100.000 llocs de treball són els que s'han perdut a l'industria catalana entre l'any 2008 i el 2009, un 20% del total, allò que va començar com una crisi financera i immobiliària ha impactat de ple en el cor de l'economia productiva, els 100.000 de treball destruïts si els amplien a les empreses de serveis a les industries es converteixen en 166.000.
Però no tota la destrucció d'ocupació ha estat per la crisi econòmica ben be, una part han estat o acomiadaments preventius o reestructuracions encobertes, ja que el 60% d'aquest acomiadaments es va produir el 2008 abans o just en l'inici de la crisi, i també afegir que hi ha hagut més destrucció d'ocupació que pèrdua de pes econòmic, el PIB industrial el 2008 va caure un 2,5% i el 2009% un 12,9%, mentre que l'ocupació ha arribat al 20%.
La crisi a la industria és dura i encara continua, pràcticament tots els sectors han quedat afectats, excepte l'alimentació i el farmacèutic, tots tenen resultats negatius i tots destrueixen més llocs de treball que pes econòmic perdent, per tant tot i que l'industria és de l'àmbit amb millors relacions laborals, també hi ha males practiques empresarials, que aprofitant el paraigües de la crisi, s'han dedicat a acomiadar gent sense causa, amb l'excusa de la liquiditat i de la baixada de vendes, amb acomiadant via individual o col·lectiva, la gent amb més antiguitat o que no agradava.
Amb la reforma laboral aquests acomiadaments preventius o reestructuracions encobertes encarà podran ser més, ja que amb la modificació de causes d'acomiadament, aquest serà més fàcil, ara ja les deslocalitzacions tenen cobertura legal, i més barat ja que els costos d'acomiadament en baixat un 56%.
Hem de salvar a l'industria, amb polítiques industrials que vagin cap al canvi de model productiu, però també hem de salvar l'industria d'aquelles empreses que no aposten per la qualitat i l'estabilitat en l'ocupació, com es demostra en aquest informe. El sindicalisme sempre serà un aliat de l'industria com a motor de l'economia del país, però tampoc deixarem de denunciar les males practiques laborals a l'industria també.
Però no tota la destrucció d'ocupació ha estat per la crisi econòmica ben be, una part han estat o acomiadaments preventius o reestructuracions encobertes, ja que el 60% d'aquest acomiadaments es va produir el 2008 abans o just en l'inici de la crisi, i també afegir que hi ha hagut més destrucció d'ocupació que pèrdua de pes econòmic, el PIB industrial el 2008 va caure un 2,5% i el 2009% un 12,9%, mentre que l'ocupació ha arribat al 20%.
La crisi a la industria és dura i encara continua, pràcticament tots els sectors han quedat afectats, excepte l'alimentació i el farmacèutic, tots tenen resultats negatius i tots destrueixen més llocs de treball que pes econòmic perdent, per tant tot i que l'industria és de l'àmbit amb millors relacions laborals, també hi ha males practiques empresarials, que aprofitant el paraigües de la crisi, s'han dedicat a acomiadar gent sense causa, amb l'excusa de la liquiditat i de la baixada de vendes, amb acomiadant via individual o col·lectiva, la gent amb més antiguitat o que no agradava.
Amb la reforma laboral aquests acomiadaments preventius o reestructuracions encobertes encarà podran ser més, ja que amb la modificació de causes d'acomiadament, aquest serà més fàcil, ara ja les deslocalitzacions tenen cobertura legal, i més barat ja que els costos d'acomiadament en baixat un 56%.
Hem de salvar a l'industria, amb polítiques industrials que vagin cap al canvi de model productiu, però també hem de salvar l'industria d'aquelles empreses que no aposten per la qualitat i l'estabilitat en l'ocupació, com es demostra en aquest informe. El sindicalisme sempre serà un aliat de l'industria com a motor de l'economia del país, però tampoc deixarem de denunciar les males practiques laborals a l'industria també.
1 comentari:
És molt preocupant i realment m'enutja que la nostra indústria i davant d'una caiguda relativa del PIB, reaccioni destruint massivament llocs de treball, i més, quan tenim exemples d'altres països que no han reaccionat de la mateixa manera, per ex. Alemanya, que davant d'una caiguda del seu PIB general l'any 2009 del 5,9% va destruir un 0,3 % de llocs de treball (la seva tasa d'atur va augmentar del 8% al 8,3%). Això per a mí té una única explicació: malgrat el que ens fan creure, possiblement, a Espanya, el lloc de treball estigui menys protegit i no resulti tan difícil, ni tan car, acomiadar.
Per tant, si la solució és canviar de model productiu i augmentar el valor afegit de la nostra producció, i en això sembla que tots estem d'acord, cal treballar en tres direccions:
- per una banda, lluitar per l'estabilitat laboral, que fa que el treballador s'arreli a l'empresa, s'impliqui i es formi en ella.
- per altra banda, invertir en educació i formació, vinculant la FP amb la demanda del nostre sistema productiu, amb previsió de futur. Cal organismes que posin, realment en contacte totes les parts implicades: patronal, sindicats, treball, educació ... per a poder fer una planificació de la FP amb sentit i una Formació Contínua de qualitat i adequada a les necessitats de les empreses ... però patim retallades.
- Cal més inversió en I+D.
Els nostres governants s'han posat les piles i estan treballant en tot això? Jo, francament, crec que no.
Publica un comentari a l'entrada