Aquests dos cd’s, regalats per la meva germana i un amic de Bescanó, són una realitat per demostrar que les llengües, en aquest cas el català i el castellà, no són en si mateixes font de problemes. És més real el problema entre rics i pobres, perquè hi ha gent que cobra menys de 500€ al mes i d’altres en cobren més de 5000€. La mostra positiva del problema lingüístic, la negativa que la digui el Losantos, la trobem amb aquests dos cd’s, :El tribut a Sopa de Cabra, recopilació de cançons cantades per d’altres músics, ens trobem cantant en català a l’aragonesa Amaral la darrera cançó de sopa: camins, pel meu gust, millora l’original junt amb el podré tornar enrere de la Beth. Una persona espanyola que canta en català. És això motiu de conflicte?.
L’altre del Miguel Poveda, cantaor català de Badalona, Poemas del exilio: Rafael Alberti. Seria més fàcil recomanar algun altre del Poveda cantat en català, ara, com canta un català els poemes de l’Alberti en concret: Y sin embargo. També és motiu de conflicte?.
L’Amaral ens canta en català:
mai no és massa tard
per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses,
Camins que ja són nous.
El Poveda ens canta en castellà:
... Y sin embargo, ¡ qué alegre,
Qué alegre y feliz ha sido
y volverà a ser – mi canto!
En un comentari de l’escrit anterior un anònim em deia que era: un provocador del pensament, aquí en teniu un exemple, vivim en un món de conflictes que de ben segur la meitat ens els podríem estalviar, m’agrada provocar, per després debatre i reflexionar.
Gràcies també a tots els altres comentaris d’aquest escrit i d’altres, i també als crítics, perquè em fan pensar. Referent el tema dels anònims i confidencials n’escriuré un altre dia, però de sortida, no hi estic en contra. Tothom ha de tenir llibertat d'expressió i el dret a l'anonimat si ho considera oportú.
3 comentaris:
L'anónim a qui fas referencia s'ha triat un pseudónim que posa entre cometes al final dels seus escrits.
"Requiem de Berlioz"
Dedueixo que Berlioz li agrada més que el Poveda.
Crec en la dualitat que programaves en el teu bloc fa uns dies , es pot ser independentista i a l´hora socialista, ben entés (no psc)seria el que en Carod anomena patriotisme social i per tant les dues llengües a nivell individual hi tenen cabuda. Ara altra cosa és a nivell col.lectiu , després defensarem la cultura catalana i la llengua catyalana com vehicles dels països catalans.
Al primer anònim d'aquesta entrada, per què el Requiem?
No fora millor: la "Symphonie Fantastique" del mateix autor, o millor omés adient.
Publica un comentari a l'entrada