Diuen que dels carrers de Xicago ha nascut una nova llegenda és diu Obama, i ens expliquem que construirà un nou ordre mundial, que s’eradicarà el racisme i que sobretot ens fara sortir de la crisi.
M’agraden les llegendes, m’agraden els grans lideratges, m’agrada quan se’ns expliquen aquestes grans històries. Aquestes setmana ha renascut gràcies a tv3 un mite de la nostra història: en Serrallonga, aquesta setmana també els nord-americans han fet neixer un nou mite: en Obama.
El gran dubte de les grans llegendes i el grans mites, és que hi ha de cert, que de somni, que hi ha d’esperança,... Però el que si que és cert, és que necessitem molts Serrallongues siguin d’aquí o de l’Atlàntic enllà.

En defensa de l’industria

Prop de 40000 treballadors i treballadores pels carrers de Barcelona, en defensa de l’industria i l’ocupació Defensant el lloc de treball però també un model de societat, aquella societat basat en l’economia productiva i per tant per un model productiu que tingui com a columna vertebral la industria, aquella industria, generadora de riquesa, ocupació de qualitat i equilibri territorial.
Aquest és el tret de sortida de més mobilitzacions, no volem culpables sinó solucions a la destrucció d’ocupació que estem patint, volem que els recursos públics vagin adreçat a mantenir i crear ocupació, si la gent no perd la feina, politiques socials de risc no seran tant necessàries.
De moment als governs exigim polítiques decidides –com el pla de rescat de l’industria- la responsabilitat dels governs es donar respostes per poder superar aquesta situació, si no veiem respostes més endavant, ja no només exigirem, sinó també denunciarem i mobilitzarem encara més.
Els governs no són responsables de la situació, ara si que es poden convertir en els responsables de no donar solucions, o que les solucions només beneficiïn a quatre de banc i empreses.
Estem disposats a negociar solucions però al mateix temps no pararem de mobilitzadors, en aquest moments calen propostes, mobilització i negociació i mobilització,...

De tots sants a Nadal

Quan encara estem amb la digestació dels moniatos i els panellets, quan a Girona tot just es comencen a desmuntar les barraques, la febre consumista no descansa, a carrers comercials de Girona i suposo que també de Catalunya, hi ha un allau de camions petits amb llistella que comencen a col·locar aquestes meravelloses llums de Nadal, amb els seus colors i la modernitat dels seus disseny, que no és un nou disseny de retro dels 70 i 80 sinó senzillament són d’aquells anys, el pla renova encara no ha arribat a les fantàstiques il·luminacions nadalenques.
Tothom està immers en aquesta crisi cada dia més important, al mateix temps cada dia més sobredimensionada, però l’espiritu navidenyu no té manies ni complexos, ni s’espera ha passar el pont de la purisima, ha decidit que per si un cas ataca a la directe, una estratègia que se li pot tornar en contra però tant és, el repte és que la febre consumista guanya al tremolor de cames de la crisi.
Primer seran les llums de Nadal, després vindran els anuncies de torrons, després de cd’s i colonia, de joguets també, i així anar creant la necessitat de consum, si ens endeutem millor així tindrem més a deure, el regal si poden ser sense utilitat pràctica millor.
Potser els estretegues nadalencs se’ls h ha anat una mica la ma, només faltarà que just quan acabi l’espiritu navidenyu, ja ens comencin a parlar de les que cal fer entre processó i processó de setmana santa.

Temps de pluja

Aquella escalfor mentre de fora et ve el soroll d’una pluja intensa, ens llevem, hem perdut la claror del diumenge solejat, els trons i la pluja la música del mati i els llamps la seva llum.
El poeta cantava que al meu país la pluja no sap ploure o plou poc o massa, si plou poc és la sequera si plou massa és la catàstrofe, qui portarà la pluja a escola?
La pluja silenciosa i constant aquella que va fent arreu, que omple a on a d’omplir i rega allà a on ha de fertilitzar per què creixin nous i vells colors, aquesta pluja que arriba a les arrels més llunyanes perquè continuen els vells arbres i en neixin de nous amb nous fruits.
Aquella pluja intensa de sobta molesta, però que l’endemà veus com s’ha emportat el sobrer, ha deixat el necessari el més arrelat del que tenim, la pluja i el vent de vegades molestos de vegades necessari.
La pluja que no volem és aquella que ens destrossa els camins, que ens inunda els pobles, que s’emporta allò més apreciat i ens deixa el dolent, que no ens deixa caminar ni per prats ni camins, que ens canvia el paisatge verd pel de la desolació.
Moltes pluges necessitem per seguir caminant, per seguir creixent, per seguir compartint, per seguir construint,... sapiguem destriar les pluges que volem en cada moment, de vegades necessitem un bon xàfec, de vegades la pluja fina, segur que després de la pluja torna a sortir el sol.