article publicat a crònica.cat
Estem en el debat etern de quin ha de ser el nostre model econòmic, el debat surt sempre, però especialment quan la cosa no va tan fina. Però per damunt del moment present, cal debatre i construir quin ha de ser el nostre model de creixement econòmic i de progrés social de futur, perquè quan tornin a venir maldades tinguem un model fort i estable.
Parlem de la qualitat arreu, tant del producte com de l’ocupació, però la realitat és que encara estem en l’estadi de la quantitat i la temporalitat. Parlem de la formació tant professional com continua, però les empreses fan molt poca formació en horari laboral com una forma més d’invertir, i volen nous treballadors formats però de vegades no deixen que acabin la formació professional.
La moneda de l’economia catalana, com totes les monedes té dues cares i sense una no hi ha l’altra.. Si només mires una cara t’estaràs enganyant perquè l’altra també existeix. Per tant hem de treballar per que la moneda de l’economia per una cara tingui la competitivitat, la qualitat, la innovació i per l’altre cara la qualitat de l’ocupació, la formació i els salaris dignes. Aquesta dualitat és la que ens ha de permetre tenir una economia productiva que genera riquesa i progrés social i veritablement construeixi l’estat català del benestar.
Parlem de la qualitat arreu, tant del producte com de l’ocupació, però la realitat és que encara estem en l’estadi de la quantitat i la temporalitat. Parlem de la formació tant professional com continua, però les empreses fan molt poca formació en horari laboral com una forma més d’invertir, i volen nous treballadors formats però de vegades no deixen que acabin la formació professional.
La moneda de l’economia catalana, com totes les monedes té dues cares i sense una no hi ha l’altra.. Si només mires una cara t’estaràs enganyant perquè l’altra també existeix. Per tant hem de treballar per que la moneda de l’economia per una cara tingui la competitivitat, la qualitat, la innovació i per l’altre cara la qualitat de l’ocupació, la formació i els salaris dignes. Aquesta dualitat és la que ens ha de permetre tenir una economia productiva que genera riquesa i progrés social i veritablement construeixi l’estat català del benestar.
2 comentaris:
comparteixo gran part del teu escrit però tinc els meus dubtes en relació a que la nostra economia sigui productiva. Crec que la nostra economia té un problema de productivitat. Des de la teva posició segur que tens més dades que jo però seria convenient que s'avaluès la productivitat de les nostres empreses i si hi ha marge de millora (n'estic segur) es busqui el consens social per millorar-la
som una economia productiva, ara comparativament a nivell europeu, per les hores que treballem som la que menys produim, per tant el problema esta més en el model d'empresa que l'hem de fer més eficient i competitiu.
Publica un comentari a l'entrada