El 7 d’octubre és la jornada mundial pel treball digne, sindicats d’arreu del món han convocats per la Confederació Sindical Internacional CSI ens mobilitzarem per la defensa del treball digne arreu del món.
La crisi mundial, malgrat ens diguin que les dades macroeconòmiques mundials ja han sortint de la recessió, l’únic que ha sortint de la recessió són les dades, perquè les persones seguim patint la cruesa de la crisi amb el creixent atur a Catalunya o l’explotació laboral a molt països del món.
No ens hem de tancar en la nostra realitat més propera, i més amb aquesta crisi, evidentment cal exigir al governs més propers millors politiques per sortir de la crisi, però no hem d’oblidar que la crisi és mundial i que originàriament la manca de regulació en el sistema financer ha provocat una especulació sense precedents.
Per trencar amb la tendència destructiva cap a les persones de la globalització, cal noves regulacions i nous instruments mundials que garanteixen que els drets dels treballadors arreu del món no són incompatibles amb els nous mercats econòmics mundials.
Cal trencar amb l’hipocresia de que si jo tinc una feina estable perquè m’haig de mobilitzar pel meu veí que esta a l’atur o pel nen que pateix l’explotació infantil, doncs cal fer-ho perquè si algun dia necessites que algú es mobilitzi per tu, potser llavors no hi haurà ningú, per exigir solidaritat primer cal donar-la.
La crisi mundial, malgrat ens diguin que les dades macroeconòmiques mundials ja han sortint de la recessió, l’únic que ha sortint de la recessió són les dades, perquè les persones seguim patint la cruesa de la crisi amb el creixent atur a Catalunya o l’explotació laboral a molt països del món.
No ens hem de tancar en la nostra realitat més propera, i més amb aquesta crisi, evidentment cal exigir al governs més propers millors politiques per sortir de la crisi, però no hem d’oblidar que la crisi és mundial i que originàriament la manca de regulació en el sistema financer ha provocat una especulació sense precedents.
Per trencar amb la tendència destructiva cap a les persones de la globalització, cal noves regulacions i nous instruments mundials que garanteixen que els drets dels treballadors arreu del món no són incompatibles amb els nous mercats econòmics mundials.
Cal trencar amb l’hipocresia de que si jo tinc una feina estable perquè m’haig de mobilitzar pel meu veí que esta a l’atur o pel nen que pateix l’explotació infantil, doncs cal fer-ho perquè si algun dia necessites que algú es mobilitzi per tu, potser llavors no hi haurà ningú, per exigir solidaritat primer cal donar-la.
11 comentaris:
Hola Camil,
M'agrada especialment l'últim paràgraf. Apel·lar el sentiment de col·lectivitat i la importància de donar abans de rebre (solidaritat).
Salutacions i sort!
Gerard
Seria fantàstic poder "globalitzar" les condicions de treball dignes dels treballadors que les tenen cap els que no.
Seria fantàstic que totes les empreses tinguessin instaurats els seu mecanismes de responsabilitat social empresarial, voluntàriament, sense obligació.
Seria fantàstic que tothom, empreses, països ... col·laboressin voluntàriament en la creació d'instruments que pal·liessin les conseqüències negatives de la globalització.
Seria fantàstic ...
Però com tot això està al món dels somnis, mobilitzem-nos!!
Seria fantàstic que el teu treball esdevingués digne per a mi....
Et trobo a faltar i la vida passa sense sentit.
De les prioritats ... o l'escala de coses importants
Steve Jobs, viu cada dia, des de jove, com si fos l'últim de la seva vida, tractant de trobar i fer allò que realment val la pena.
Jo, em pregunto què no podem deixar pel camí ... Ser feliços.
Això, implicaria, ajudar i fer feliços als que ens envolten; i, gaudir de tots aquells petits regals que sense esperar-nos ens fa la vida i de tots aquells somnis, pels que lluitem i, finalment, aconseguim.
somiar, fer i rebre regals cada dia
dubtar ... freqüentment
equivocar-se ... constantment
intentar-ho de nou... sempre
Però no tothom tenim les mateixes prioritats, ni som feliços de la mateixa manera...
Potser ... cal esperar, potser ... cal acceptar, potser ... cal lluitar, potser... ens fabriquem masses potsers.
Salutacions, ei!!! torna a posar-nos alguna cosa interessant al bloc!
Carai Camil! Després d'aquestes incursions en el blog , et cal posar quelcom romàntic per fer gaudir aquests cors perduts ! Potser una narració poètica? Pot ser un poema narratiu? Pot ser una foto del mar? Pot ser un paisatge dscriptiu? Potser tants potsers... Tu mateix sobta-ns!
Això mateix, deixa't de potsers i sobta'ns!!!
Noi, totes estem a l'espera i tu res de res . De farra per Girona? o per BCN?
Sí, si, això escriu, escriu.
Per què estas tan gandul?
Continues sense inspiració o la frra dura des de fa 15 dies ?
Avui és dissabte ? Que estas de vacances? A Madrid? A BCN? A ..? ROS reacciones?
Avui he tingut un dia dur, cansat, i quan he arribat a casa i he tornat a llegir el post i els comentaris, malgrat que reconec que les coses cada cop estan pitjor i que la classe treballadora ens haurem de plantejar ben seriosament com plantar cara i lluitar de manera col·lectiva pel nostres drets que, ara, ens volen retallar, entre ells, el dret al treball digne, he recordat què no puc deixar pel camí i com ...i he somrigut.
Publica un comentari a l'entrada