dijous, 8 de febrer del 2007

Democràcia i justícia vs independència o dependència

Escric d’una qüestió que els meus coneixements són molt bàsics, i sent conscient que el Poder ( Justícia, església,...) està prohibit criticar-los. Sempre ens han parlat de la separació de poders, de la independència de la justícia com a garant de la democràcia.
Aquest dies amb l’espectacle del Tribunal Constitucional, és quan qüestiono certs estament judicials com el tribunal constitucional i l’audiència nacional, perquè considero que en certes actuacions darreres, hi ha gent que els utilitza com a instruments al servei d’uns interessos polítics concrets, en els darrers temps del PP, però seria igual de criticable si ho fes qualsevol altre. I això no és independència judicial.
Un Estatut, votat per les diputades i diputats Parlament de Catalunya escollits democràticament, que després de ser negociat i votat pel Congrés de Diputats i finalment votat en referèndum pel poble de Catalunya, no pot ser que un grup de gent estigui per damunt de la democràcia i es saltin un procés de democràcia participativa. Ja que la constitució no és sagrada, per tant el problema és que s’ha de canviar la constitució, i la feina del tribunal constitucional hauria d’anar més encaminada a dir quins són el possibles conflictes, però la solució l’han de trobar els polítics escollits a les urnes. Del tema de l’audiència nacional el deixo per un altre dia però també té la seva cosa ara pel procés d’Euskadi, el cas dixan o el 92 a Catalunya.
Considero que cal canviar el funcionament i composició dels màxims òrgans judicial, en certs moments es demostra que no hi ha independència judicial, per sobre de la democràcia no hi pot haver ningú, i els màxims òrgans en el cas de l’estat espanyol, crec que són el congrés i el senat.
Com que parlo de justícia, també vull afirmar en positiu que conec, advocats, jutges i fiscals, en aquest cas de Girona, que creuen en la justícia i que cada dia amb el seu treball i compromís aconsegueixen fer justícia i especialment respecte als treballadors i les treballadores, aquesta setmana n’he tingut un bon exemple. Per tant no qüestiono el treball de la gent que es dedica a la justícia sinó la gent que mana al màxim nivell, seria el mateix que aquell cristià per criticà el Vaticà i el Papa però no deixà de ser cristià i no perd la fe.
En el meu cas crec que sense democràcia no hi ha justícia, però que també sense una bona justícia no és fa una democràcia millor.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

i si els del pp ens foten enlaire l'estatut, ens porta a l'octubre del 34? respecte a la democracia i la justicia que reflexiones d'acord. explicans la teva opinio del 92 i dels dixans que tu i eres oih!

Anònim ha dit...

La justicia és correcte però les persones s´equivoquen , la meva reflexió és a l´inversa de la teva