En Francesc Ferrer, en la seva bitàcola, www.francescferrer.net, va escriure aquestes paraules, les quals li vaig agraïr personalment, avui fent un google, surten un altre cop les seves paraules. Paraules del lluitador i historiador dels moviments socials de les comarques gironines, les vull tornar a reproduir, per ell i perquè trobem a faltar la seva presència i els seus pensaments, soc fill ideològic de molta gent, i un d'ells és en Francesc.
UGT (Dissabte, 29-X-2005)
29/10/2005
La “unió general de treballadors” de les comarques gironines ha celebrat un congrés a Olot, i per unanimitat han elegit com a secretari general al bon amic Camil Ros. Enhorabona Camil!. No és pas gaire normal que a la vida sindical es puguin obtenir unanimitats. I menys a la UGT que des de la seva implantació a Girona després de la mort del general Franco, sempre havia tingut molts alts i baixos. De fet, des de que Camil Ros se’n va fer càrrec de la secretaria, la UGT ha agafat molt de prestigi, i ha estat una central equilibrada i ben governada, sense tensions, ni tibantors.De fet, a les comarques de Girona, el primer sindicalisme que va existir al vuit-cents fou el de la I Internacional, que decidí aliar-se amb els de la branca de Bakunin. La UGT malgrat haver-se fundat a Catalunya anys més tard, i ser de la branca marxista, mai no va tenir incidència majoritària en el mon obrer català i gironí, atès que el sindicat hegemònic durant el nou-cents i fins a la II República fou la CNT. Des de la mort del dictador Franco, el sindicalisme àcrata ha perdut la seva hegemonia i en canvi els dos sindicats marxistes la UGT i CC.OO. han estat els que han agafat el relleu. A principis de la transició la UGT va tenir uns moments d’espanyolització per causa dels seus dirigents. Tanmateix, des de que la secretaria genera està en mans de Pepe Álvarez, les coses han canviat. Álvarez és un ciutadà de catalanitat insubornable, i possiblement per això també Camil Ros figura com a secretari general a les comarques gironines. La unió general ara la gent se la veu més seva, més catalana, i més preocupada pels interessos nacionals de Catalunya.
UGT (Dissabte, 29-X-2005)
29/10/2005
La “unió general de treballadors” de les comarques gironines ha celebrat un congrés a Olot, i per unanimitat han elegit com a secretari general al bon amic Camil Ros. Enhorabona Camil!. No és pas gaire normal que a la vida sindical es puguin obtenir unanimitats. I menys a la UGT que des de la seva implantació a Girona després de la mort del general Franco, sempre havia tingut molts alts i baixos. De fet, des de que Camil Ros se’n va fer càrrec de la secretaria, la UGT ha agafat molt de prestigi, i ha estat una central equilibrada i ben governada, sense tensions, ni tibantors.De fet, a les comarques de Girona, el primer sindicalisme que va existir al vuit-cents fou el de la I Internacional, que decidí aliar-se amb els de la branca de Bakunin. La UGT malgrat haver-se fundat a Catalunya anys més tard, i ser de la branca marxista, mai no va tenir incidència majoritària en el mon obrer català i gironí, atès que el sindicat hegemònic durant el nou-cents i fins a la II República fou la CNT. Des de la mort del dictador Franco, el sindicalisme àcrata ha perdut la seva hegemonia i en canvi els dos sindicats marxistes la UGT i CC.OO. han estat els que han agafat el relleu. A principis de la transició la UGT va tenir uns moments d’espanyolització per causa dels seus dirigents. Tanmateix, des de que la secretaria genera està en mans de Pepe Álvarez, les coses han canviat. Álvarez és un ciutadà de catalanitat insubornable, i possiblement per això també Camil Ros figura com a secretari general a les comarques gironines. La unió general ara la gent se la veu més seva, més catalana, i més preocupada pels interessos nacionals de Catalunya.
5 comentaris:
Aquest és l'escrit que va fer en el seu bloc l' estimat Francesc Ferrer després del darrer congrés d´UGT comarques gironines a Olot,no?
I per què avui en el teu bloc? Després d' 1 any i 4 mesos?
Hi ha alguna relació?
des del dia que vaig crear el bloc, volia posar aquest escrit, per agraïr-li moltes coses, encara que no estigui entre nosaltres, pot ser correcte o no, ho faig sincerament avui com podria ser qualsevol altre dia
Estic d´acord amb en Francesc Ferrer, la pau a la UGT a Girona va arribar amb tu!Espero que duri molts anys i que torneu a ser el sindicat 1 a la nostra demarcació.De tota manera un sindicat de referència per la gent que t´envolta i els de les empreses ja ho sou.
aquest dies farà un any de la mort d'en francesc ferrer, encertada o equivocadament aquest era el meu homenatge. sense dir-ho però intentant que la gent ho recordes no i aconseguit el que desitjava.
Publica un comentari a l'entrada