Catalunya ha perdut el 20% de l'ocupació industrial

100.000 llocs de treball són els que s'han perdut a l'industria catalana entre l'any 2008 i el 2009, un 20% del total, allò que va començar com una crisi financera i immobiliària ha impactat de ple en el cor de l'economia productiva, els 100.000 de treball destruïts si els amplien a les empreses de serveis a les industries es converteixen en 166.000.
Però no tota la destrucció d'ocupació ha estat per la crisi econòmica ben be, una part han estat o acomiadaments preventius o reestructuracions encobertes, ja que el 60% d'aquest acomiadaments es va produir el 2008 abans o just en l'inici de la crisi, i també afegir que hi ha hagut més destrucció d'ocupació que pèrdua de pes econòmic, el PIB industrial el 2008 va caure un 2,5% i el 2009% un 12,9%, mentre que l'ocupació ha arribat al 20%.
La crisi a la industria és dura i encara continua, pràcticament tots els sectors han quedat afectats, excepte l'alimentació i el farmacèutic, tots tenen resultats negatius i tots destrueixen més llocs de treball que pes econòmic perdent, per tant tot i que l'industria és de l'àmbit amb millors relacions laborals, també hi ha males practiques empresarials, que aprofitant el paraigües de la crisi, s'han dedicat a acomiadar gent sense causa, amb l'excusa de la liquiditat i de la baixada de vendes, amb acomiadant via individual o col·lectiva, la gent amb més antiguitat o que no agradava.
Amb la reforma laboral aquests acomiadaments preventius o reestructuracions encobertes encarà podran ser més, ja que amb la modificació de causes d'acomiadament, aquest serà més fàcil, ara ja les deslocalitzacions tenen cobertura legal, i més barat ja que els costos d'acomiadament en baixat un 56%.
Hem de salvar a l'industria, amb polítiques industrials que vagin cap al canvi de model productiu, però també hem de salvar l'industria d'aquelles empreses que no aposten per la qualitat i l'estabilitat en l'ocupació, com es demostra en aquest informe. El sindicalisme sempre serà un aliat de l'industria com a motor de l'economia del país, però tampoc deixarem de denunciar les males practiques laborals a l'industria també.

veure informe complert sobre l'ocupació en l'industria

Vaga general (3): xantatge empresarial

,Aparentment passa desapercebut per la majoria de la gent, amb aquesta reforma laboral el “ordeno y mando” ha guanyat encara més mando del que tenia, fins ara la flexibilitat de salari i de distribució irregular de la jornada, només és podia acorda en l'àmbit de la negociació col·lectiva sectorial, i per tant hi havien unes causes i uns mecanismes a complir, ara no, l'empresari per intuïció patronal, podrà aplicar les rebaixa de salari o la jornada que li plagui en l'àmbit de l'empresa sense ni control, ni causa.
Portar a l'àmbit de l'empresa la clàusula d'inaplicació salarial -congelar o baixar el salari- o la distribució irregular de la jornada -bosa d'hores o l'empresa decideix les hores que fas cada dia-, és instaurar el xantatge empresarial a les empreses, especialment a les petites, per molt que la reforma diu que s'haurà de negociar amb la representació dels treballadors a l'empresa, a la pràctica l'empresa dirà o baixem salaris o haure d'acomiadar gent, o feu l'horari que jo vull o haure d'acomiadar, tot això sencer necessitat de justificar clarament les causes econòmiques o de producció.
Davant del xantatge molta gent es veurà obligada a signar, amb el problema de que si hi ha acord, des de fora, el sindicats, no podrem denunciar que se'ns justifiquin les causes, només si hi ha una qüestió de dret, per tant ho tenen lligat per dins i per fora. Aquesta arbitrarietat segur que porta molta conflictivitat tant a dins com afora de l'empresa.
La congelació o rebaixa de salari o les bosses d'hores, han de ser mecanismes per situacions clarament excepcionals, a on no prendre algun tipus d'aquestes mesures pugui suposar la destrucció d'ocupació, no una barra lliure a gust de l'empresa, per això la negociació col·lectiva feia la funció de garant de que hi havien causes, i és un àmbit a on la negociació és més d'iguals, per tant l'acord més real.

Seguirem decidint

Aquest país ni s'atura, ni l'aturen, i si l'adormen es tornar a despertar. Aquest país que el volen dividir: és un sol poble, que sap trobar quan cal tot allò que l'uneix.
Aquest és un gran poble, he vist molta gent junta i caminant endavant: gent jove, gent gran, gent del nord i gent del sud.
La gent vol viure en pau, la gent no vol que d'altres els hi diguin el que han de fer, quan tots junts ha decidit majoritariament cap a on volien anar.
La gent ha dit prou, i si el que teníem per d'altres era molt, ara en volem més.
Volem més per poder viure millor i per poder decidir lliurement el nostre camí, serem nosaltres el que decidirem, si ens volen parar durant el camí o volem seguir caminant.
No hi ha sentència ni llei que anul·li l'anhel d'un poble, no hi ha amenaça que faci agenollar-nos.
Hem sortit i tornarem ha sortir quan calgui, hem sortit per dir-vos nosaltres decidim i sobretot seguirem decidint.

Som una nació, nosaltres decidim

Cal construir una gran resposta del conjunt tot el país, davant de l'agressió a la democràcia que suposo la sentència del tribunal constitucional, els precedents a una retallada de llibertats contra Catalunya els podrem trobar en la dictadura franquista, en l'eliminació de la llei de rabassaires i fins i tot quan Felip IV va aplicar el "derecho de conquista" a Catalunya.
S'ha arribat al final d'un camí, i en aquest final el primer que cal construir són els consensos més amplis possibles per donar una resposta clara, unitària i contundent, el proper dissabte dia 10 juliol a on s'ha de convertir en la manifestació més gran feta mai a Catalunya, sota el lema “som una nació, nosaltres”, cal ser un sol poble, unit des de la pluralitat dels orígens i les ideologies.
“Som una nació, nosaltres decidim”, no és un lema improvisa't a ultima hora, ha estat decidit i madurat de ja uns mesos per un grup de persones de diferents sensibilitats, amb la voluntat que tothom hi tingui cabuda, no hi ha pròpiament manifest perquè cada organització i persona, vagi amb el seu propi, i evitar els debats que acaben confrontant a organitzacions, que finalment s'acaben produint exclusions.
En aquesta manifestació i tenen cabuda totes aquelles persones que van votar al referèndum tant a favor com en contra per insuficient, o aquella gent que no va anar votar, però que és respectuosa amb la democràcia.
Dissabte aconseguirem la resposta d'un sol poble, però després vindrà l'oportunitat de si som capaços de construir la proposta de futur, el país no és pot quedar encallat només en el NO a la sentència a d'anar endavant. L'Estatut no era només la nació, la bandera i la llengua, l'Estatut sobretot tenia que ser un instrument per construir l'estat català del benestar, amb sistema de finançament i una política econòmica i fiscal adreçada a l'economia productiva, l'ocupació de qualitat i el benestar, esperem que el treball unitari d'aquestes setmanes sigui la llavors d'un futur millor.