Escric d’una qüestió que els meus coneixements són molt bàsics, i sent conscient que el Poder ( Justícia, església,...) està prohibit criticar-los. Sempre ens han parlat de la separació de poders, de la independència de la justícia com a garant de la democràcia.
Aquest dies amb l’espectacle del Tribunal Constitucional, és quan qüestiono certs estament judicials com el tribunal constitucional i l’audiència nacional, perquè considero que en certes actuacions darreres, hi ha gent que els utilitza com a instruments al servei d’uns interessos polítics concrets, en els darrers temps del PP, però seria igual de criticable si ho fes qualsevol altre. I això no és independència judicial.
Un Estatut, votat per les diputades i diputats Parlament de Catalunya escollits democràticament, que després de ser negociat i votat pel Congrés de Diputats i finalment votat en referèndum pel poble de Catalunya, no pot ser que un grup de gent estigui per damunt de la democràcia i es saltin un procés de democràcia participativa. Ja que la constitució no és sagrada, per tant el problema és que s’ha de canviar la constitució, i la feina del tribunal constitucional hauria d’anar més encaminada a dir quins són el possibles conflictes, però la solució l’han de trobar els polítics escollits a les urnes. Del tema de l’audiència nacional el deixo per un altre dia però també té la seva cosa ara pel procés d’Euskadi, el cas dixan o el 92 a Catalunya.
Considero que cal canviar el funcionament i composició dels màxims òrgans judicial, en certs moments es demostra que no hi ha independència judicial, per sobre de la democràcia no hi pot haver ningú, i els màxims òrgans en el cas de l’estat espanyol, crec que són el congrés i el senat.
Com que parlo de justícia, també vull afirmar en positiu que conec, advocats, jutges i fiscals, en aquest cas de Girona, que creuen en la justícia i que cada dia amb el seu treball i compromís aconsegueixen fer justícia i especialment respecte als treballadors i les treballadores, aquesta setmana n’he tingut un bon exemple. Per tant no qüestiono el treball de la gent que es dedica a la justícia sinó la gent que mana al màxim nivell, seria el mateix que aquell cristià per criticà el Vaticà i el Papa però no deixà de ser cristià i no perd la fe.
En el meu cas crec que sense democràcia no hi ha justícia, però que també sense una bona justícia no és fa una democràcia millor.
Aquest dies amb l’espectacle del Tribunal Constitucional, és quan qüestiono certs estament judicials com el tribunal constitucional i l’audiència nacional, perquè considero que en certes actuacions darreres, hi ha gent que els utilitza com a instruments al servei d’uns interessos polítics concrets, en els darrers temps del PP, però seria igual de criticable si ho fes qualsevol altre. I això no és independència judicial.
Un Estatut, votat per les diputades i diputats Parlament de Catalunya escollits democràticament, que després de ser negociat i votat pel Congrés de Diputats i finalment votat en referèndum pel poble de Catalunya, no pot ser que un grup de gent estigui per damunt de la democràcia i es saltin un procés de democràcia participativa. Ja que la constitució no és sagrada, per tant el problema és que s’ha de canviar la constitució, i la feina del tribunal constitucional hauria d’anar més encaminada a dir quins són el possibles conflictes, però la solució l’han de trobar els polítics escollits a les urnes. Del tema de l’audiència nacional el deixo per un altre dia però també té la seva cosa ara pel procés d’Euskadi, el cas dixan o el 92 a Catalunya.
Considero que cal canviar el funcionament i composició dels màxims òrgans judicial, en certs moments es demostra que no hi ha independència judicial, per sobre de la democràcia no hi pot haver ningú, i els màxims òrgans en el cas de l’estat espanyol, crec que són el congrés i el senat.
Com que parlo de justícia, també vull afirmar en positiu que conec, advocats, jutges i fiscals, en aquest cas de Girona, que creuen en la justícia i que cada dia amb el seu treball i compromís aconsegueixen fer justícia i especialment respecte als treballadors i les treballadores, aquesta setmana n’he tingut un bon exemple. Per tant no qüestiono el treball de la gent que es dedica a la justícia sinó la gent que mana al màxim nivell, seria el mateix que aquell cristià per criticà el Vaticà i el Papa però no deixà de ser cristià i no perd la fe.
En el meu cas crec que sense democràcia no hi ha justícia, però que també sense una bona justícia no és fa una democràcia millor.
2 comentaris:
i si els del pp ens foten enlaire l'estatut, ens porta a l'octubre del 34? respecte a la democracia i la justicia que reflexiones d'acord. explicans la teva opinio del 92 i dels dixans que tu i eres oih!
La justicia és correcte però les persones s´equivoquen , la meva reflexió és a l´inversa de la teva
Publica un comentari a l'entrada