
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tant sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
Tens por company,
de tants anys que se t’escapen
buscant la llum d’un sol
que ha d’haver-hi a prop de la casa.
I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
5 comentaris:
La millor recepta del món, en aquest post.
En Llach, abans de cantar aquesta cançó va explicar que en escriure-la ho va fer per raons òbviament polítiques però que la gent l'havien convertit en una canço d' amor i que a ell també li agradava.Penso que en cada moment i cadasqú ho pot interpretar de la manera que millor li plagui(això és el bó dels matissos en els poemes, l' adaptabilitat)i per tant sentir-se-la seva segons els instants viscuts.És un poema.Gràcies per recordar-nos-la Camil
cada paragraf és d'una canço diferent. quines?
Què potser dubtes de la capacitat de les teves amistats?
T' escric el nom de la canço i del disc on el pots trobar a casa meva.
Hi ha premi per encertar-ho correctament?
1/ QUE TINGUEM SORT = CD I si canto trist.
2/AMOR PARTICULAR = CD NU
3/ABRIL 74 = CD ITACA
4/NOVEMBRE 72 = CD Lluis Llach a l' Olímpia.
5/CANÇO D' AMOR A LA LLIBERTAT = CD Somniem.
Cal convenir que és un bon "medley" tot i que hi trobo a faltar alguna estrofa del "venim del nord..."
al menys la de "no creiem en cap frontera si....."
Publica un comentari a l'entrada