El dia es va llevar com si fóssim el cap de setmana, per uns dissabte per d'altres diumenge, agafar el cotxe un plaer, el transit, quin transit?, pocs cotxes a la carretera, cap furgoneta ni camió, els transports públics tot i els serveis mínims anaven mig buits, els telèfons tranquils, el consum elèctric a Catalunya és reduir com en els caps de setmana,...
Doncs si, això va passar el dimecres 29 de setembre del 2010, si en dimecres i no en dissabte o diumenge, per tant el 29S hi haver vaga general, si voleu no va ser total, però general si. Ja que si para l'industria, para el transports, para els serveis especials relacionats amb l'industria, és cert també que el comerç, serveis públics i d'altres serveis van parar poc.
Aquesta és la realitat, i no allò que els mitjans de comunicació han situat de manera general, han fet un millor tractament la premsa internacional que la d'aquí, aquí donen gran repercussió a les vagues generals franceses, ara quan les fem aquí, redueixen la vaga a un cotxe cremat, quan unes hores més tard les capitals de Catalunya s'omplien de gent manifestant-se.
Es pot estar d'acord o no amb la vaga, és pot estar d'acord en si serà útil o no, es pot estar d'acord amb el paper del sindicats,... per tant si un és democràtic, ha d'acceptar posicionaments diferents, ara el que no és acceptable és la mentida intentant crea una psicosi la vaga general com si no hagués passat i tot el que va passar va ser violència i més violència, accepto la discrepància, no la mentida i la manipulació.
Milers de persones vam decidir fer vaga el 29S, gent senzilla, gent normal, cap era ni tertulià, ni directiu d'empresa, gent que cada dia va a treballar i que el 30 de setembre va tornar a treballar, no erem ni vagos ni maleantes, uns van fer vaga i a la tarda van anar a la manifestació, d'altres van fer vaga i no van anar a les manifestacions i d'altres no van fer vaga per molts motius, però si que van anar a les manifestacions de la tarda. Tota aquesta gent és mereix el respecte i no l'insult fàcil i barat d'uns quants.
La vaga general ha estat un èxit democràtic, de mobilització de dir no, així no. Volem sortir de la crisi sense retallades socials i laborals, i aquest camí de dir així no, només acaba de començar les mobilitzacions no es quedaran aquí. El govern haurà de negociar i canviar aspectes importants, el govern no pot situar la reforma de les pensions com l'han proposat, i aquest és el camí. El camí de l'esperança dels que creiem que les coses es poden canviar, cada insult ens donen més força de saber que anem pel bon camí el camí de la llibertat, la democràcia i la justícia social.
Doncs si, això va passar el dimecres 29 de setembre del 2010, si en dimecres i no en dissabte o diumenge, per tant el 29S hi haver vaga general, si voleu no va ser total, però general si. Ja que si para l'industria, para el transports, para els serveis especials relacionats amb l'industria, és cert també que el comerç, serveis públics i d'altres serveis van parar poc.
Aquesta és la realitat, i no allò que els mitjans de comunicació han situat de manera general, han fet un millor tractament la premsa internacional que la d'aquí, aquí donen gran repercussió a les vagues generals franceses, ara quan les fem aquí, redueixen la vaga a un cotxe cremat, quan unes hores més tard les capitals de Catalunya s'omplien de gent manifestant-se.
Es pot estar d'acord o no amb la vaga, és pot estar d'acord en si serà útil o no, es pot estar d'acord amb el paper del sindicats,... per tant si un és democràtic, ha d'acceptar posicionaments diferents, ara el que no és acceptable és la mentida intentant crea una psicosi la vaga general com si no hagués passat i tot el que va passar va ser violència i més violència, accepto la discrepància, no la mentida i la manipulació.
Milers de persones vam decidir fer vaga el 29S, gent senzilla, gent normal, cap era ni tertulià, ni directiu d'empresa, gent que cada dia va a treballar i que el 30 de setembre va tornar a treballar, no erem ni vagos ni maleantes, uns van fer vaga i a la tarda van anar a la manifestació, d'altres van fer vaga i no van anar a les manifestacions i d'altres no van fer vaga per molts motius, però si que van anar a les manifestacions de la tarda. Tota aquesta gent és mereix el respecte i no l'insult fàcil i barat d'uns quants.
La vaga general ha estat un èxit democràtic, de mobilització de dir no, així no. Volem sortir de la crisi sense retallades socials i laborals, i aquest camí de dir així no, només acaba de començar les mobilitzacions no es quedaran aquí. El govern haurà de negociar i canviar aspectes importants, el govern no pot situar la reforma de les pensions com l'han proposat, i aquest és el camí. El camí de l'esperança dels que creiem que les coses es poden canviar, cada insult ens donen més força de saber que anem pel bon camí el camí de la llibertat, la democràcia i la justícia social.
2 comentaris:
camí de llibertat, de democràcia i d'esperança. Tens raó Camil.
Avui t'he vist per Girona, molt ben acompanyat.
hi va haver vaga, i ara hi ha pont i vacances.
Publica un comentari a l'entrada