Un dinar per la Girona del voltant de l’Onyar, un dijous d’hivern com avui, amb poc fred, el vent suficient per tenir un cel clar, com si la tramuntada de l’Empordà intentés arribar sense aconseguir-ho, però si que ha arribat a taula, amb un dels millors vins de l’Empordà, el Finca Malaveïna, en nivell qualitat-preu, acabat de sortir del celler, tot i que en el preu cada any hi apliquen l’IPC gastronòmic.La Girona de Nadal, ja no és la mateixa, et trobes en els restaurants i en els carrers gent que no parla català, ni castellà i que han decidit disfrutar de Girona per uns dies. O potser eren els 900 passatgers que ahir Ryanair va deixar a terra per la boira i encara esperaven tornar, o d’altres que ja no podran marxar lluny de Girona i voltants, que persones gironines cosmopolites també en tenim. I l’hotel i sobretot el descans lluny de casa, encara que no descansis en tot el dia amunt i avall, qui ho paga.
Realitats i vivències a part, l’abric d’hivern li queda millor a Girona, que la samarreta d’estiu.
1 comentari:
Tens raó, Girona a l´hivern és una meravella, la humitat i boirina de primera hora, els carrers il.luminats i transitats de gent d´aquí i forània, la silueta de la catedral i de Sant Fèlix des del pont de pedra i tants i tants llocs per gaudir del sol del migdia..i si a més quan ve l´estiu et pots escapar a algun racó plàcid de l´Empordà és com si visquèssis en un cel tot l´any!
Publica un comentari a l'entrada