El to de les reivindicacions patronals esta pujant, fins i tot era estrany el mig silenci que tenien a finals d’any, i passen de demanar suport públic que segurament es plantejable i necessari a anar a les reivindicacions clàssiques i antiquades com són la retallades de costos socials i l’acomiadament gratuït.
Els problemes de l’actual crisi no són els costos laborals, sinó la manca de crèdit i la davallada en el consum, per posar un exemple de referència: els costos laborals en l’industria es situen al voltant del 7% i en el cas d’una televisió d’última moda només l’1% per cada tele, per tant la sortida a la crisi cal buscar-la en els problemes que la generen.
Fins i tot és un error estratègic passar de demanar liquiditat a demanar l’acomiadament gratuït, ja que els governs saben que porta a la discussió i mentre sindicats i patronals discuteixen a ells els baixa la pressió que podríem fer sindicats i patronal demanant liquiditat pot passar que els governs no facin ni una cosa l’altra amb l’excusa de la confrontació.
L’abaratiment de l’acomiadament pot ser devastador pel mercat de treball i més en uns moments de crisi com l’actual, la major part de la gent aturada el seu darrer contracte de treball o era temporal o amb poca antiguitat, és a dir el més barat, per tant si tot l’acomiadament fos més barat l’atur en aquest moment encara seria més elevat, a part s’està demostrant que les empreses amb deixat de contractar tant temporals com fixes, acomiadament.
Si anem cap a l’acomiadament gratuït quin valor tindrà el treball, a més inseguretat a la feina la gent treballa millor, més aviat el contrari podem tenir encara més problemes de competitivitat i productivament, el treball no es pot convertir en un kleennex.
Els problemes de l’actual crisi no són els costos laborals, sinó la manca de crèdit i la davallada en el consum, per posar un exemple de referència: els costos laborals en l’industria es situen al voltant del 7% i en el cas d’una televisió d’última moda només l’1% per cada tele, per tant la sortida a la crisi cal buscar-la en els problemes que la generen.
Fins i tot és un error estratègic passar de demanar liquiditat a demanar l’acomiadament gratuït, ja que els governs saben que porta a la discussió i mentre sindicats i patronals discuteixen a ells els baixa la pressió que podríem fer sindicats i patronal demanant liquiditat pot passar que els governs no facin ni una cosa l’altra amb l’excusa de la confrontació.
L’abaratiment de l’acomiadament pot ser devastador pel mercat de treball i més en uns moments de crisi com l’actual, la major part de la gent aturada el seu darrer contracte de treball o era temporal o amb poca antiguitat, és a dir el més barat, per tant si tot l’acomiadament fos més barat l’atur en aquest moment encara seria més elevat, a part s’està demostrant que les empreses amb deixat de contractar tant temporals com fixes, acomiadament.
Si anem cap a l’acomiadament gratuït quin valor tindrà el treball, a més inseguretat a la feina la gent treballa millor, més aviat el contrari podem tenir encara més problemes de competitivitat i productivament, el treball no es pot convertir en un kleennex.
2 comentaris:
Posats a fer, privatitzem la sanitat. Qui tingui peles que es pagui el metge i qui no doncs.. que es foti. Ah i prevenció laboral contra la sinistralitat? que és això? va home va!! diners malgastats pels empresaris, caram!. Total si un manobre cau des d'una bastida després de dinar, el més probable és que hagi begut més del compte.
La crisi no la podem pagar els treballadors, nosaltres no som els culpables i si han fet una gran festa durant aquests anys els emprsaris ara que se la paguin.
Hi ha empresaris amb 2 o 3 trballadors que els veus amb grans cases, amb cotxes de marca i això són els diners que havien d'haver invertit en els negocis, però clar , beneficis cap a casa i res a l'empresa i ara demanem liquiditat
Publica un comentari a l'entrada