Tot és urgent i mai res no s’acaba

Tot és urgent i mai res no s’acaba, aquesta frase és d’una cançó de Raimon que fa molts anys la vaig escoltar, em va quedar gravada per sempre, especialment en aquells mesos que el ritme de treball supera el ritme habitual, que normalment ja és tot per ahir. Qui no ha rebut un missatge al mòbil: truquem és urgent, però no diuen el motiu de la urgència. Però el ritme de vida i de treball és urgent, i moltes vegades l'urgent no és l’important.

Les teories organitzatives sempre tenen l’habilitat de plantejar la gestió del temps, com a solució a tots els problemes. Actualment els temps dura menys que abans, pot ser culpa del mòbil i del conjunt de les noves tecnologies TIC, tot va més ràpid. El debat i la solució és saber diferenciar entre urgent i important, entre resoldre un problema concret i canviar una realitat.

Quan tens responsabilitats de direcció: de vegades tens la sensació que la teva professió és de bomber, d’altres dies d’advocat, d’altres dies de psicòleg,... un dia fa temps vaig teoritzar, fruit de que em van preguntar quina professió tenia, i jo com que la política i el sindicalisme l’entenc com un vocació no com una feina, per tant de professió no soc sindicalista sinó administratiu i venedor que és del que he treballat, vaig contestar que actualment era gestor de conflictes, com explicava un dia en el seu bloc la dolors, conflictes tant els que em generen com els que genero.

Tinc la sensació i en diverses reunions de les darreres setmanes es confirma, que com a mínim la meitat del temps el podria haver dedicat d’altres coses més constructives, que a tots ens falta paciència, saber escoltar, empatia, que el que pensem és relatiu i que el més important és sumar per treballar junts, i per tant que tothom ha de fer renuncies personals per construir projectes col·lectius.