vaga general (8): Buidem les empreses, omplim els carrers

Ja hi som, el proper dimecres 29 S serà un acte de democràcia en estat pur, els treballadors ens manifestem les nostres opinions a les urnes i també mobilitzant-nos en contra les polítiques laborals i econòmiques que considerem injustes, la vaga general és una de les expressions més pures de democràcia, renunciem a un dia de salari, per construir un futur millor.
Durant aquest mesos des de la convocatòria de la vaga general, hem aconseguit explicar la reforma laboral que els mitjans de comunicació i el poderosos econòmics i polítics han silenciat, perquè si la gent sabia de manera clara els continguts reforma segur que s'afegiríem a la vaga, perquè cap televisió pública o privada no han realitzat cap debat per explicar els continguts,...
Però el veritable poder està en la gent sense cognoms coneguts, que cada dia va a treballar, el poder humil de la dignitat, de la gent que tot i les dificultats per arribar a final de mes el 29S farà vaga, perquè vol aportar el seu gra de sorra per que el treball sigui digne per a ell i pels seus fills.
Cal l'ultim esforç, totes les hores que queden són que seguir explicant el continguts injustos dura reforma i que cal anar a la vaga per canviar-los, com vam fer amb Gonzalez i Aznar, Zapatero també tindrà que rectificar, perquè cada cop que l'expliquem una persona més afegeix a la vaga.
Davant de l'imposició de la reforma feta amb nocturnitat i seguint els dictats dels poder econòmic i empresarials, la nostra vaga general serà la vaga del convenciment, nosaltres convencem, no imposem.
El 29S al mati la majoria silenciosa buidara les empreses per mostrar el nostra rebuig, i a la tarda aquesta mateix majoria mostrarà que som molt més dels que ells volen i diuen i omplirem els carrers de gent humil que diu així no, aquest no és el camí.

Vaga general (7): Camí del Marroc o d'Alemanya

Quan el mercat del treball necessita: innovació, formació, productivitat, qualitat de producte i de l'ocupació, liquiditat a les empreses,... el govern retalla les inversions en innovació i fa una reforma laboral que centra els objectius en rebaixar costos laborals en l'acomiadament de la gent amb més antiguitat, que els futurs contractes siguin més precaris que els actuals, que la flexibilitat sigui un element imposició empresarial,...
El camí de la retallada de drets i de costos laborals ens apropa més a les relacions laborals del Marroc, que a les relacions laborals de l'Alemanya, un país a on els costos laborals són molts més elevats que l'estat espanyol i en canvi ja estant començant a sortir de la crisi.
Escollir el camí del Marroc vol dir condemnar la nostra economia a competir només en costos laborals i per aquí tenim les de perdre, ja que sempre hi hauria algun país en desenvolupament que produirà més barat que nosaltres.
En canvi escollir el camí d'Alemanya vol dir apostar per la competitivitat de qualitat, apostar per l'innovació, per la formació al llarg de la vida, per la flexibilitat pactada que garanteix el lloc de treball i que en els moments de baixada de producció la gent es forma i no va a l'atur, a on el valor és l'experiència professional i no el cost del salari, a on el sistema educatiu aposta de manera central per la formació professional,...
Fer vaga el dia 29 S és escollir el camí d'Alemanya, no fer vaga és escollir el camí del Marroc, que cadascú decideixi quin futur vol.

Em sento orgullós de ser sindicalista

Em sento orgullós de la treballadora del comerç que lluita pel salari mínim de 1000€.
Em sento orgullós del treballador del metall que és mobilització contra la deslocalització de la seva empresa.
Em sento orgullós de la treballadora de la funció pública que defensa la dignitat de la seva feina.
Em sento orgullós del treballador del transport de mercaderies que diu prou al horaris abusius.
Em sento orgullós del treballador del serveis que vol conciliar la vida personal i familiar.

