diumenge, 18 d’octubre de 2009

El binomi “actua socialment, pensa nacionalment”

El diari Avui, publica un article de Jordi Font titulat: social? Nacional? I a on fa una referència a la frase d’aquest bloc “actuar socialment, pensar nacionalment”, aquí uns fragments de l’article:
.....
POTSER PER AIXÒ, AVIAT va irrompre el binomi invers: "Pensa localment, actua globalment", és a dir, no perdis de vista la teva realitat concreta, que és la mesura humana de què disposes, i fes perquè els projectes globals no laminin la diversitat sinó que la incloguin. O, encara, a cavall de l'empirisme que inspira aquest binomi: no hi ha veritats absolutes, no et refiïs de les abstraccions, dels discursos rodons, acabats, sense escletxes, són un autèntic perill. La veritat, sempre provisional, només s'obté per aproximació, a partir d'allò que som capaços de contrastar, de verificar, per mitjà de l'experiència. Un model general que no dóna resposta als problemes concrets no serveix de res; en paraules d'Epicur el Vell: "Vana és la paraula del filòsof que no sap alleugerir el sofriment dels homes".
M'HI HA FET PENSAR UN ALTRE BINOMI que he ensopegat en franquejar l'interessant blog de Camil Ros, jove dirigent sindical de la UGT i home del catalanisme radical: "Actua socialment, pensa nacionalment". És tracta d'un binomi fill de l'anterior, que també apunta a la saviesa de l'experiència enfront de les febres de la raó, tot aplicant-ho al duet social/nacional. Ve a dir-nos, entenc, que cal pensar el país a partir d'opcions socials prèvies i que pensar el país en abstracte ens pot dur a trinxeres socials insospitades, que poden no ser tampoc les més convenients per al país. Ell, òbviament, opta per pensar el país amb els peus afermats al terra del compromís social, de les necessitats i desitjos del poble ras, de la gran majoria popular que dóna a la causa nacional la seva més ampla fonamentació i la seva màxima força, evitant de caure en abstraccions etèries, que sobrevolen la realitat i que poden fracturar el gran conglomerat popular on es fan i es desfan les nacions.
.... llegir article complert

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En el dia a dia, ens trobem, entre altres coses, monomis, binomis, trinomis i, inclús, amb sort, polinomis. Tots tenen com a característica comuna que hem de trobar la/les incògnita/es, i que si t'agraden, a més difícils ... més addictius.

Anònima ha dit...

Camil,desitjo que acceptis el repte de l'endevinalla o enigme que t'envien i que et serveixi per descobrir que darrera el teu misticisme sempre hi ha una noia a punt de treure't el vel. Jo en soc la segona! Qui més s'hi apunta?

Anònim ha dit...

Vaja, Camil!! M'agrada molt el teu bloc, perquè és divertit, enginyós i compromès. És com una escala de veïns en que tothom anem parlant, ens anem relacionant (sembla que fins i tot ens coneguéssim)i sobretot et piquem i provoquem per a que continuïs escrivint.
Ja saps el que toca... vinga va escriu alguna cosa irònica i divertida com tu saps!
Ptons