Després de la línia final de la mar, que hi deu haverCom definiries l’impacte del sol radiant en el teu cos
Quina musica sona quan la pluja cau constant i delicadament.
Si la natura ens aporta pau, perquè la destrossem
Si la paraula tranquil·la ens agrada, perquè cridem
Si la carícia ens relaxa, perquè ens peguem.
Si l’amistat és el millor, perquè ens discutim
Si hi ha més coses que ens uneixen, perquè busquem el que ens allunya
Si podem fer un món millor, perquè no fem res.
Segur que darrera la mar hi ha el que busquem, no paris de navegar.
8 comentaris:
Navegar sense rumb pot ser divertit però té el perill de perdre't i esdevenir un nàufrag. Sovint necessitem compaginar la bruixola , amb el vent i el cel per esdevenir bons navegants.I recorda, darrera la mar sempre hi ha més mar!!!
A la primera estrofa: un plaer immens ... Per tant... no pararé de navegar.
I, a més a més, continuaré treballant aquí, per poder deixar a la gent que no navega, que no té aquesta sort, un món millor... un petit plaer.
Per mi la primera estrofa,també ,la primera estrofa un plaer!
jo també continuaré treballant-com diu en Raimon !!!
Potser quan tens la sensació de naufrag, apareix el vent de darrera el Canigó i et porta al port desitjat o a la illa somiada.
dedicat al primer-a anonim-a als les dos-dues següents gaudiu dels plaers de la natura i la lluita
Només??!?! Se m'acut, a mode d'exemple, sense voler esgotar totes les possibilitats i a part de la natura i la lluita, que és el que ens deixes, una passejada per la meva ciutat, una bona cançó, un bon llibre, una pel·lícula, un bon partit de futbol amb amics, una orxata o un cafè amb amics en una terrasseta al sol i si pot ser mirant al mar, un parxís, una bona conversa, una mirada serena, un somriure sincer, una carícia, un ball proper, un petó o molts ... el balanç del final del dia quan veus que guanyen les coses positives ... totes aquelles petites coses que et porta el destí i aquelles que te les treballes i finalment les tens
Gracias por la referencia bibliográfica. He estado en Gerona y me hubiera apetecido leer algo de Pla durante mi estancia allí. No pudo ser pero anoto el libro.
Navegarem ,navegarem mar enllà i potser, canviant de rumb tantes vegades com faci falta.
De vegades després d'una tempesta te'n adones que el rumb era equivocat i cal albirar a nous horitzons.
Però si has confiat en el vent i t'ha traït, quan el vaixell es recupera de la possible destrossa hauràs de canviat el rumb o no,però hauràs de cercar l'horitzo de noves perspectives.
La linea del mar és a l'infinit igualment així l^esperança d'arribar.hi és sempre present , però també tots sabem que és imaginària,
Són il.lusions mantingudes durant llargs instants
Ja has anat a Cam Boadas a beure'n?
Publica un comentari a l'entrada