Em sento orgullós de la dona embarasada que denuncia el seu acomiadament.
Em sento orgullós del treballador immigrant que defensa tenir papers per treballar.
Em sento orgullós de la treballadora jove que no es resigna a tenir un contracte precari tota la vida.
Em sento orgullós del treballador de la química que diu sense por, jo faré vaga general.
Em sento orgullós de compartir els millors anys amb gent compromesa com aquesta, que de la lluita diari fan un món una mica millor, que no es resignen davant la injustícia, aquesta és de la millor gent que té aquest país, gent defensa el seu lloc de treball i el de la companya del costat.
Però resulta que aquesta gent ara molesta, perquè decideixen fer 17 hores d’autocar per manifestar-se contra la reforma laboral, perquè som pràcticament els darrers que creiem que la crisi l’han de pagar els que l’han creat, perquè nosaltres els treballadors no em robat com han robat els especuladors.
El sindicalisme és de les lluites més nobles que hi ha, i per això cal eradicar-la, no tenim tants alliberats com diuen, però si que som molts més dels que ells volen i diuen, quan més ens critiquen els que ens critiquen, més convençuts estem que anem pel bon camí, i el 29S treballador a treballadora farem un gran acte de democràcia, per dir així no, volem treballar per viure, no viure per treballar.

11 de setembre de retallades

Aquest 11 de setembre serà el de les retallades, el TC retalla l'Estatut de Catalunya, en contra de la voluntat majoritària dels catalans, i el Govern ha retallat l'Estatut dels treballadors en contra de la voluntat dels treballadors.

Les dues retallades són un clar exemple de prepotència i imposició per damunt de la voluntat de la gent, quan no es tenen arguments i raons que la majoria accepti, al poder només li queda saltar-se les regles del joc democràtic del diàleg, i imposar les seves voluntat, creien així que ens resignarem, però la resignació no estarà mai en el diccionari de la gent que creiem en la llibertat i l'igualtat.

La resposta a la retallada de l'Estatut de Catalunya va ser la gran manifestació del 10 de juliol, a on vam demostra que aquest és un poble viu, que vol construir el seu futur amb dignitat.

La resposta a la retallada de l'Estatut dels treballadors, serà la vaga general del 29 de setembre, a on el món del treball democràticament demostrarà el seu rebuig, dient que aquest no és el camí de sortida de la crisi, ni del canvi de model productiu.

Aquest 11 de setembre aquest dues reivindicacions hi han estat present, perquè les dues són el país, ja que no hi ha país sense treball. En un moment en que sembla que tot és vol reduir al si i al no, hi ha gent que no oblidem, ni renuncien a construir una Catalunya rica i plena a on hi càpiga i amb un estat del benestar avançat, no canviarem progrés per nació, perquè si ens quedem només amb la nació, la Catalunya que en sortirà serà pobre i buida.

Cal la mateixa intensitat per defensar els interessos nacional, com dels drets dels treballadors.

Vaga general (6): una grip i el fill malalt motiu d’acomiadament

És motiu d’acomiadament: “faltes d'assistència a la feina, tot i ser justificades però intermitents, que assoleixin el 20% de les jornades hàbils en 2 mesos consecutius, o el 25% en 4 mesos discontinus dins un període de 12 mesos”, així és com ha quedat la reforma al Senat pel que fa a l’absentisme a la feina.
Per tant si faltes 8 dies intermitents en dos mesos seguits, o 20 dies intermitents en quatre mesos discontinus durant un any, tant si l’absència és justificada o no, és motiu perquè t’acomiadin. Aquesta mesura abans ja existia, però només es podia aplicar en empreses en un alt nivell d’absentisme, amb la reforma es podrà aplicar a totes les empreses.
A partir d’ara ja podem tenir una salut de ferro, perquè si ens despitem una mica podem ser acomiadats. Per exemple, ara que ve l’hivern agafes una grip amb febre i estàs uns quants dies al llit i tens la mala sort que el teu fill petit unes setmanes més tard agafa un altre grip a la guarderia i t’has de quedar a casa per cuidar-lo, si la suma de les dues grip suma vuit dies hàbils, quan tornis a treballar et pots trobar amb la carta d’acomiadament, així de clar i així de dur.
Aquesta mesura pot suposar l’acomiadament com a mínim d’unes 150000 persones, que són les persones que van agafar més d’una baixa l’any passat, un 6% de la gent afiliada a la seguretat social . Mínim perquè aquestes dades són amb baixa medica, si sumem absències sense baixa mèdica aquesta dada encara serà més gran.

Novament la reforma laboral, situa un altre element per acomiadar més gent i més barat que abans, el important no és que la no agafis baixes, sinó que tingui por d'agafar-les.