Eren els inicis de l'implantació de Ryanair a l'aeroport de Girona, un grup de treballadors i treballadores de Ryanair i Lesma Halding van venir a l'UGT per demanar informació laboral i com organitzar-se sindicalment, tenien valentia però sabien que hi podien haver represalies, la situació laboral força insostenible, les condicions de seguretat i salut en el treball brillaven per la seva absència. I les represalies van succeir tres persones van ser acomiadades de manera fulminant, casualitat les que es volien presentar de delegades de personal, a part de la pertinent denuncia al jutjat, vam també fer la denúncia pública, ja que totes les empreses han de ser respectar la legislació i més encara si reben ajuts públics, l'ignorància davant d'aquests fets de les institucions publiques -en aquell moment de tots els colors polítics- i patronals va ser evident i alguns fins i tot, ens deien però és que aporten molt al territori, per tant si aportes està exempt de complir la legislació.
Tot i els acomiadament van sortir delegats i delegades de la UGT, els treballadors de manera exemplar i solidaria van fer pinya, alguna vaga també es va tenir que realitzar, denuncies a l'inspecció de treball, no va ser fins que es va implicar la Directora general de relacions laboral de la Generalitat, Mar Serna abans de que fos consellera, que va tastar l'estil prepotent de Ryanair, les sancions de inspecció van començar a caure i això junt amb la constància sindical vam poder aconseguir poder reconduir alguna situació i les institucions i patronals continuaven fent que no veien res. La UGT senzillament demanàvem el compliment de la legislació laboral vigent i que aquest fet fos reflectit en el acords de subvencions i que al mateix temps es diversifiquessin les companyies que operessin a Girona, perquè l'amenaça de marxar llavors ja la van començar a dir, però ni cas, total eren treballadors amb salaris baixos, doncs d'allò vingué això.
Aquests fets ara em serveixen per poder-ne parlar amb coneixement de causa i sense cap simpatia cap Ryanair, perquè les condicions de treball han canviat però encara no són dignes ni en condicions ni en salari.
De la nit al dia s'acabat les lloances polítiques i patronals a Ryanair, ara anem desesperadament a buscar un altre companyia Spanair, Jet2... Si s'hagues actuat de manera planificada i estratègica, ara tindríem un aeroport amb una oferta diversificada i no el risc de que l'aeroport mori d'èxit, com que tot anava be no calia fer res, Ryanair seria tant etern a Girona com els xuxos.
En defensa de Ryanair només es pot dir que els acords o preacords estan per complir-se, però com sempre les formes els perden. En defensa de la Generalitat, Diputació i Cambra,.. es pot dir que una empresa privada no pot condicionar la seva actuació política, però confiar-se en excés de vegades és un error, si sobretot no es tenen alternatives previstes.
Esperem que d'aquesta es faci la reflexió necessària i que es construeixi un model d'aeroport amb un fonaments molt més sòlids que fins ara: diversificant companyies aèries, no totes de low cost, un aposta decidida per transport aeri de mercaderies, equilibri entre low cost i qualitat, ajuts públics condicionats al compliment de la legislació inclosa la laboral,... Si ara s'actua bé d'això no vindrà allò, ara si quan va passar allò les institucions haguessin marcat unes regles de joc diferents ara Girona no estaria amb ai al cor de pugui passar això que sembla que pot passar.
2 comentaris:
Bones Camil,
jo sóc una de les tres persones de les que parles en l'inici del teu escrit. Només dir-te que la sensació que vam tenir els tres va ser que, en un moment donat, les pressions de la nostra estimada Diputació i dels nostres encara més estimats polítics de la Diputació van fer que la vostra actuació s’anés diluint fins arribar al no res. Suposo que vau optar per continuar la lluita amb d’altres fronts amb més possibilitats, però la sensació d’abandonament i futura desconfiança cap els sindicats ja no ens la treu ningú.
El tema ja està tancat i oblidat, només espero que el meu comentari us serveixi per transmetre la sensació que tenim molts treballadors que no sempre esteu al nostre costat fins al final.
Una abraçada,
Sandra Ojosnegros
Sandra, com be dius, la lluita va continuar, però no en altres fronts sinó allà mateix. Després de vosaltres altres companys varen prencre el relleu i alguns es quedaren pel camí, com el primer secretari general de la secció sindical! Les institucions no ens van ajudar gens, ni la Dipu, ni Inspecció! Semblava que no guanyaríem mai. Però l'única batalla que es perd és la que no es presenta. Quan des del Sindicat varem aconseguir que algú ens escoltes (amb moltes víctimes pel mig, hi convinc), amb aquest algú, aleshores directora de relacions laborals, na Mar Serna, les coses varen començar a canviar, Ryanair va traspassar el Handling a Lesma, vèrem assolir una representació prou potent com per a aconseguir el primer acord de millora de conveni de l'empresa, avui el gruix dels treballadors de handling han vist que això serveix d'alguna cosa, tenim 18 delegats i delegades dels 18 possibles a Handling...
Hem estat al capdavant de totes les reivindicacions d'aquest col·lectiu en particular i de l'aeroport en general, només cal repassar l'hemeroteca (denunciant manca de seguretat tant per empleats com per a usuaris, calor, bruticia, plaga de mosques, en la denuncia de la manca de personal...).
Per tant la teva percepció sobre l'abandonament l'entenc com a teva, la desconfiança vers els sindicats deu ser perquè no has seguit els esforços realitzats (i estem lluny d'haver assolit totes les fites, però continuem lluitant) i ho entenc. Ara, que diguis que és el sentiment dels tres! Això no ho crec, al menys un de vosaltres després d'un temps sense feina va estar treballant amb i per al sindicat durant un llarg període de temps (el que va ser possible), per tant no crec que puguis parlar en nom dels 3.
Ben cordialment,
Joan Muntada i Hars
Publica un comentari a l'entrada