Cal construir una gran resposta del conjunt tot el país, davant de l'agressió a la democràcia que suposo la sentència del tribunal constitucional, els precedents a una retallada de llibertats contra Catalunya els podrem trobar en la dictadura franquista, en l'eliminació de la llei de rabassaires i fins i tot quan Felip IV va aplicar el "derecho de conquista" a Catalunya.
S'ha arribat al final d'un camí, i en aquest final el primer que cal construir són els consensos més amplis possibles per donar una resposta clara, unitària i contundent, el proper dissabte dia 10 juliol a on s'ha de convertir en la manifestació més gran feta mai a Catalunya, sota el lema “som una nació, nosaltres”, cal ser un sol poble, unit des de la pluralitat dels orígens i les ideologies.
“Som una nació, nosaltres decidim”, no és un lema improvisa't a ultima hora, ha estat decidit i madurat de ja uns mesos per un grup de persones de diferents sensibilitats, amb la voluntat que tothom hi tingui cabuda, no hi ha pròpiament manifest perquè cada organització i persona, vagi amb el seu propi, i evitar els debats que acaben confrontant a organitzacions, que finalment s'acaben produint exclusions.
En aquesta manifestació i tenen cabuda totes aquelles persones que van votar al referèndum tant a favor com en contra per insuficient, o aquella gent que no va anar votar, però que és respectuosa amb la democràcia.
Dissabte aconseguirem la resposta d'un sol poble, però després vindrà l'oportunitat de si som capaços de construir la proposta de futur, el país no és pot quedar encallat només en el NO a la sentència a d'anar endavant. L'Estatut no era només la nació, la bandera i la llengua, l'Estatut sobretot tenia que ser un instrument per construir l'estat català del benestar, amb sistema de finançament i una política econòmica i fiscal adreçada a l'economia productiva, l'ocupació de qualitat i el benestar, esperem que el treball unitari d'aquestes setmanes sigui la llavors d'un futur millor.
S'ha arribat al final d'un camí, i en aquest final el primer que cal construir són els consensos més amplis possibles per donar una resposta clara, unitària i contundent, el proper dissabte dia 10 juliol a on s'ha de convertir en la manifestació més gran feta mai a Catalunya, sota el lema “som una nació, nosaltres”, cal ser un sol poble, unit des de la pluralitat dels orígens i les ideologies.
“Som una nació, nosaltres decidim”, no és un lema improvisa't a ultima hora, ha estat decidit i madurat de ja uns mesos per un grup de persones de diferents sensibilitats, amb la voluntat que tothom hi tingui cabuda, no hi ha pròpiament manifest perquè cada organització i persona, vagi amb el seu propi, i evitar els debats que acaben confrontant a organitzacions, que finalment s'acaben produint exclusions.
En aquesta manifestació i tenen cabuda totes aquelles persones que van votar al referèndum tant a favor com en contra per insuficient, o aquella gent que no va anar votar, però que és respectuosa amb la democràcia.
Dissabte aconseguirem la resposta d'un sol poble, però després vindrà l'oportunitat de si som capaços de construir la proposta de futur, el país no és pot quedar encallat només en el NO a la sentència a d'anar endavant. L'Estatut no era només la nació, la bandera i la llengua, l'Estatut sobretot tenia que ser un instrument per construir l'estat català del benestar, amb sistema de finançament i una política econòmica i fiscal adreçada a l'economia productiva, l'ocupació de qualitat i el benestar, esperem que el treball unitari d'aquestes setmanes sigui la llavors d'un futur millor.
4 comentaris:
Camil Ros , tu fas la crida a la unitat però avui ja es discutien de si hi havia d'haver senyera o som una nació a davant.No és possible anar units? Els que vam votar no a l' Estatut per insuficient no tenim clar que hi hagim d'anar , és el vostre estatut no el meu. JO VAIG VOTAR NO!! I ara voleu que el defensi? Mentre el PSC aqui diu sí i allà diu que ja està bé . Prou de imbecilitats, ens convé sortir d'aquesta Espanya tan ronyosa, no creus? Bé clar, tu estas a la UGT i depens de Madrid , oi?
M'agrada especialment el darrer paràgraf: una crida a l'esperança des d'una mirada constructiva, que no s'atura davant d'un "NO" i que continua treballant per un futur millor per a totes les catalanes i els catalans
Manel,
crec que és important que tothom i anem, com a mínim jo treballo en aquest sentit, per damunt del si o del no hi ha l'àtac a tothom qui va votar.
El dret a decidir no és només el dia que hi hagi un referendum sobre la independència, el dret a decidir també o va ser el referendum de l'Estatut.
Respecte al que dius de la UGT, la UGT de Catalunya des de l'inici i una mica abans hem estat en l'organització de la manifestació, i la UGT confederal a donat suport a la manifestació.
Coincideixo amb l'anonim aquest país moltes vegades s'encalla amb els NO i li costa construir el SI
Els anònims solen ser destructius, quan són positius són d'algu molt proper, tan itan proper que no s'atreveix a escriure el nom per no ser conegut o coneguda.Jo també penso que cal anar-hi però a diferència de tu no per defensar l'estatut, sino per defensar la independència.A Barcelona som molts que creiem en ella i fins ara no havíem dit.
Publica un comentari a l'entrada