Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.
Si cada dia el llegim i sobretot el possem a la pràctica, potser el món aniria millor
2 comentaris:
Ups, genial! l'actitud de humilitat, entrega i servei als altres, què difícil de trobar i de complir!
aparta l’or, la son i el nom
Tant que els agrada als polítics de citar els poetes, però jo crec que no se'ls llegeixen habitualment.
Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
Publica un comentari a l'entrada