La modernitat líquida

L’altre dia vaig recomanar una novel·la de nivell totxana (700 pag), avui toca un assaig de nivell paper de fumar (50 pag). Aquesta setmana vaig anar per la llibreria 22 de Girona, i entre les novetats vaig trobar: Els reptes de l’educació en la modernitat líquida del sociòleg polonès Zygmunt Bauman, d’ell ja havia llegit Una aventura anomenada “Europa”, no vaig dubtar i aquesta tarda confirmo que ha estat una bona elecció.

Una reflexió clara i contundent de la societat actual, hi descobert el concepte de modernitat líquida, que ens descriu la fragilitat i precarietat que hi ha en tots els àmbits de la societat actual, tan individual, cultural com col·lectiva.

Uns fragments del llibre per animar-vos a llegir-lo:

“cultura de l’ara mateix i cultura a corre-cuita per descriure la que fem en la nostra societat. Sens dubte són dues expressions molt encertades, que van d’allò més bé cada vegada que provem de copsar la naturalesa de la condició humana en el temps de la modernitat líquida. Podríem afirmar que, per damunt de tot, el tret distintiu d’aquesta condició (desconegut fins ara) és el propòsit de reajustar el significat del temps”

“La cultura del present...”” Una opció que aquesta llibertat es negaria a tolerar, concedir o permetre, és la decisió (o més aviat la capacitat) de mantenir tenaçment la identitat construïda prèviament; és a dir, un tipus d’activitat que també pressuposa i implica, per força, la preservació i la seguretat de la xarxa social sobre la qual aquesta personalitat descansa i que al mateix temps reprodueix activament”

“la ignorància causa la paràlisi de la voluntat”

“necessitem l’educació al llarg de la vida per tal que puguem prendre decisions. Però necessitem encara més salvar les condicions que ens donen aquesta possibilitat i la posen al nostre abast.”